El PSOE presenta una demanda contra l’amnistia urbanística del Consell Insular i sol·licita al Jutjat la seua suspensió cautelar i una qüestió d’inconstitucionalitat

El PSOE ha interposat una demanda davant del Jutjat Contenciós Administratiu contra l’acord del ple del Consell Insular que va aprovar l’aplicació a Eivissa de l’amnistia urbanística del Partit Popular. El passat 28 de juny de 2024, el Consell d’Eivissa va acordar, amb el vot en contra del PSOE, l’aplicació a l’illa del “procediment de legalització extraordinària d’edificacions, construccions i instal·lacions en sòl rústic” previst en la disposició addicional setena del Decret Llei 3/2024 del Govern Balear. Una mesura que suposa premiar als infractors i als especuladors, tendrà un greu impacte ambiental i urbanístic a l’illa i que es va adoptar de manera arbitrària, amb una total falta de justificació i motivació i contravenint, no només les lleis autonòmiques del sòl i de protecció del territori, sinó també la legislació bàsica estatal.

Així ho han explicat la consellera i portaveu socialista al Consell Insular, Elena López Bonet, el conseller Víctor Torres, i la diputada al Parlament de les Illes Balears, que han informat del contingut de la demanda, en la qual també se sol·licita la suspensió cautelar de l’aplicació de l’amnistia urbanística mentre es resol la impugnació, així com el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

Segons Elena López, “és una norma destinada a premiar els que ho han fet malament. Premia i fomenta la comissió d’infraccions urbanístiques. Un efecte crida a continuar infringint, amb aquest missatge que dona el PP de ‘més endavant ja t’ho arreglaré’”.

La portaveu del PSOE al Consell ha qualificat l’amnistia de “mesura absolutament arbitrària i escandalosament clientelar d’aquest Consell de Vicent Marí, com ja ens té acostumats”, que posa els interessos dels infractors urbanístics de damunt dels interessos generals del territori i de la ciutadania d’Eivissa”.

En una illa que “necessita més protecció territorial, on hi ha falta de recursos com és l’aigua, que pateix problemes de massificació, l’amnistia urbanística no farà més que incrementar tots aquestos problemes”, amb una afectació “que tendrà uns impactes que ni tan sols s’han valorat”.

La diputada Pilar Costa ha detallat que, justament, un dels principals arguments legals que ens fan concloure que aquesta norma s’ha de declarar nul·la de ple dret, és la seua “falta de motivació”. És una decisió totalment “arbitrària”, ja que “el decret llei del govern balear habilitava el Consell a aplicar o no l’amnistia, i decideix fer-ho, però sense aportar justificació”, el que incompleix clarament la necessitat de motivació dels actes administratius que estableix la Llei de procediment administratiu.

Pilar Costa també ha exposat que l’amnistia contravé diverses normatives autonòmiques, com la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears i les Directrius d’Ordenació Territorial, així com normativa estatal bàsica, com és el Reial decret Legislatiu 7/2015 (Llei del Sòl).

Els arguments de la demanda del PSOE exposen, en primer lloc, que l’acord del Consell Insular per a l’aprovació de l’amnistia no se sustenta en una motivació adequada que en justifiqui l’adopció, “vulnerant el principi constitucional d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics recollit a l’article 9.3 de la Constitució”. Aquest principi estableix que qualsevol decisió adoptada per una administració pública ha d’estar degudament justificada i basada en criteris objectius que responguin a l’interès general. El text aprovat pel Consell Insular no inclou cap anàlisi ni valoració específica sobre les conseqüències d’implementar aquesta mesura al territori d’Eivissa.

El PSOE també posa en evidència que la disposició addicional setena del Decret Llei 3/2024 deixa a discreció dels consells insulars la decisió d’implantar el procediment de legalització extraordinària. En el cas del Consell Insular d’Eivissa, l’acord es limita a reproduir el contingut del decret llei sense aportar cap argument que avali la seva necessitat o utilitat per al territori insular. Concretament, la necessitat de motivació dels actes administratius està regulat, amb caràcter general, a l’art. 35 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

La demanda també assenyala que l’acord plenari i la disposició addicional en què es fonamenta contravenen diverses normatives autonòmiques, com la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears i les Directrius d’Ordenació Territorial, així com normativa estatal bàsica, com el Reial decret Legislatiu 7/2015 (Llei del Sòl). Aquestes lleis estableixen criteris estrictes per a la protecció del sòl rústic, que el procediment extraordinari de legalització ignora en permetre regularitzacions sense complir els paràmetres urbanístics aplicables. Aquesta vulneració posa en risc, no només la integritat del marc normatiu, sinó també la seguretat jurídica i la protecció dels interessos col·lectius.

El PSOE alerta que aquesta mesura és una “amnistia urbanística” encoberta que premia les pràctiques il·legals i desincentiva el compliment de la normativa urbanística vigent. En lloc de fomentar un desenvolupament ordenat i sostenible, l’acord del Consell Insular d’Eivissa contribueix a la degradació del territori i afavoreix la proliferació d’edificacions i usos incompatibles amb la natura del sòl rústic.

En la demanda, el PSOE subratlla que aquesta mesura suposa un retrocés en la protecció del sòl rústic, en permetre la legalització d’edificacions i usos que, d’altra manera, estarien prohibits. Aquesta decisió podria desvirtuar els valors mediambientals, paisatgístics i culturals de l’illa d’Eivissa, generant una desprotecció injustificada del seu territori i afavorint pràctiques que incompleixen la normativa urbanística vigent. El territori insular, especialment el sòl rústic, és un bé limitat i de gran valor que requereix una protecció especial per preservar els seus recursos naturals i el seu patrimoni cultural.

Aquesta legalització extraordinària afecta totes les categories de sòl rústic, incloent-hi les zones amb una especial protecció ambiental. Això inclou espais naturals i altres zones catalogades com a crítiques per a la biodiversitat i la sostenibilitat ecològica. Permetre la regularització d’edificacions en aquests espais, no només contravé les normatives vigents, sinó que també compromet el futur del territori insular i la qualitat de vida de les generacions futures.

El PSOE també destaca que aquesta mesura crea una desigualtat flagrant entre aquells que compleixen la normativa i aquells que la vulneren. Les persones que han respectat les lleis urbanístiques es veuen perjudicades davant aquelles que han actuat al marge de la legalitat i que ara poden beneficiar-se d’aquesta amnistia. Aquesta situació genera un greu precedent i fomenta la percepció d’impunitat davant les infraccions urbanístiques.

Per totes aquestes raons, el PSOE sol·licita que el Jutjat del Contenciós Administratiu declari nul de ple dret l’acord plenari sobre l’amnistia urbanística, així com l’adopció de la mesura cautelar de suspensió de la seua aplicació i el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

Valoració del pla d’habitatge de Pedro Sánchez
En la mateixa roda de premsa, el PSOE d’Eivissa també ha valorat el Pla d’Habitatge presentat ahir pel president del Govern, Pedro Sánchez, destacant que són mesures “contundents i de gran importància”, com ha dit la diputada Pilar Costa, i “més a un lloc, a unes illes com les nostres i especialment Eivissa, on l’habitatge és el problema número 1 que pateixen els ciutadans”, conscients que “aquest no és un tema ni fàcil ni que se resolgui d’un dia per l’altre, però sí que estam convençuts que s’han de prendre mesures ja”.

Pilar Costa ha destacat algunes d’aquestes mesures. En primer lloc, la exempció fiscal del 100% de l’IRPF per a totes aquelles persones propietàries d’habitatges que s’adhereixin a aquest programa i lloguin els seus habitatges sobre un índex de preus de referència sense necessitat de que es trobin en zones tensionades. “En el cas de Balears, es veu que de facto som zones tensionades, perquè deu haver pocs llocs a Espanya amb els preus com aquí, però no ho som des del punt de vista legal, perquè el PP s’ha negat a declarar zona tensionada cap zona de les Illes Balears, però sí que ho és de manera efectiva, per tant, ens sembla important aquesta mesura d’aquells propietaris que es podran acollir a l’exempció fiscal del 100% de l’IRPF”.

Per altra banda, “també és important una altra de les mesures com incrementar limitar a aquells extracomunitaris que tenguin intenció de comprar habitatges en el nostre país, incrementant el gravamen fiscal cap a aquestes operacions”. I després, “una altra mesura que, evidentment, pot ajudar a que les autoritats d’aquí, tant d’Eivissa com del Govern Balear, s’animin a ser més contundents en la persecució del frau dels lloguers de temporada o dels habitatges turístics, és que es volen fer les reformes legals pertinents perquè sigui considerat com un negoci i passin a tributar com una activitat econòmica”.

Pilar Costa ha ressaltat que “una de les mesures que va anunciar el president d’Espanya és donar garanties no només als llogaters, per descomptat, el més dèbil o vulnerable d’aquestes operacions, sinó també al propietari en el cas que no aconseguís cobrar la renda, per així estimular a la gent a què posi els seus habitatges a lloguer”.

Pots consultar les mesures del Pla d’Habitatge aquí: https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Paginas/2025/130125-sanchez-foro-vivienda.aspx