El PSOE proposa que el Govern d’Espanya construeixi una residència per a policies nacionals al solar de la comissaria El PSOE proposa que el Govern d’Espanya construeixi una residència per a policies nacionals al solar de la comissaria, a la ciutat d’Eivissa, després que l’anterior projecte hagi quedat abandonat per la falta d’interès del Consell Insular i del nou Govern balear. La diputada eivissenca del PSOE, Milena Herrera, ha registrat la iniciativa a la Comissió mixta d’insularitat, en la qual es demana “reprendre l’objectiu de construir residències per a Policies Nacionals destinats a l’illa d’Eivissa en el solar propietat del Ministeri de l’Interior situat a la ciutat d’Eivissa”. La proposta també inclou la petició d’“elaborar un calendari d’actuació que inclogui la redacció del projecte i l’execució del mateix en el menor termini de temps possible, així com donar compte del mateix a aquesta comissió una vegada es trobi elaborat”. En la proposició no de llei, la diputada socialista exposa que la dificultat d’accés a l’habitatge a les Illes Balears, motivada per la constant escalada de preus del mercat lliure, tant en règim de compravenda com en règim de lloguer, “s’ha convertit en el principal problema de la ciutadania de les illes, no només per a la seva població resident sinó per a qualsevol persona que obté un lloc de treball en aquesta comunitat autònoma i pretén instal·lar-se en ella de manera temporal o permanent”. La diputada exposa que “el personal funcionari de l’Administració General de l’Estat i dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat no és aliè a aquesta problemàtica i per a la majoria de les persones que obtenen una plaça a les illes resulta extremadament complicat ocupar-la per la falta d’allotjament en condicions i preus dignes”. Millorar el problema d’accés a l’habitatge a les Balears “requereix polítiques públiques decidides, de l’esforç de totes les administracions i de diferents mesures executades en paral·lel. El problema de l’habitatge no se solucionarà d’un dia per a un altre ni se solucionarà amb una única mesura estrella”. També recorda que el Govern de les Illes Balears, durant els últims dos mandats progressistes, entre altres actuacions, “va realitzar una important aposta per a aconseguir un increment significatiu del parc públic d’habitatge, amb xifres històriques tant en inversió total com en nombre d’habitatges posats a la disposició de la ciutadania. Sempre amb el compromís i creant el marc normatiu necessari per a garantir que l’habitatge públic ho seria per sempre i que ho seria sempre en règim de lloguer, per a afavorir així que el major nombre de persones poguessin fer ús dels habitatges durant els anys de vida útil d’aquestes.” En paral·lel, “es va treballar en un ampli paquet de mesures complementàries i es va promoure la concertació i l’acord amb diferents administracions per a la creació de recursos residencials de diferent índole, encara que no sempre fos possible obtenir el resultat desitjat”. No obstant això, un dels projectes que no va arribar a culminar-se va ser l’actuació recollida en el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell d’Eivissa, el Govern de les Illes Balears i el Ministeri de l’Interior, actualment caducat, per a la construcció d’habitatge públic i d’habitatges per a policies nacionals en la parcel·la propietat del ministeri a la ciutat d’Eivissa. “El plantejament inicial d’aquest conveni era de col·laboració entre diferents administracions perquè es construïssin tant habitatges destinats específicament a policies nacionals com a habitatges per a la ciutadania en general, compartint així els costos de l’operació entre diferents institucions”, recorda Milena Herrera. A la vista, no obstant això, del “desinterès” mostrat pel Consell d’Eivissa durant la passada legislatura i el de l’actual Govern de les Illes Balears, així com la creixent necessitat d’habitatge per als i les components del Cos de la Policia Nacional, “es proposa que el Ministeri reprengui l’objectiu de construir els habitatges per a agents”, explica la diputada, que ja ha registrat la proposta davant la comissió mixta Congrés-Senat sobre insularitat.
