La secretària general ha destacat la capacitat del PSIB-PSOE de posar-se a l’avantguarda i ser el primer partit a afrontar el futur que volem per a les Illes Balears amb un procés de reflexió engegat el maig de 2020
El PSIB-PSOE ha presentat públicament el procés de reflexió Horitzons de Futur per a les Illes Balears, un debat intern i participatiu impulsat pel partit en el qual es va començar a fer feina el mes de maig de 2020 i que fixa les bases del posicionament del Partit Socialista per a les illes post-pandèmia, amb un document dividit en tres eixos principals i en la redacció del qual han participat més de 250 militants i simpatitzants del partit en 55 reunions i trobades presencials i telemàtiques.
La secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha presentat públicament aquest procés en un acte obert a la ciutadania a través del canal de Youtube del partit, destacant que “els i les socialistes mai no ens aturam i hem estat capaços de fer durant la pandèmia un procés de reflexió sobre cap a on volem enfocar les illes després de la COVID-19”.
En aquest sentit, Armengol ha reivindicat la capacitat dels socialistes de “posar-se a l’avantguarda”, essent el primer partit capaç d’afrontar el futur que volem per a les nostres illes i emfasitzant la capacitat del PSIB-PSOE “d’entendre bé què ha de venir després, anticipar-se a les decisions i obrir-se a la participació, com a partit fort, unit i sòlid que som”.
La socialista ha realçat els valors socialistes com els més necessaris en aquest escenari de crisi, realçant la justícia social, la igualtat, l’equitat, l’afiançament de la democràcia, les decisions participades i el reforç de l’Estat del Benestar com a valors clau i “l’alternativa a l’extrema dreta i els populismes”.
El procés, tal com ha explicat Armengol, es divideix en tres eixos que cobren més sentit ara que mai, i que han fet posar en comú algunes de les qüestions amb les quals el Partit Socialista està fent feina des de la passada legislatura i que ara s’han “d’accelerar i apuntalar”.
Pel que fa al model econòmic, ha reivindicat “un model més sostenible i resilient”, destacant la necessitat d’apostar per la digitalització i l’economia verda i del coneixement, i ha explicat que, precisament, la reestructuració del Govern “respon a aquesta aposta per millorar el model econòmic de les illes i aprofitar bé tots els recursos públics disponibles”.
Valors, drets de ciutadania i model econòmic, els tres eixos del procés
El primer eix, centrat en els valors de la societat després de la Covid, ha estat coordinat pel diputat al Congrés, Pere Joan Pons, i Cristina Font. La seva feina ha posat de manifest com la pandèmia ha servit de “lupa per augmentar la situació de fragilitat de la nostra democràcia”.
Per combatre aquesta situació, Pons ha posat en valor la resposta a la crisi que s’està donant des de totes les institucions i que s’ha de fer “des dels valors de la igualtat, la solidaritat i la justícia social, amb el reforç dels serveis públics”.
El segon eix, coordinat pel president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs, i la consellera electa del Grup Socialista al Consell de Mallorca, Lorena Oliver, analitza els drets de les persones i la seva garantia un cop superada la pandèmia.
Thomàs ha posat el focus en “no oblidar les persones que faran possible les reformes estructurals” que demana la societat post-pandèmia, per la qual cosa reivindica l’enfortiment de l’Estat del Benestar i el reforç de les polítiques sanitàries, educatives, ocupacionals o d’habitatge, entre d’altres, “potenciant allò col·lectiu per davant de l’individual, amb més equitat i una millor distribució”.
Finalment, el tercer eix, centrat en l’economia i la sostenibilitat, ha estat coordinat per l’eurodiputada Alícia Homs i el diputat autonòmic Jordi Marí, i a través del qual s’exposa la necessitat de “convertir aquesta crisi en una oportunitat per transformar la nostra economia i fer-la més capaç d’adaptar-se a futures crisis”.
Per a l’eurodiputada, aquest objectiu s’aconseguirà a través de la diversificació i de la transformació del principal motor econòmic en un turisme de “més qualitat, més ecològic, que reporti beneficis per al comerç, la indústria i les agricultures locals i que es retrobi amb la societat balear i el medi ambient” i amb el reforç dels sectors de la innovació i la investigació, de la indústria, i de les energies renovables.
