En aquest 1r de maig, el segon que vivim en aquest context de pandèmia, des del PSIB-PSOE volem en primer lloc, fer un homenatge a tots els treballadors i treballadores que duen més d’un any al peu del canó davant del virus, formant part d’aquests serveis essencials que han estat funcionant sense descans perquè la resta de la ciutadania poguéssim seguir amb la nostra vida en les millors condicions possibles.
Durant l’any 2020 s’estima que la pandèmia del coronavirus ha provocat la pèrdua d’uns 255 milions de llocs de feina al món, segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT), fet que suposa un impacte quatre vegades més gran que la crisi anterior.
Per a aquest any 2021 s’estima que la caiguda podria estar al voltant de 130 milions de llocs de treball, si bé l’avanç de la vacunació manté l’esperança que a final d’any comenci a haver-hi signes visibles de recuperació. Davant d’aquest panorama, no podem més que compartir la petició que la Confederació Sindical Internacional està fent als governs, perquè facin de la creació d’ocupació un objectiu central per garantir la recuperació.
Així mateix, coincidim plenament amb el manifestat per l’OIT, respecte del fet que cal facilitar una sòlida recuperació de forma generalitzada, que doni accés al treball, els ingressos, els drets dels treballadors i el diàleg social, per tal d’aconseguir una recuperació justa centrada en l’ésser humà, que no deixi ningú enrere.
Protegir l’ocupació i els ingressos van ser les dues primeres prioritats del Govern d’Espanya quan va començar la pandèmia. La figura dels ERTO ha estat clau per aconseguir tots dos objectius, juntament amb la prestació per cessament d’activitat per al col·lectiu d’autònoms i la resta d’ampliacions de col·lectius que s’han anat produint a mesura que es detectava que hi havia grups que no quedaven emparats per la normativa: treballadors de la llar, treballadors fixos discontinus, i aquelles persones afectades per una paralització temporal de l’activitat, entre d’altres.
En el context de les Illes Balears s’ha de posar en valor l’acord històric que es va assolir el passat mes d’octubre que va suposar la posada en marxa d’una prestació extraordinària per als més de 85.000 fixos discontinus de les Illes Balears.
Aquesta va ser una prova més de la manera de treballar que han tingut, tant el Govern d’Espanya com el Govern de les Illes Balears, davant aquesta crisi. Una manera molt diferent de la resposta donada a la crisi anterior.
Caracteritzada pel diàleg i la voluntat d’arribar a acords amb les parts implicades, la resposta dels nostres governs ha estat una declaració d’interessos en tota regla. L’interès en què ningú quedi enrere, per protegir els més vulnerables.
Com bé sabem, Balears és la comunitat més perjudicada per les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, per això es va aprovar un paquet d’ajudes per a empreses i autònoms el passat mes de març. Unes ajudes per valor de més de 1.000 milions d’euros que tendran un impacte en 255.000 treballadors i treballadores de les nostres illes.
Aquest diàleg social ha estat la base del Pacte per a la reactivació de Balears consensuat entre el Govern de les Illes Balears i els principals agents socials i econòmics, els consells insulars, l’Ajuntament de Palma, la FELIB i els partits polítics que s’hi han volgut sumar. Les línies estratègiques sobre ocupació recollides al Pla han servit de base per al Pla de Xoc per a l’Ocupació, que ha suposat una inversió de més de 72 milions d’euros amb capacitat per beneficiar més de 33.000 treballadors de la nostra Comunitat Autònoma.
Tampoc podem oblidar altres mesures que s’integren dins de l’anomenat “escut social”, com la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital, la paralització dels desnonaments, la pròrroga dels contractes d’arrendament, o les moratòries per al pagament de lloguers quan els propietaris són grans tenidors. No hi ha dubte que, durant tots aquests mesos, l’acció de Govern s’ha dirigit a complir la màxima: ningú ha de quedar enrere.
Però, a més, un cop passada la primera onada i els moments més crítics de la pandèmia, el Govern d’Espanya no ha volgut desaprofitar el temps per posar en marxa altres mesures molt importants pel que fa als drets dels i les treballadores. Dos bons exemples d’això són, d’una banda, l’aprovació del Reial Decret 28/2020 de treball a distància, amb el que per fi es regulen formalment els drets de les persones que fan teletreball, fórmula que s’ha estès de forma massiva arran de la pandèmia; de l’altra, la derogació de l’article 315.3 del Codi Penal, que criminalitzava el dret a vaga, tractant de dissuadir la ciutadania d’exercir aquest dret fonamental i, en conseqüència, la seva llibertat sindical.
Fa un any afrontàvem el 1r de maig amb incertesa davant el futur, fins i tot amb la perspectiva de la vacuna per al coronavirus com una cosa llunyana i apuntant que la solució a aquesta crisi només podia venir d’una resposta coordinada a Europa.
Avui afrontam el futur amb esperança, en ple procés de vacunació i amb l’oportunitat que suposen els fons Next Generation EU per rellançar la nostra economia. El Pla per a la Recuperació, Transformació i Resiliència suposa per al nostre país un ingrés de 140.000 milions d’euros entre transferències i crèdits al període 2021- 2026, el que suposa la major oportunitat inversora per a Espanya des de la seva entrada a la Unió Europea per tal no, només d’impulsar la recuperació per la crisi de la covid, sinó sobretot de transformar el nostre model productiu.
Aquest pla suposa una oportunitat sense precedents que no podem deixar passar. Els Fons Europeus seran la palanca per a la reactivació i la diversificació del model productiu de les Illes Balears a través de l’impuls de nous sectors estratègics.
Un dels objectius inclosos dins el Pla de Recuperació és el d’aconseguir impulsar la capacitat de crear llocs de treball de qualitat. En aquest sentit tant la component 21, que suposa impulsar la Formació Professional, com la component 23, que porta per títol “Noves polítiques públiques per a un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu” delimiten com aconseguir-ho, amb una inversió aparellada de de 2.076 y 2.363 d’euros, respectivament. Aquesta reforma va orientada a reduir la desocupació estructural i l’atur juvenil, corregir la dualitat, millorar el capital humà, modernitzar la negociació col·lectiva i impulsar les polítiques actives d’ocupació. Objectius tots ells que els socialistes fa anys que defensam, especialment des de l’entrada en vigor de la reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular.
Totes aquestes reformes han de ser debatudes en el marc del diàleg social, com ho han estat les diferents mesures que s’han anat implantant en l’àmbit laboral des que va començar la pandèmia.
Els i les socialistes de les Balears sempre hem demostrat el màxim respecte que tenim a aquest instrument de negociació, que és clau per a l’èxit de la implantació de mesures, com així ho demostren tots els acords aconseguits: des del Pla autonòmic de reactivació i transformació econòmica i social de les Illes Balears, subscrit en el mes de juliol de 2020, fins als diferents Acords Socials en Defensa de l’ocupació, que han anat estenent i prorrogant la fórmula dels ERTO, entre altres mesures.
Any rere any reivindicam aquest 1r de maig, però enguany més que mai, volem posar en valor la dedicació constant de tots els treballadors i treballadores el darrer any i, també, el compromís ferm de les institucions d’aquest país a la protecció dels drets de tots els treballadors i treballadores.
