Esper que aquesta denúncia pública serveixi per seguir desemmascarant a qui sols sap sembrar l’odi i la confrontació per créixer en escons, però perdre en dignitat
19 de novembre de 2019
Pocs minuts abans de començar el ple al Parlament, ens vàrem reunir tots els partits amb representació a la cambra autonòmica per signar l’Addenda al Pacte Balear per a la Infància, promogut per UNICEF. Aquesta signatura es formalitza simultàniament a totes les comunitats autònomes de l’Estat.
Aquest renovat pacte vincula els drets de la infància amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’ONU i estableix línies de treball en la lluita contra la pobresa dels infants i criteris d’equitat perquè no siguin discriminats i puguin accedir als serveis públics.
Igualment, garanteix el dret a l’educació de qualitat i inclusiva i a gaudir d’una cobertura sanitària que dispensi uns principis bàsics de salut i nutrició. També es blinda la protecció dels menors contra qualsevol mena de violència o violació dels seus drets.
UNICEF promou els drets i el benestar de tots els infants en 190 països i territoris
La vergonya va saltar quan comprovam una absència en la signatura del conveni: la de VOX. Cal dir, a més, que tots els pactes anteriors s’havien subscrit per unanimitat de tots els grups, una entesa que el partit d’ultradreta va decidir trencar, assentant les bases d’un precedent perillosíssim.
Amb això s’han volgut alinear, i ho han ben aconseguit, amb els bàrbars com Trump que deneguen auxili als infants i els equiparen amb terroristes o delinqüents.
Minuts després, i ja durant la sessió de control al Govern, el portaveu de VOX es va atrevir a interpel·lar la presidenta del Govern amb una pregunta absurda però que cal explicar. Li va demanar si respectava als votants de VOX. Curiosa manera de procedir, la d’identificar a tots els votants d’una opció política amb les dèries d’uns pocs, en aquest cas, els líders de la formació nacionalista espanyola.
Els pactes anteriors s’havien subscrit per unanimitat , una entesa que el partit d’ultradreta va decidir trencar
Res més lluny. Els votants de VOX són ciutadans que han estat enganats amb un receptari simplista de solucions a problemes, la majoria inflats o inventats, per un partit que sols està còmode en la confrontació i en la generació d’odi.
Com és natural, gran part de la societat espanyola es nega al fet que la nostra tradició democràtica, el nostre passat com a país generador d’emigració, tot el que hem patit durant dècades de penúria econòmica i manca de garanties democràtiques, pugui ara esvair-se i escolar-se pel forat d’aigüera que és el programa electoral de VOX.
I em neg a pensar que la gran majoria dels seus votants comparteixi exactament el mateix parer que els líders del partit que han escollit a les urnes perquè, a més, no vull atribuir-ho ni a una manca d’instrucció ni a la incapacitat de l’esquerra per traslladar correctament el seu missatge.
Ho neg perquè bàsicament cal començar a posar negre sobre blanc i dir què està passant exactament: VOX els menteix.
Cal començar a posar negre sobre blanc i dir què està passant exactament: VOX menteix
26 de novembre de 2019
Commemoram, també al Parlament, el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Com és habitual, s’ha preparat una declaració institucional per ser llegida i incorporada a la sessió.
També de forma inèdita, aquesta declaració tampoc va poder prosperar perquè VOX es negà a signar-la, a no ser que s’incorporassin les seves consideracions sobre el que ells anomenen “violència intrafamiliar”.
Quina manera tan perversa d’emprar el lèxic per minorar i desviar la mirada de la importància d’allò que tractam! Afortunadament, la resta de forces amb representació pactam un text unitari, que es llegeix públicament abans de començar la sessió.
És un matís, sí, però VOX aconsegueix el seu objectiu: desterrar de la unanimitat un text que hauria de ser peça troncal de l’acció política de tots.
També de forma inèdita, aquesta declaració tampoc no va poder prosperar perquè VOX es negà a signar-la
Minuts abans, això sí, ens obsequien a tots amb la seva ja habitual desvergonyida actitud. Si bé es neguen a aprovar un manifest conjunt, sí que decideixen participar (per allò de no perdre’s cap foto…) en l’encesa simbòlica d’espelmes, una per a cadascuna de les dones assassinades durant l’any: 52 ciris que cremen, i que haurien de cremar a la consciència de molts.
Per desgràcia, la filera de ciris generà més aviat fredor en la seva opinió i fou titllada de “taula plena de xopets”, com varen recollir alguns companys que presenciaren el fastigós comentari de Jorge Campos, líder del partit neofeixista.
Res nou: insultar novament la memòria de les dones que foren moriren assassinades simplement pel fet de ser dones.
Posteriorment, durant el Ple, vam haver d’escoltar novament el seu posicionament sobre la qüestió de la violència masclista. De nou, un enfilall d’excuses per no mirar de cara el problema.
En el fons, són uns covards, com Ortega Smith, secretari general de la formació ultra i portaveu municipal del partit a l’Ajuntament Madrid, el qual no va ser capaç ni d’aguantar la mirada a una víctima de violència masclista que li recriminava els seus posicionaments.
Per desgràcia, la filera de ciris generà més aviat fredor en la seva opinió i fou titllada de “taula plena de xopets”
Sobta molt, d’altra banda, que des de la tribuna, les portaveus accidentals de PP i Ciudadanos s’atrevissin a censurar l’actitud dels seu socis de Govern en molts de municipis i autonomies. Les diputades conservadores empraren un to exaltat i francament indignat per rebutjar la postura de VOX en la seva negativa de participar en l’acte unitari abans descrit.
Curiosa postura, la d’aquestes polítiques, que escenifiquen el seu disgust per quedar bé davant l’opinió pública (ningú es volia fer la foto amb VOX aquest dia) alhora que les seves formacions respectives, simultàniament, acordaven amb els d’Abascal la presència del seu partit a la Mesa del Congrés dels Diputats, màxim òrgan de control del parlament espanyol.
Van ben errades si pensen que la violència contra les dones es combat sols amb la signatura de manifestos i ignoren, doncs, que aquesta lluita ha d’impregnar la transversalitat de les polítiques que es desenvolupin en l’acció d’un govern.
Es veu, doncs, que tant PP com Cs només estan per la tasca de “suspendre” públicament VOX, però “convalidar-lo” per la porta del darrere amb les seves polítiques excloents.
Molt eloqüent, tot plegat, de la falsedat d’una dreta política que ha perdut el nord i, el que és pitjor, la responsabilitat.
Dos dies, dues absències. És important fer la crònica d’aquestes dues infaustes jornades parlamentàries que marquen un abans i un després en la unanimitat dels representants del poble vers els drets de la infància i de les dones perquè delata veritablement de quina pasta estan fets Abascal i els líders autonòmics del seu partit.
Aquí ja no ens trobam sols (com si no fos prou) amb els seus atacs al col·lectiu LGTBI, a tots els que ens expressam amb normalitat amb les dues llengües cooficials o als que creim que les autonomies ens han donat l’època més llarga de prosperitat a Espanya.
Ara també ataquen la línia de flotació de qualsevol societat: els drets dels nins i de la meitat de la població, les dones. Sense ambigüitats ni dobles sentits. Ho han dit clarament i ho han expressat no sols amb la seva absència en la signatura dels dos Pactes sinó també amb les declaracions incendiàries amb les quals volgueren justificar-se després.
Aquests dos fets marquen un abans i un després en la unanimitat dels representants parlamentaris del poble vers els drets de la infància i de les dones, perquè delata veritablement de quina pasta estan fets els líders de la ultradreta
Aquesta és la seva vertadera cara i esper que aquesta denúncia pública serveixi per seguir desemmascarant a qui sols sap sembrar l’odi i la confrontació per créixer en escons, però perdre en dignitat.
I és per això que em vull adreçar directament a aquells que han considerat o estan considerant VOX com una opció política vàlida, i fins i tot aquells que, des d’altres formacions polítiques de la dreta, com PP i C’s, els secunden sempre que poden. Han de saber que el seu vot no sols anirà directe a la confrontació de dos models: l’autoritari versus el democràtic.
També han de saber que els seus representants prefereixen abstenir-se o, directament, no presentar-se, a l’hora de defensar de manera formal qüestions tan essencials com és la protecció de la infància o les dones maltractades. Aquests dos dies, amb el refrend d’aquests drets fonamentals, els de VOX no hi eren però la seva intolerància va romandre com una boira grisa i freda que inundava tot el Parlament. Els seguireu donant suport?
Joan Ferrer Ripoll
Diputat del Parlament de les Illes Balears (PSIB-PSOE)
Membre de la Comissió d’Assumptes Socials, Drets Humans i Esports
