Apartaments Don Pepe: Compromís Socialista en favor de les famílies afectades

Estam davant d’un drama social que afecta mig centenar de famílies del municipi de Sant Josep de sa Talaia, que s’han trobat davant d’una situació que no esperaven. Els apartaments Don Pepe són un dels pitjors exemples del cost que té l’urbanisme salvatge i el descontrol d’altres etapes que hi ha hagut a la nostra illa. Amb una única llicència es varen fer dos edificis. Amb el temps els pisos han canviat moltes vegades de mans i els responsables del desgavell fa temps que sortiren del mig. Immobiliàries, bancs, taxadors, intermediaris, tothom hi feia negoci mentre els pisos s’anaven deteriorant. Al final qui paga les conseqüències són persones humils i treballadores.

L’edifici A ha arribat al final de la seva vida útil. L’esgotament dels materials constructius ha fet que perdin tota la seva integritat i consistència, el ferro de les bigues es desintegra i el formigó es desfà només gratant-lo. El perill estructural és elevadíssim, tant que en qualsevol moment podria col·lapsar, com han diagnosticat els arquitectes que han analitzat la construcció per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Josep.

Conscients que són famílies en dificultats, l’equip de govern de Sant Josep s’ha compromès a no deixar-les abandonades. S’han mobilitzat recursos extraordinaris per acollir amb dignitat a les persones que hauran de sortir de les seves cases. A més de tot això, els serveis socials municipals les ajudaran a recuperar quan abans la normalitat, com ja varen fer l’any passat amb les primeres dues escales de l’edifici. De les 20 famílies afectades, 18 acceptaren el seu ajut i en dos mesos ja vivien en altres pisos.

El repte que ara es presenta és encara més gran. Són 30 famílies les que necessiten una sortida. Les que el dia d’avui només senten enuig i busquen un culpable que no existeix. Només podem mostrar la nostra comprensió per tots ells i elles, acceptar el seu dolor i seguir treballant perquè el tràngol els sigui el més lleu posible.

L’Ajuntament de Sant Josep ha afrontat el repte d’ajudar totes aquestes famílies amb tot el que està al seu abast. Va ser l’edifici qui va donar senyals que en qualsevol moment podria col·lapsar. I sense avís. L’Ajuntament no podia ignorar aquests senyals. És just això el que va passar fa al voltant d’un any, quan a la nit es va desprendre un gran segment del sostre d’una habitació, una gran peça de dos metres de llarg per 80 centímetres d’ample.

Ràpidament, es va desallotjar per precaució tota aquella primera escala i entraren els tècnics municipals per avaluar l’estat de l’edifici. Les primeres conclusions eren preocupants, però feia falta que l’edifici fos examinat per experts en estructures. L’Ajuntament va buscar els millors de l’illa, que ordenaren l’apuntalament de la primera escalera de l’edifici davant els indicis alarmants de què tot l’edifici perillava. Després de fer una revisió exhaustiva entregaren un informe molt complet que ha fet saltar les alarmes: la proximitat a la mar, el deficient manteniment i les obres que s’han fet sense cap supervisió, a més dels anys, han portat al final de la seva vida útil un bloc malfet des dels fonaments. Per exemple, com la junta de dilatació està mal executada, tota l’estructura de l’edifici respon com una unitat -i podria caure com un castell de cartes-, entre altres irregularitats. La presència de còdols a la cimentació n’és una altra.

Els experts externs contractats per l’Ajuntament estan convençuts, pel que han vist, que el mal que pateix s’ha estès per tot. Els crivells de les façanes indiquen que els forjats han rebentat per la carbonatació. El seu informe confirma que l’apuntalat de la primera escala ha evitat de moment el col·lapse de l’edifici. És l’Ajuntament qui ha pagat aquest apuntalat, amb un cost de 250.000 euros.

Els propietaris asseguren que fa anys que esperen un permís per reparar l’edifici A. A l’Ajuntament només li consta un intent, un projecte que es presenta el 2018 i que no va més enllà d’enllustrar les façanes i repintar, amb un pressupost que no arriba als 100.000 euros pels dos edificis. Una capa de maquillatge per donar-li millor color a un pacient terminal. El projecte es denega perquè els serveis jurídics municipals consideren que no es pot fer ni això a un edifici fora d’ordenació. Als vesins els queda l’opció de recórrer a la justícia. I de fet Sant Josep es compromet en una reunió amb tots els vesins a no recórrer si un jutge diu que se’ls ha de donar la llicència. Però la comunitat de propietaris es conforma amb la denegació administrativa. Tampoc presenten el projecte de rehabilitació integral que se’ls demana en aquella trobada. Ni del bloc A ni del B, que hi ha indicis que pot estar igual.

El fet que l’edifici estigui fora d’ordenació redueix encara més les opcions. La normativa busca que ningú es beneficii d’haver-se saltat les lleis. Així, es condemna les construccions fora d’ordenació a què es vagin deteriorant, però no impedeix que es puguin fer servir mentre encara siguin habitables. Per això als vesins se’ls recull la brossa o s’ha arreglat el camí que hi arriba. I tots aquests serveis els han hagut de pagar amb impostos, com la resta de vesins del municipi.

Els tècnics municipals diuen que per salvar aquest primer bloc fa falta una reconstrucció completa. És el que es defineix com a ruïna econòmica d’un edifici: quan reparar-lo costa més de la meitat del que val l’edifici. Però als Don Pepe es donen també les altres dos raons que obliguen a declarar la ruïna: urbanística -les actuacions necessàries per reparar-lo no es poden autoritzar perquè l’edifici incompleix la normativa vigent- i tècnica, que és la que obliga a desallotjar fa un any dos escales i en uns dies a la resta: l’edifici és un perill per les famílies i persones que hi viuen.

 

Que s’ha fet en aquest temps? 

L’Ajuntament de Sant Josep ha consultat la resta d’administracions, que coincideixen en el fet que no hi ha altra opció que la declaració de ruïna. El mateix Consell Insular (PP-Cs) ha confirmat en el seu informe que no es pot donar llicència de reconstrucció completa. Fins i tot un informe que presenta la comunitat de propietaris reconeix que l’edifici A ha perdut l’habitabilitat. S’avaluen altres opcions, però cap és aplicable: una permuta és inviable legalment i tampoc poden tenir preferència a l’hora d’optar a un habitatge de protecció oficial, per exemple.

Descartades totes les alternatives, l’única opció viable és intentar la compra del terreny per fer un esponjament ambiental. En aquest cas l’equip de govern ha considerat el benefici social que pot representar per tota la ciutadania de Sant Josep i de l’illa (per això es convida a col·laborar en l’operació a la resta d’administracions).

Com en aquest cas l’edifici està dins el Parc Natural de ses Salines, la compra està perfectament justificada, per tal de retornar el terreny al seu estat previ, perquè és una de les possibilitats que preveu la regulació del parc. Només així s’ha pogut fer una taxació del terreny, encarregada a un expert extern, que dóna un valor proper als 2 milions d’euros per tota la superfície que ocupa el bloc A dels Don Pepe.

És una oferta de compra, no una compensació ni una expropiació, i els propietaris poden o no acceptar-la. Però per tancar el tracte farà falta que els propietaris dels 50 apartaments (alguns en tenen més d’un) hi estiguin d’acord, perquè l’Ajuntament no pot fer un esponjament parcial, ha d’adquirir tota la finca. Tampoc és una quantitat que es pugui negociar, és la que proposa un pèrit independent. Se’n pot aportar una altra, sempre que estigui ben enraonada i s’ajusti a dret. L’Ajuntament no pot revisar la seva oferta de cap altra manera. Si es tanca l’operació, a l’Ajuntament assumirà també l’esbucament, estimat en un altre milió d’euros.

 

Recapitulem:

El dia d’avui, l’Ajuntament de Sant Josep ja ha pagat 250.000 euros per l’apuntalat de la primera escala i els sondejos. Uns altres 50.000 euros per l’allotjament temporal de les famílies de les dues escales i uns altres 15.000 per ajudar a reinstal·lar-se en altres llars a les 18 que ho demanaren.

Per les 30 famílies que hauran de sortir de l’edifici s’ha fet una estimació de 140.000 euros més per l’allotjament provisional de dos mesos en uns apartaments dotats del necessari per a la seva comoditat.

Si s’acorda l’esponjament la xifra total destinada a gestionar aquesta crisi arribarà als 3,5 milions d’euros, aportats íntegrament per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

 

Compromís del PSOE

El Govern municipal de Sant Josep s’ha compromès a no deixar a ningú endarrere. Per això s’ha esforçat a donar una sortida digna a la gestió d’una crisi sense precedents en aquest municipi. Un govern d’esquerres es preocupa per les persones, perquè no quedin desemparades, i per això ha buscat davall les pedres fins que ha trobat la solució proposada. Els ha pogut presentar una oferta amb la qual, a més, puguin rebre algun sou que, ni de bon tros, compensarà el que han perdut als Don Pepe, però que els ajudarà a refer la seva vida. Amb tot el suport de l’Ajuntament i els professionals que des de tots els departaments estan treballant per ajudar-los.

L’Administració municipal ha de vetllar per la seguretat dels edificis. Són els propietaris qui han d’aportar els informes que avalin l’habitabilitat d’un immoble, les anomenades ITE. L’Ajuntament va actuar d’emergència als Don Pepe i, en atenció a la falta de recursos dels vesins, va assumir amb els seus fons tant l’apuntalament com els informes sobre la seguretat dels pisos. La comunitat de propietaris no ha presentat cap informe en sentit contrari als que dictaminen que l’edifici no és segur. L’única causa oberta és a instàncies de l’Ajuntament, per poder accedir a part dels pisos desallotjats per examinar la seva seguretat.

Davant un perill imminent, l’Ajuntament ha de proporcionar un allotjament d’emergència, però atesa la vulnerabilitat de les famílies, en aquest cas es varen buscar apartaments amb unes condicions mínimes, preveient estades més llargues.

 

L’oportunisme i demagògia del PP

El Partit Popular està utilitzant el drama d’aquestes persones per fer oposició al govern de Sant Josep, i per fer-ho no ha dubtat en manipular la realitat, dir falsedats i enganyar la ciutadania. És vergonyós que afirmin que l’Ajuntament s’ha desentès de les famílies del Don Pepe, quan és tot el contrari. Com s’ha explicat, l’Ajuntament ha estat qui ha actuat davant d’un perill real de col·lapse de l’edifici i que ha fet els possibles i els impossibles per trobar la millor sortida a la situació personal d’aquestes famílies.

El PP utilitza tota la seua demagògia afirmant que l’Ajuntament sí que podia donar llicència de rehabilitació integral de l’edifici, afirmació que és rotundament falsa, com confirma el mateix informe elaborat pel Consell Insular, governat pel seu mateix partit. Però la gran “proposta” que fa el PP és la de “modificar la Llei” perquè els propietaris del Don Pepe puguin rehabilitar l’edifici: es tracta d’una possibilitat rocambolesca, que ells mateixos saben que és absolutament inviable.

Les lleis balear i estatal són molt restrictives amb les construccions fora d’ordenació, buscant que no hi hagi un benefici, ni tan sols indirecte, pels que no respecten les regles. I el cas de l’edifici A dels Don Pepe és on la norma és més restrictiva, perquè ni tan sols es va construir legalment (no té llicència). L’equip de govern municipal aplica el criteri dels tècnics, com no pot ser d’una altra manera, i aquests no consideren que es pugui autoritzar cap intervenció a l’edifici. L’Ajuntament no fa les lleis, però les ha d’aplicar segons les entenen els professionals de la casa en una qüestió totalment tècnica en la que coincideixen els informes d’administracions governades per distints colors polítics. Així ho han vist la majoria de partits, que en un gest de lleialtat han donat suport a l’equip de govern en la complicada gestió d’aquesta situació.

Hi ha qui ha preferit jugar a l’oportunisme i com a única solució proposa que per salvar els Don Pepe s’ha de premiar a tots els que s’han saltat les normes. Ni el PP discuteix que l’edifici és un perill, però proposen canviar la llei perquè es pugui arreglar. I de pas, qualsevol altra edificació fora d’ordenació. Per a ells, basta només amb copiar la normativa catalana. Obliden intencionadament que aquesta normativa deixa fora expressament les construccions en sòl protegit. Precisament el cas dels Don Pepe.

El procés de declaració de ruïna donarà seguretat jurídica als afectats. Poden al·legar en contra i, arribat el cas, portar-ho als jutjats per aconseguir que els doni la raó. Si és així, l’equip de govern s’alegrarà per ells. Mentre això no passi, el govern no pot fer més que seguir el que diuen els seus tècnics. Si s’arriba a declarar la ruïna, molts d’ells deixaran de pagar les hipoteques que encara tenen ni altres càrregues com l’IBI, clavegueram…

 

Les persones, primer

Des de la FSE-PSOE sentim un enorme orgull dels nostres companys i companyes de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, amb l’alcalde, Ángel Luis Guerrero, al capdavant, que han afrontat la crisi del Don Pepe amb el màxim esforç i dedicació amb l’objectiu d’ajudar aquestes persones el màxim possible. Primer de tot, garantint la seguretat de tots ells i elles actuant ràpidament davant del perill de col·lapse de l’edifici. I, al mateix temps, oferint-los tot el suport social, d’allotjament temporal i que puguin rebre uns sous per la venda dels terrenys. Sabem que els afectats i les afectades consideren que l’administració pública pot anar més enllà, i que l’ajuda que estan rebent és insuficient. Entenem la seua angoixa. Des del PSOE només podem afirmar, amb tota sinceritat, que s’està fent tot el que està a les nostres mans i que, si som aquí, és pel nostre compromís socialista de treballar en favor de les persones que més ho necessiten.