Com cada any celebrem l’1 d’octubre, el Dia Internacional de la Gent Gran, i d’igual manera, des del Partit Socialista ens adherim un any més a aquest dia reivindicatiu. Els i les socialistes considerem que el Dia Internacional de la Gent Gran és una ocasió perfecta per destacar les importants aportacions que els nostres majors fan a la societat i crear consciència sobre les oportunitats i els desafiaments de l’envelliment en el segle XXI.
Així doncs, és important recordar que l’envelliment és un dels majors canvis socials que s’està produint en la societat mundial. La composició de la població mundial ha canviat dràsticament en les últimes dècades. Entre 1950 i 2010, l’esperança de vida a tot el món va augmentar de 46 a 68 anys. A nivell mundial, hi havia 703 milions de persones de 65 anys o més en 2019. La regió d’Àsia oriental i sud-oriental albergava el major nombre de persones grans (261 milions), seguida d’Europa i Amèrica de Nord (més de 200 milions).
Espanya té una població que ha anat envellint notablement en els últims anys, el 2019 les persones més grans de 65 anys sumaven més de 9 milions, el 19,3% de la població total, la proporció d’octogenaris creix igualment i suposaven 6,1% de la població i, segons els informes del CSIC, seguiran guanyant entre la població més gran, és notable per exemple que els centenaris comencin a fer-se notar, el 2019 hi havia més de 16.000 empadronats.
L’esperança de vida, una de les més altes del món, juntament amb una de les natalitats més baixes, fa que haguem de comprometre’ns encara més amb la gent gran, que en breu es convertiran en una nova majoria. Però no estem sols, aquest fenomen és global.
Com a socialistes considerem que hi ha una premissa essencial i és considerar l’envelliment com la conseqüència d’un assoliment del progrés de les societats. En la nostra opinió, hem de començar la seva anàlisi com la constatació d’un èxit i d’un evident símptoma de progrés, això sí, no exempt de reptes i de plantejaments sobre els nous reptes que planteja. Cal una reflexió sobre una etapa en la vida que cada vegada més ciutadans i durant més temps, van a gaudir. Convertir-la en una etapa de plenitud, amb una visió d’oportunitat i de millora del benestar individual i col·lectiu, depèn de les respostes, però sobretot d’una predisposició i un diagnòstic d’èxit social.
Fan falta nous enfocaments i obrir un debat sobre com abordar a llarg termini aquest fenomen, sense deixar de banda les polítiques que ja estan en marxa i ens estan marcant el camí. Les polítiques d’envelliment actiu i pacte intergeneracional es fan imprescindibles i han de constituir un dels eixos centrals del desenvolupament de les polítiques públiques.
És la nostra obligació millorar la salut, la participació i la seguretat de les persones grans, i assegurar que les generacions futures tinguin el mateix o major accés als recursos socials i econòmics que la generació actual. En aquest sentit, compartim plenament el tema triat per Nacions Unides per a aquest 2021 del Dia Internacional de les Persones d’Edat, “Equitat digital per a totes les edats”, posant l’accent en la importància que les persones d’edat tinguin accés i una participació significativa en el món digital.
Els avenços tecnològics ofereixen grans esperances per accelerar el progrés cap als objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). No obstant això, la meitat de la població mundial viu sense connexió a Internet. Les diferències més evidents es reflecteixen entre els països més desenvolupats i els menys desenvolupats, amb un 87% i 19% respectivament; segons mostren dades de 2020 de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT). Així mateix, informes recents de la UIT indiquen que les dones i les persones d’edat experimenten una desigualtat digital en major mesura que altres grups de la societat.
És imprescindible que la xarxa i la digitalització dels processos quotidians, siguin accessibles, però també segurs i amb garanties per a tots els ciutadans, però amb especial atenció a la gent gran, que pateixen riscos majors.
El nostre compromís amb aquesta nova realitat social és clar, per això considerem que hem d’aprofundir i avançar més en el debat. Estem davant el repte d’un model social que faciliti la sostenibilitat personal, social i familiar, posant l’autonomia de les persones en el centre de la nostra acció política en totes les etapes de la vida, acomodant l’atenció social, la participació cívica i volem una democràcia activa i participativa, on ningú se senti exclòs, ni amortitzat, per motius d’edat.
Considerem a més que les societats europees i aquelles que han consolidat un Estat del Benestar, són les millor preparades per poder afrontar aquest procés d’envelliment de la societat amb èxit. En tot cas, som plenament conscients i reivindiquem que necessitem importants reformes i millores en les mateixes, podem afrontar millor totes les dimensions pròpies de l’envelliment en les persones i atendre tota la seva diversitat. Però, un cop més, resulta imprescindible afrontar aquest procés des de la constatació que és una oportunitat i un avenç en el benestar dels ciutadans i no un problema en si mateix.
Convençuts fermament que aquesta reflexió amb una perspectiva holística sobre l’envelliment no s’ha de demorar, els socialistes hem impulsat al Senat una Ponència d’estudi sobre el procés d’envelliment a Espanya que ha donat els seus fruits. Aquest és un pas indispensable perquè la pròpia societat tingui una guia que, des de la intensa participació d’experts i la societat civil, ajudi a abordar l’envelliment des d’aquesta perspectiva d’oportunitat i d’avanç en els drets de les persones grans.
Per últim, aquest any s’ ha de posar l’accent i la nostra reivindicació en les conseqüències que les persones grans han patit amb motiu de la crisi sanitària, econòmica i social derivada de l’expansió de la COVID19, i que ha posat de manifest el desemparament a què s’han enfrontat massa de les nostres persones grans, evidenciant la fragilitat i discriminació que pateixen per motius de la seva edat i augmentant la solitud i l’aïllament a què s’han vist abocades moltes d’aquestes persones.
La pandèmia ha evidenciat també les conseqüències de les retallades sanitàries dels últims temps, així com la solidaritat, entrega i compromís per part de personal sociosanitari. Entenem que la salut pública, per raó d’emergència sanitària, es veu obligada a prendre mesures ponderades per afavorir l’interès col·lectiu amb una perspectiva integral, però aquestes no poden anul·lar els drets de les persones grans. Drets que s’han vist vulnerats a l’hora de decidir a qui s’atenia tant en residències de gent gran com en hospitals, en els quals els triatges han tingut criteris basats únicament en l’edat de la persona a atendre. La visió que una persona gran és amortitzable rebaixa substancialment la consideració moral i ètica de la societat i mina profundament la idea que la base dels acords de convivència. Al nostre país, les residències funcionen amb clara orientació a l’eficiència, però molt poc centrades en la persona en si mateixa.
Aquesta forma d’organització no coincideix amb els valors socials i ètics de la societat espanyola i ens exigeix fer una aposta per un canvi de model, cap a models de cures centrats en la persona, on la qualitat de vida, la seguretat i l’ètica estiguin garantides .
A causa de totes aquestes causes, cal plantejar-se que la crisi causada per la pandèmia de la COVID-19 no només ha estat sanitària, sinó que també s’ha convertit en una crisi social, que pot perdurar en el temps en el cas concret dels nostres grans. I malauradament ha accelerat aquells processos i situació de deteriorament en les condicions de la gent gran com la soledat no desitjada, la degradació de les seves relacions socials i d’accés a la cultura, o el deteriorament de la seva atenció sociosanitària i d’atenció social.
Per tant, les polítiques de protecció i valorització de les persones grans han de ser prioritàries en aquests moments, implementant nous models de cures orientats a l’atenció integral i a la integració social de la gent gran, que garanteixin una major qualitat de vida, centrada en les seves expectatives, necessitats i interessos.
Repensar el model de cures permetria restituir el respecte i la dignitat de les persones grans, que ja estava estigmatitzat abans d’aquesta pandèmia i que aquesta ha contribuït a empitjorar notablement. En aquest sentit, considerem urgent l’aprovació de la Llei d’Igualtat de Tracte, una llei que també ha d’estar al servei de les persones grans que com hem pogut comprovar en molts casos pateixen discriminació per raó d’edat en tots els àmbits i garanteixi el dret a l’habitatge i a les prestacions sanitàries com qüestions prioritàries.
