El grup socialista acusa el PP de no construir habitatge assequible per a la ciutadania, mentre que permet furtar habitatge residencial per convertir-lo en 145.000 places turístiques
El PSIB-PSOE ha denunciat avui que els decrets de turisme i habitatge no només deixen de solucionar el principal problema de la ciutadania, crear pisos a preu assequible per a les rendes mitjanes, sinó que crea i agreuja problemes que ja existien, i que amb les mesures que ha impulsat el PP, amb el suport de Vox, prioritzen les places turístiques a les del parc residencial.
La diputada Càrol Marquès ha criticat durament que el Govern hagi renunciat a la seva promesa d’incrementar el cànon de l’aigua per a grans consumidors. Per a Marquès, el Govern ha tornat a fer el mateix que sempre fa el PP: “prometre unes coses que no té intenció de fer, per acabar fent tot el contrari”. En aquest cas, la manca de polítiques davant una allau turística que causarà més problemes en els subministraments d’aigua “i més restriccions i talls de subministrament, mentre el sector turístic continuarà consumint sense límits”. Davant això, Marquès ha afirmat que al PP “no importen els consumidors domèstics, i només governen per als poderosos i per als que més tenen”.
Un impost de turisme sostenible que no es toca
De la mateixa manera, el diputat Àlex Pitaluga ha posat en evidència les mentides del PP, que promet incrementar l’ITS en el debat de política general, però finalment decideix no tocar-lo. Pitaluga també ha criticat que malgrat que Prohens va reconèixer que hi havia saturació turística i el problema de l’habitatge, i que va prometre un pacte amb la societat civil, l’únic que ha rebut la ciutadania ha estat un decret que empitjora el problema de l’habitatge i “ha perdut l’oportunitat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania!”.
Pitaluga ha criticat que la renúncia a la puja de l’ITS, impost que es va crear per finançar inversions que compensin els efectes negatius del turisme, i que “el PP hauria pogut emprar per compensar la manca d’habitatge”. Però davant aquesta situació el Govern de Prohens ha decidit anteposar el turisme vacacional al dret a l’habitatge, i no ha fet “ni una sola actuació” per fer front als problemes de massificació i saturació de les Illes.
Col·lapses en mobilitat
En mobilitat, el PSIB-PSOE també acusa el PP de no actuar de forma sostenible. La diputada socialista Pilar Carbonero ha denunciat que la manca de mesures provocarà un nou impacte a la mobilitat de les Illes. Malgrat que l’estudi de capacitat de càrrega fa un seguit de recomanacions per fer front a la pressió en mobilitat, “el Govern del PP no fa cas als seus estudis propis i elimina carrils VAO, augmenta la capacitat de les carreteres i no posa més transport públic”. També ha recordat que es rebaixen les exigències en aparcaments, zones verdes, serveis comunitaris i altres equipaments, “sense cap garantia que es compleixin els plantejaments urbanístics”. “I què passarà? Que quan falti transport públic, quan falti aigua, quan els serveis estiguin col·lapsats, tota la pressió anirà a les administracions públiques, mentre que els promotors hauran venut ràpid i a preus cars i se n’aniran. I nosaltres ens quedarem amb infraestructures insuficients i amb serveis col·lapsats”. Per això, ha exigit al Govern que doni solucions a la ciutadania.
Infraestructures insuficients
Damià Borràs ha recordat “amb el ‘pelotazo’ urbanístic, el PP permet botar-se l’ordenació per la cara i, amb un benefici del 30% de propina”. Borràs ha acusat el PP d’entregar sòl “de franc” als especuladors, i malgrat que els plans generals urbanístics marquen uns límits en aigua, depuradores, hospitals, escoles… per al PP “no hi ha límits que valguin” i permetran un desenvolupament urbanístic sense que hi hagi una nova depuradora a Palma, ni tenir en compte l’increment de consum de recursos naturals: “La famosa paraula donada -ha afirmat Borràs-, l’ha donat als especuladors”.
El PP afavoreix el creixement de la pressió humana
El socialista Carles Bona ha exposat que l’anterior Govern del Pacte va establir mecanismes perquè 145.000 places turístiques desapareguessin de forma progressiva, per retornar-les al mercat residencial. Amb aquest objectiu, s’aconseguí que entre 2016 i 2023 l’índex de pressió humana caigués, però només en un any de govern del PP, ha augmentat novament, “en 30.000 persones, l’equivalent a la ciutat d’Inca”.
El mateix ha succeït amb l’habitatge turístic: “Entre 2020 i 2023 es van recuperar 2.700 habitatges que van deixar de ser turístics i van passar al mercat residencial”. Només amb un any del PP, la xifra s’ha revertit. Amb l’afegit que el PP activa ara un mecanisme que convertirà milers de places adormides en habitatges turístics actius, “i això es notarà als barris, als pobles i a cada casa. Quan el PP diu que no crea places noves, amaga que en té milers de preparades per reactivar”. Per això, la política del Govern de Prohens “no és de contenció, és de recolonització turística del parc residencial. El PP ha decidit que un habitatge val més com a actiu financer que com a lloc per a viure-hi. Aquest no és un model sostenible, és d’expulsió”.
Decret turístic de la vergonya
Pilar Costa ha qualificat de “decret llei de la vergonya” el que va aprovar divendres passat el Govern, una “bomba turística que s’ha carregat la moratòria turística”. Una moratòria que acabava el febrer de 2026 i que hauria caducat les 145.000 places que ara el PP “ha ressuscitat i indultat”. Costa ha expressat que el Govern s’ha convertit en immobiliària de lloguer turístic, i que mentre els socialistes volen “turistes als hotels i la gent a les cases”, el model del PP vol “turisme a les cases i la gent al carrer”.
Mercedes Garrido ha posat en evidència la mentida del PP quan diu que els habitatges que crearà són per a rendes mitjanes: “Amb la darrera roda de premsa, el PP ha liquidat l’HPO i ha dit que aposta per l’habitatge a preu lliure i limitat”. Això suposarà un increment arbitrari del 30%, 700 milions d’euros a Palma que sortirà de la butxaca de la ciutadania. Però els preus dels nous habitatges no seran inferiors a 300.000 euros, i els increments de preus faran guanyar més a quatre promotors, però “ens sortiran molt cars a la ciutadania”.
