Francina Armengol, Silvia Cano i Cristina Ferrer han recordat aquest període històric com una època “d’il·lusió, de valors, d’educació, de drets i de llibertats” de la qual encara és hereu el Partit Socialista
El PSIB-PSOE ha commemorat el 90è aniversari de la proclamació de la II República amb un acte virtual sobre les dones en aquest període històric, en el qual ha participat la secretària general i presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, la secretària d’Igualtat, Silvia Cano, i Cristina Ferrer, membre del Consell Assessor en Polítiques d’Igualtat del PSIB-PSOE.
La secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha definit la segona República com “una època molt positiva de la nostra història que ens dóna valor, projecció, esperança i contingut als socialistes actuals”.
Armengol ha explicat que “la Segona República és un espai molt curt de temps, però de canvis molt profunds que encara vivim i que hem heretat, amb el sufragi universal, l’ensenyament lliure, la justícia social i l’educació en valors”.
Per a la secretària general, “el Partit Socialista és el que ha fet possibles els grans avanços de drets i llibertats socials en la història, i així ho vam demostrar també durant la Segona República, per la qual cosa és molt important que ningú oblidi que sense una lluita anterior no s’arriba al present”.
A més a més, Armengol ha reivindicat que “tenim la gran sort de ser un partit amb més de 140 anys d’història i jo no record cap avanç o llei social que no hagi estat abanderat pel Partit Socialista”, per la qual cosa ha recordat “la Llei del Divorci, l’Avortament, la Llei d’Igualtat o les darreres lleis impulsades pel Govern de Pedro Sánchez”.
Armengol ha tengut un record per “la lluita de feministes històriques de les quals ens hem nodrit, com María José Varela, Esperança Bosch, Xesca Mas, la mateixa Cristina Ferrer i de tantes dones d’esquerres i progressistes que ens han il·luminat”.
Per tot plegat, la secretària general ha defensat que “la Segona República va significar un canvi de paradigma, de no tenir por a lluitar i l’esperança de què les coses vagin a millor, rompent barreres”.
Davant això, Armengol ha lamentat que “ara tenim una extrema dreta i una dreta acomplexada que la copia, que expressa brutalment l’autoodi a la dona, al territori, a les llengües, a l’ensenyament lliure, al laïcisme i a la memòria democràtica”.
Per això, Armengol ha destacat que “el que vam conquerir durant la Segona República i vam perdre molt fàcilment amb la dictadura, es pot tornar a perdre, perquè cap dret és etern, per la qual cosa si rememoram i lluitam aquest període cada dia, no ens tomaran”.
Finalment, la secretària general s’ha mostrat optimista, explicant que “queda moltíssim de camí per recórrer i molts de drets i llibertats per assolir, però anem pel bon camí i tenim la ruta fixada, coneixent també els perills que tenim”.
Per part seva, la secretària d’Igualtat, Sílvia Cano, ha parlat sobre “la llegenda negra” del fet que el Partit Socialista no va donar suport a la votació que va permetre votar a les dones, defensant que “el Partit Socialista ho va tenir molt clar: s’havia d’atorgar aquest dret de ciutadania a les dones sense cap tipus de demora, posant-lo a la Constitució”, per la qual cosa “el sufragi universal va tirar endavant gràcies als vots de 84 diputats i diputades del Partit Socialista, cap dels nostres va votar en contra”.
Cano ha apuntat també a la idea que la Segona República “va ser un canvi de paradigma revolucionari per a les dones, transformadora i progressista”; però que lamentablement “el que va venir darrere va ser un trauma, amb una dictadura que va fer botar pels aires tot l’aconseguit i va emprendre una repressió duríssima contra les dones republicanes, exercint una violència específica per a aquestes dones”.
La secretària d’Igualtat ha insistit en què “les dones republicanes representaven la llibertat i la independència, fets pels quals van ser terriblement violentades”. Exemple d’aquesta repressió són Pilar Sánchez, “a qui encara no hem trobat”, o Juana Vaño, “primer cos de dona que hem pogut recuperar gràcies a la Llei de Fosses”.
Finalment, Cristina Ferrer, membre del Consell Assessor en Polítiques d’Igualtat del PSIB-PSOE, ha destacat que “la Segona República va ser quan la ciutadania va tenir nom de dona, perquè va suposar llibertat, il·lusió, educació, drets, formació i el compromís de moltes dones que als carrers lluitaven i després s’associaven per reivindicar el que necessitaven i creien just, sabent que a les institucions republicanes trobarien ressò a la seva lluita”.
Ferrer també ha realçat la Constitució del 31 per ser un text que parlava “de llibertat, educació, laïcisme, igualtat salarial, valors, nacionalitats i llibertat de càtedra”.
