Sistemes de finançament autonòmic: centralisme vs perifèria, per Jordi Marí En el nostre estat de les autonomies, variat i, en conseqüència, ric, a on les diferències i particularitats han de ser reconegudes i han de servir per a sumar, sempre és objecte de debat el sistema de finançament autonòmic i la dicotomia centralisme-perifèria. És un fet comprensible, ja que el finançament dels serveis públics fonamentals que corresponen per legítima competència a les autonomies com, entre d’altres, la sanitat, l’educació o els serveis socials, tenen un gran efecte sobre la vida dels ciutadans. Recentment n’hem tingut dues mostres. Per una banda, hem sentit el líder del Partit Popular de l’Estat, Pablo Casado, anunciar que si el seu partit torna a governar a l’Estat, recuperarà el sistema de finançament autonòmic que es va aprovar l’any 2002 de mà de José María Aznar. “Nuestro modelo es el de 2002”, va dir, tot referint-se al sistema que va fer que les Illes Balears ocupessin el pitjor lloc en el finançament definitiu en competències homogènies i per habitant ajustat tots els anys en què va estar en vigor excepte 2006, que només va ser superat per la Comunitat Valenciana. Aquest sistema, que per al PP és considerat ideal i idoni per a l’organització autonòmica de l’Estat, resulta que suposaria una davallada del 12% dels ingressos de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Ni més ni menys que entre 575 i 600 milions d’euros anuals. Sense anar més enllà, el model de 2009 de Rodríguez Zapatero va augmentar del 35% al 50% la proporció de la recaptació per IVA i IRPF que generen cadascuna de les comunitats autònomes, i va actualitzar els criteris poblacionals per adaptar-los al gran augment demogràfic, cosa que a les Illes Balears en som un gran exemple. Per a les comunitats infrafinançades, com les Illes Balears, seria convenient continuar aquest camí, però sembla ser que el Partit Popular, en lloc d’avançar en el reconeixement de la perifèria, prefereix tornar a la centralitat i l’infrafinançament de 2002. Aquesta és, per tant, la carta de presentació de Marga Prohens, diputada del PP per Mallorca al Congrés dels Diputats, propera candidata d’aquest partit a les Illes Balears i aspirant a presidenta del Govern de les Illes Balears, en un intent de crear la versió “balear” d’Isabel Díaz Ayuso. Per tant, a una comunitat històricament infrafinançada com la nostra, la millor recepta que troben Casado i Prohens és un finançament encara menor, el qual només es pot entendre des del convenciment d’una centralitat manifesta que anul·la tot aquell tret diferencial, factor o condicionant que s’allunyi del model social i econòmic del Paseo de la Castellana. No sé si podem afirmar que Pablo Casado s’estima Marga Prohens, però sí que podem afirmar que no s’estima les Illes Balears. La segona mostra, per altra banda, l’hem trobada a la I Cimera Illes Balears – Comunitat Valenciana, que va tenir lloc a Mallorca els dies 5 i 6 de juliol, i en la qual els presidents de les dues comunitats autònomes -els socialistes Francina Armengol i Ximo Puig- han apuntat la necessitat de reconèixer les particularitats de la perifèria per compensar l’actual desequilibri favorable a la centralitat a través, entre d’altres, d’una millora en el finançament autonòmic. És temps d’afrontar una reforma del Sistema de Finançament Autonòmic. El debat dels primers esborranys s’havia fixat per al novembre de 2020, però la pandèmia va capgirar els plans. Ara, el Govern de l’Estat s’ha compromès a presentar la reforma abans d’acabar 2021. Els i les socialistes apostam per un sistema de finançament suficient, just, transparent i predictible, que eviti la competència deslleial i que mantingui l’ordinalitat en el repartiment dels fons sense restar la necessària quota de solidaritat entre les comunitats autònomes. Estam veient la llum al final del túnel d’aquesta lamentable pandèmia i, per això, ara més que mai, hem de tenir present la necessitat i la importància de blindar i garantir el finançament suficient dels serveis públics fonamentals. No és temps d’aplicar el manual de la dreta i aprimar els serveis públics fonamentals castigant encara més una comunitat autònoma històricament infrafinançada. Jordi Marí Diputat del Grup Parlamentari Socialista Source: Federació de EIVISSA – Portada FSE
