El PSOE denuncia la insostenible situació de l’habitatge a Santa Eulària i reclama solucions reals davant la política especulativa del PP

A la llum de les darreres notícies publicades als mitjans de comunicació, des del PSOE de Santa Eulària des Riu volem denunciar, una vegada més, la crítica situació de l’habitatge a l’illa d’Eivissa i, especialment, al nostre municipi, on el Partit Popular ha governat de manera ininterrompuda durant gairebé 50 anys sense construir ni un sol Habitatge de Protecció Oficial (HPO). Aquest fet, agreujat per la negativa del PP a aplicar la Llei Estatal d’Habitatge, que permetria limitar els preus dels lloguers, posa de manifest una política insensible i desinteressada cap a les necessitats reals de la ciutadania. És inacceptable que, mentre l’accés a un habitatge digne es converteix en un desafiament cada vegada més gran, les decisions polítiques continuïn ignorant les solucions que podrien alleujar aquesta situació.

En lloc de reclamar al Govern balear la declaració de Santa Eulària com a zona tensionada, per poder aprovar la limitació dels preus del lloguer, i en lloc de promoure promocions d’habitatge públic en un municipi on no n’hi ha ni una, el PP opta per cedir terrenys a promotors per a un model de gestió privada durant 75 anys, els beneficis i resultats del qual per a les famílies que busquen un habitatge són incerts i dubtosos. Una fórmula que, com sempre hem insistit, no considerem que sigui la més convenient per abordar el problema de l’habitatge a Santa Eulària, a més de ser l’únic que proposa el Partit Popular.

Les conseqüències de l’ús de l’habitatge com a eina política i la inacció del Partit Popular són alarmants. Dècades de polítiques centrades en interessos especulatius han convertit Santa Eulària en un dels municipis més cars de l’Estat, amb preus que arriben fins als 8.411 euros per metre quadrat en habitatge de segona mà. Mentrestant, molts treballadors i famílies es veuen obligats a viure en condicions precàries o a abandonar l’illa. Casos com el de Can Rova, on treballadors i famílies es veuen forçats a residir en assentaments improvisats, són una vergonya per a un municipi que es vanta de projectar una imatge de benestar. Aquesta contradicció, marcada pel creixement incessant i descontrolat de campaments de barraques, en contrast amb la proliferació d’edificacions unifamiliars a preus prohibitius que consumeixen el poc terreny urbanitzable disponible, representa el reflex més cruel de les polítiques del PP.

Des del Partit Socialista hem demostrat que és possible avançar en la lluita contra la crisi de l’habitatge. Exemple d’això són les promocions d’HPO a la ciutat d’Eivissa (com les de Vuit d’Agost i Platja d’en Bossa), el desenvolupament del sector de Ca n’Escandell o la reobertura de l’oficina de l’IBAVI, entre altres mesures que augmenten l’oferta d’habitatges accessibles i limiten l’especulació. A més, hem impulsat lleis estatals i autonòmiques que permeten limitar els preus del lloguer en zones tensionades com Eivissa, mesures que el PP segueix boicotejant deliberadament.

Santa Eulària des Riu és l’exemple més clar de la deixadesa i manca de compromís del Partit Popular. Durant gairebé cinc dècades no han cedit terrenys a l’IBAVI per construir habitatge públic, i ara plantegen propostes ridícules i insuficients, com la reconversió de locals comercials en habitatges, rebutjades fins i tot pels seus propis alcaldes.

Exigim al Partit Popular que abandoni la seva política d’inacció i especulació. És urgent aplicar la Llei Estatal d’Habitatge per limitar els preus del lloguer, declarar l’illa com a zona tensionada i iniciar, de manera immediata, la construcció d’habitatges públics que permetin alleujar la pressió sobre el mercat. No fer-ho és perpetuar un model que margina les classes treballadores i amenaça el teixit social i econòmic de la nostra illa.

L’habitatge és un dret fonamental, no un luxe reservat per a uns pocs. Des del PSOE reafirmam el nostre compromís amb solucions reals, perquè Eivissa i la seva gent es mereixen molt més que un llegat d’exclusió i desigualtat.