Juli Dalmau, diputat del Grup Parlamentari Socialista i secretari de Política Municipal de la Federació Socialista de Mallorca.
La fortalesa de les institucions europees
Certament, resulta complicat observar amb optimisme el 2021 després dels fets ocorreguts el passat sis de gener als Estats Units. La insurrecció produïda al Capitoli per part dels seguidors de Trump, el dia que s’havia de ratificar la victòria de Biden, no fa una altra cosa que confirmar la corrosió que el populisme d’extrema dreta té sobre els fonaments de la democràcia. Malauradament, en els darrers anys, aquest perill s’ha estès àmpliament i cap sistema democràtic, per molt ferm o arrelat que estigui, pot mostrar-se lliure d’aquesta amenaça.
En aquest sentit, Europa no ha estat cap excepció i, de fet, si ens remuntam als inicis d’aquest segle recordarem el daltabaix que va provocar la possible participació al govern d’Àustria de l’ultradretà Jörg Haider o el resultat de Jean-Marie Le Pen a la primera volta de les eleccions presidencials franceses celebrades l’any 2002. En qualsevol cas, si bé aquests dos esdeveniments, en el seu moment, van activar totes les alarmes, val a dir que, posteriorment i de manera progressiva, s’ha anat normalitzant la presència de l’extrema dreta a les institucions. És més, actualment Hongria i Polònia, i fins no fa gaire Itàlia, representen els exemples més clars de l’accés de l’extrema dreta al poder en l’àmbit de la Unió Europea.
A més, en la majoria dels casos, la implosió d’aquests moviments ha tengut un caràcter marcadament antieuropeu i contrari al sistema de presa de decisions establert per Brussel·les. Si més no, crec que la millor garantia per combatre el populisme d’extrema dreta és l’aposta unívoca per Europa i, malgrat que en ocasions el debat entorn de la UE pugui parèixer molt llunyà, i que qualque vegada no hagi estat a l’altura de les circumstàncies, com en l’anterior crisi econòmica o enfront de la qüestió migratòria, crec que el 2021 obri un escenari d’esperança en el marc comunitari que, entre altres qüestions, pot revertir la influència creixent dels populismes.
En primer lloc, gràcies al pacte europeu per la recuperació, dotat amb 750.000 milions d’euros, que suposa un canvi de paradigma en la manera d’afrontar les conseqüències econòmiques produïdes per la pandèmia. Si el 2008 es va imposar l’austeritat a ultrança, en aquesta ocasió l’aposta de la UE està dirigida a la modernització de les economies dels estats membres a través de diferents plans per avançar en una recuperació verda, digital i social. Ara bé, la promptitud en l’aplicació d’aquests fons resulta cabdal per pal·liar l’impacte de les restriccions establertes per frenar els contagis de la Covid-19. Si més no, el vet imposat fins a finals de desembre pels governs polonès i hongarès, amb la connivència de la dreta espanyola, ha impedit una major celeritat en la tramitació d’aquests nous fons. El darrer episodi que hem viscut, en aquest sentit, és el vot en contra del Partit Popular al decret per regular l’aplicació dels fons de recuperació. Un fet que a Itàlia ha suposat la caiguda del govern i, en conseqüència, una major inestabilitat davant un escenari extremadament complex. En definitiva, cap sentit d’estat, ni tan sols en aquelles matèries, com la política exterior, que a Espanya sempre ha gaudit d’un cert consens.
En segon lloc, la UE també s’ha posat al capdavant de l’adquisició d’aquelles vacunes que, de manera més avançada, han demostrat la seva eficàcia i seguretat per combatre la Covid-19. L’acord comunitari amb els diferents laboratoris ha permès que els estats membres decideixin si participen de la compra d’aquests vaccins i, sota aquest marc, els Pressuposts Generals de l’Estat per 2021, aprovats recentment malgrat l’oposició del PP, VOX i C’s, preveuen una partida de 1.000 milions d’euros per obtenir les vacunes que ara mateix ja s’estan proveint a determinats col·lectius de la nostra població. Si més no, les dificultats sorgides en relació al compliment dels contractes establerts, han forçat la UE a bloquejar l’exportació dels vaccins produïts al territori europeu.
En definitiva, crec que és important destacar que, enfront de les nefastes conseqüències econòmiques i socials que ha comportat la pandèmia de la Covid-19, i que suposen un camp de cultiu molt favorable per l’auge del populisme d’extrema dreta, la UE ha pres la davantera i ha actuat amb decisió per donar resposta als dos àmbits més afectats per aquest virus: l’econòmic i social, amb un gran pacte per a la recuperació; i el sanitari, amb una acció ràpida i coordinada per l’adquisició de milions de dosis de vacunes. La situació encara és molt complicada, i tot sembla que plena d’entrebancs, però cal confiar en la fortalesa de les institucions europees com a mitjà per superar la situació actual.
