El grup PSOE de Santa Eulària demana la declaració de BIC de la Font d’en Miquelet

El grup PSOE de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu ha registrat una moció per proposar l’acord d’instar el Consell Insular a la declaració de Bé d’Interès Cultural de la Font d’en Miquelet, situada a la vénda de Cas Serres (Santa Gertrudis de Fruitera). El grup socialista se suma així a la proposta iniciada per l’Institut d’Estudis Eivissencs i que també compta amb el suport de l’Associació de Vesins de Santa Gertrudis.

“Un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Eulària seria l’impuls definitiu en favor de la protecció d’aquest element”, ha assenyalat el portaveu del grup, Vicent Torres ‘Benet’. Des del grup PSOE “donarem suport a totes aquelles propostes d’entitats culturals i vesinals en favor de la protecció del nostre valuós patrimoni històric i cultural”, ha destacat.

“L’Ajuntament de Santa Eulària ha de donar suport a la declaració per la importància que té conservar aquest element, no sols pel seu valor com a font d’aigua sinó també pel seu valor com a element lligat a la cultura i tradició eivissenca”.

En la moció registrada avui, el grup PSOE recull allò que figura a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera amb relació a la Font d’en Miquelet: diu ser una font que rega una bona extensió de terra, a la vénda de Cas Serres del poble de Santa Gertrudis de Fruitera, on se celebraven balls les festivitats de Sant Cristòfol (10 de juliol) i de Santa Maria (5 d’agost). L’arxiduc Lluís Salvador li donà el nom font d’en Joan Armat.

Com en totes les illes petites, l’aigua ha estat tradicionalment un recurs molt preuat a Eivissa. Un recurs escàs però imprescindible sobretot anys enrere, tant per a satisfer les necessitats domèstiques de beure, rentar-se i cuinar com per cobrir les demandes agrícoles de rec de camps i abeuratge dels animals.

Abans de la canalització generalitzada de les aigües, els pous i les fonts havien estat indrets d’especial importància per a la comunitat com a mantenidors i subministradors d’aigua dolça permanent. No ha d’estranyar, doncs, que des de ben antic aquests espais on l’aigua s’emmagatzema o on brolla de forma natural hagin estat considerats ideals per a celebrar-hi tota classe de festes populars. Espais apartats del centre urbà, en cruïlles de camins i amb aigua potable, que des de ben antic han estat utilitzats com a punts de trobada per una comunitat que tot sovint vivia dispersa en masos i cases aïllades.

Els pous i fonts han estat, certament, un marc ideal per a la celebració de xacotes, llargs i esgotadors balls de festeig i altres activitats culturals que necessiten aigua per dur-se a terme. La tradició d’anar a ballar davant pous i fonts situats als afores del poble va estar ben viva, com a xacota i ball de festeig, fins a principis del segle XX quan, per motius diversos, va començar a deixar de celebrar-se (les darreres ballades d’aquesta època estan datades entre 1907 i 1955). A partir dels anys noranta les ballades en pous i fonts s’han tornat a celebrar, amb un marcat sentit de recuperació de la identitat local, i gràcies a la iniciativa de les colles de ball pagès de cada poble.

Foto: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.