El diputat del PSIB-PSOE al Congrés ha ocupat durant un any la presidència de la Comissió d’Assumptes Econòmics, Científics, Tecnològics i Mediambientals d’aquesta organització de la qual hi formen part 323 parlamentaris de 57 països
El diputat del PSIB-PSOE al Congrés, Pere Joan Pons, ha estat elegit vicepresident de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCEPA) en la reunió anual d’aquest organisme, que s’ha celebrat a Birmingham des de divendres passat fins avui mateix.
Pons també és el cap de la delegació espanyola en aquesta assemblea i ha ocupat durant el darrer any el càrrec de president de la Comissió d’Assumptes Econòmics, Científics, Tecnològics i Mediambientals d’aquesta organització.
Aquests dies, concretament, ha tengut lloc la 29a assemblea anual, de la qual en formen part 323 parlamentaris de 57 països de tot Europa, i que avui ha renovat els càrrecs de direcció: una presidència i quatre vicepresidències. Pons ha estat elegit vicepresident amb 85 vots i el càrrec té una vigència de tres anys.
El socialista ha expressat que “és un honor poder fer part d’aquesta assemblea com a un dels seus vicepresidents” i ha assenyalat la finalització de la guerra a Ucraïna com el principal repte del mandat que acaba de començar. “El gran repte és afrontar aquests mesos i aconseguir que hi hagi diàleg i pau i que el conflicte acabi”, ha exposat.
“En un moment tant crucial per al continent europeu, és un repte molt gran fer part de la governança de l’OSCEPA, sobretot perquè la nostra principal tasca és donar suport a un país que està patint un atac militar que també és una amenaça per a tot Europa”, ha dit Pons.
Tot i que la guerra a Ucraïna centra la majoria de les preocupacions d’aquesta assemblea parlamentària, Pons també ha recordat que no es poden perdre de vista altres reptes que requereixen tota l’atenció dels governants, com la lluita contra el canvi climàtic, la garantia dels drets humans arreu o la seguretat en tota la regió de l’OSCE.
L’assemblea d’avui, en la qual no ha participat la delegació russa, ha aprovat la Declaració de Birmingham, una resolució de condemna “en els termes més enèrgics” de la guerra contra Ucraïna. Un text que també ha exigit que “cessin les agressions de manera immediata i que les tropes russes es retirin totalment”.
