La societat s’ha d’adaptar d’una manera ràpida i ètica als nous avenços tecnològics, al canvi climàtic, als moviments migratoris i als canvis demogràfics. És un fet indiscutible que vivim en un món globalitzat i en permanent transformació. Les Balears actuals són, en gran part, el resultat de les migracions d’ahir. La història de les nostres illes ens mostra diversos períodes d’augments intensos de la població com a resultat de diferents moviments migratoris. És important recórrer a la història per interpretar millor el present i així poder contextualitzar el darrer període migratori que hem viscut a les nostres Illes. Aquest període que s’inicia en els darrers anys del segle passat es caracteritza per l’arribada de milers de persones procedents d’arreu del món. Com és ben sabut, els processos migratoris no són un fenomen nou a la història de les societats. El fenomen de les migracions és complex. No hi ha una sola migració ni tots els processos migratoris són iguals. Una situació, però, que, ben gestionada, pot esdevenir una oportunitat d’enriquiment per a la ciutat i per als habitants que la formen. La diversitat d’orígens, llengües, costums, valors, creences i, en definitiva, de maneres d’entendre el món, planteja noves complexitats per a la convivència i la cohesió social, però també noves oportunitats que cal tenir presents.
Aquest context ha afavorit l’intercanvi cultural però també un augment del populisme, dels discursos demagògics i simplificadors d’una realitat molt complexa. Discursos i pràctiques que qüestionen elements i valors importants sobre els quals es basen la democràcia, la convivència i la igualtat entre les persones i que reforcen els prejudicis i estigmatitzen determinats col·lectius culpabilitzats dels problemes de la societat. També observam com es reforça la polarització i la fragmentació social sobre qüestions relacionades amb les identitats i el posicionament ideològic, sobretot en determinades qüestions socials i culturals. El diàleg constructiu es fa més complicat, sobretot en l’esfera política i a les xarxes socials; les posicions més extremes i radicals ocupen molt més espai del que realment representen. L’augment de l’extrema dreta també s’està manifestant amb més presència de discursos racistes i xenòfobs que van ocupant molts d’àmbits, i que entre altres conseqüències comporta una perillosa “normalització” d’aquests discursos. Però, durant aquests anys, Balears ha demostrat una vegada més la seva capacitat d’acollida i d’adaptació als importants canvis socials que s’han produït en molt poc temps.
Entre les diferents mirades continua essent la millor alternativa aquella que s’enfoca en la perspectiva intercultural i dels drets humans.
Estam en un moment en què és molt necessari afrontar la gestió d’aquesta diversitat des de les polítiques públiques i fomentar les relacions interculturals entre persones i comunitats. D’aquí la importància d’assumir el repte de respondre a aquesta diversitat, incorporant la perspectiva intercultural en el disseny, la planificació, l’execució i l’avaluació de les polítiques actuals i futures, així com la gestió de la diversitat en els seus recursos, serveis i programes.
L’objectiu d’una bona gestió de la diversitat cultural i social és assolir un equilibri entre unitat i diversitat, combinant el respecte i el reconeixement de les diferències, però, al mateix temps, posant l’èmfasi en els vincles que ens uneixen més que en els que ens separen. Promoure el reconeixement de la diversitat sobre la base del patrimoni cultural dels pobles fomentant la interacció, el coneixement i el diàleg intercultural és fonamental per a generar un sentiment de pertinença a través del qual tothom se senti ciutadà o ciutadana de les Illes Balears.
Avui dia 18 de desembre és el Dia Internacional de les persones migrades i des del PSIB-PSOE, creim que és més important que mai, promoure ciutats interculturals, és a dir, la igualtat, el reconeixement de la diversitat i la interacció positiva, no són una responsabilitat única de l’administració, sinó que implica i depèn del conjunt d’actors de la societat civil (entitats, escoles, centres culturals, teixit empresarial). Generar xarxes de col·laboració entre diferents actors no sols és necessari, sinó que és imprescindible per a aconseguir resultats i que aquests siguin sostenibles.
Més enllà dels grans reptes de la cohesió i la convivència, cal ser molt conscients que en el context de la globalització les ciutats més dinàmiques i generadores d’oportunitats, seran aquelles que siguin capaces de traduir les potencialitats de la diversitat en un factor de vitalitat social, econòmica i cultural. Balears no es pot permetre el luxe de desaprofitar el potencial que representa la diversitat en un context en què la circulació d’idees, la creativitat i la innovació aplicada a tots els àmbits esdevenen veritables factors d’atracció, dinamisme i competitivitat. Emmarcat en aquest context, els i les socialistes el passat dia 10 de desembre, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans, vam dur a terme les primeres Jornades de Ciutadania i Interculturalitat des d’una perspectiva de drets, que neixen amb la finalitat d’esdevenir un espai de trobada, de posada en comú, de reflexió i d’intercanvi sobre polítiques d’interculturalitat, obertes a tota la ciutadania interessada o interpel·lada per les polítiques interculturals, que permetin debatre damunt d’aquesta realitat, establint la mirada en les necessitats i les polítiques d’acollida i interculturalitat. Amb aquesta trobada, refermam una vegada més el nostre compromís amb els Drets Humans i amb una societat on tothom tengui lloc per a desenvolupar el seu projecte de vida.
Els i les socialistes creim fermament que l’educació conscient, situada, empàtica, crítica, i centrada en el respecte de la riquesa de la diversitat cultural. Aquest és un dels punts de partida des del qual començar a combatre les xenofòbies i racismes. Per això, seguim proclamam tolerància zero davant la discriminació racial, perquè rebutjam tota pràctica discriminatòria, que a més de perillosa és socialment injusta. Continuarem sempre fomentant valors democràtics i de respecte a la diversitat. Pensam que en la defensa dels drets humans no ens podem permetre defallir. Cal ser més bel·ligerant que mai i denunciar cada agressió.
En definitiva, defensam que les persones migrades han demostrat ser font de prosperitat, innovació i desenvolupament sostenible per als països d’origen, de trànsit i d’acolliment. Els seus coneixements, les seves xarxes, i les seves capacitats han contribuït en gran manera al desenvolupament de comunitats resilients, per això seguirem defensant i treballant per unes Illes per a tothom.
