Per primera vegada en la història de les Illes Balears els pressupostos incorporen el factor d’insularitat i incrementen la partida per a polítiques de Salut en més de 2.000 milions d’euros
La portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Pilar Costa, ha celebrat avui l’aprovació dels Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma per a 2022 i ha defensat que, amb aquesta llum verda donada a la cambra autonòmica, “es fa evident, una vegada més, que tant el Govern presidit per Francina Armengol, com el grup socialista estam en allò que hem d’estar: centrats en treballar perquè els ciutadans tenguin els millors serveis possibles, per continuar amb la reactivació en aquests moments difícils i perquè ningú no quedi enrere”.
El ple de Parlament ha aprovat els comptes públics per a l’any que ve després de tres dies de debat en ple i d’una tramitació que ha incorporat més de 200 esmenes de tots els grups parlamentaris, excepte amb l’extrema dreta, que va rebutjar presentar cap esmena parcial.
“Avui és un dia molt important per a les Illes perquè aprovam els pressupostos més elevats i més socials de la nostra història, amb més de 6.400 milions d’euros, i que dedicaran 7 de cada 10 euros a despesa social”, ha exposat Costa.
En aquest sentit, Costa ha recordat que els pressupostos permetran “fer justícia amb la nostra comunitat autònoma, incorporant per primera vegada el factor d’insularitat, que significarà 183 l’arribada de 183 milions d’euros per a 2022” i que també incorporaran els primers fons europeus Next Generation “per impulsar la millora del nostre model econòmic i fer que aquest sigui més sostenible”.
També destinaran, per primera vegada en la història, més de 2.000 milions d’euros “per reforçar l’Atenció Primària i mantenir als seus llocs de feina els sanitaris i sanitàries que en altres comunitats autònomes estan engegant”. La socialista també ha destacat que preveuen destinar gairebé 1.100 milions d’euros a Educació i augmentar un 2% el sous als treballadors públics.
D’altra banda, Costa ha lamentat que el PP “s’hagi quedat pràcticament tot sol amb la ultradreta en un no per al no i sense cap alternatiu en positiu”.
