El recurs va ser interposat el passat mes de novembre pels grups parlamentaris del PSOE i SUMAR i gràcies a l’elaboració dels serveis jurídics de l’Obra Cultural Balear
El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha fet una valoració molt positiva de l’admissió a tràmit, per part del Tribunal Constitucional, del recurs d’inconstitucionalitat contra l’eliminació del català com a requisit per accedir a la sanitat pública, pel fet de ser una passa endavant important en la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania i per una sanitat pública de qualitat.
Negueruela ha recordat que la normativa del PP “és un decret llei que no fa més que atacar la llengua pròpia d’aquestes Illes”, per la qual cosa ha celebrat l’admissió a tràmit del recurs i “ara veurem que diu el Tribunal Constitucional”.
Precisament, aquesta admissió a tràmit es produeix en el mateix dia que el Congrés incorpora el català i la resta de les llengües cooficials també a les comissions, per la qual cosa “avui la defensa de la llengua pròpia té una especial rellevància”.
En qualsevol cas, Negueruela ha recordat que aquest recurs és fruit de la feina conjunta entre el Grup Parlamentari Socialista al Congrés i SUMAR, amb Més per Mallorca integrat, i gràcies a la tasca de l’Obra Cultural Balear, “qui ens va demanar interposar-lo i qui ha fet una feina magnífica per poder-lo presentar en temps i forma”, ha explicat el socialista.
A l’espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï de forma definitiva, el recurs considera que el Decret Llei del Govern Prohens vulnera el principi d’igualtat, consagrat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’Estatut d’Autonomia. Atempta, així mateix, contra el règim de cooficialitat lingüística vigent, en sacrificar-se el dret dels ciutadans a utilitzar, en condicions d’igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l’Administració sanitària.
A més a més, segons contempla el recurs, el Decret Llei del Govern vulnera la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat a l’article 14.3 de l’Estatut constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització.
