Els pressuposts 2021 augmenten fins a 129 milions la despesa territorialitzada a Eivissa, més de la meitat en inversions

Els pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2021 augmenten inicialment la despesa territorialitzada a Eivissa fins els 129,6 milions d’euros, prop de cinc milions més que enguany. L’increment correspon principalment a les inversions de les conselleries del Govern i de les empreses i entitats del sector públic autonòmic. Les inversions creixen en 6,5 milions, en un 10,9%, fins els 66,6 milions, i representen més de la meitat de la quantia global de la despesa territorialitzada a Eivissa.

El Govern ha presentat aquest divendres els nous comptes autonòmics -actualment en fase de tramitació parlamentària- al Consell d’Eivissa i a agents socials i econòmics de l’illa, amb la participació de les les conselleres de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, i d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.

Els prop de 130 milions destinats a Eivissa de la despesa territorialitzada dels pressuposts autonòmics per a 2021 representen un increment de 4,7 milions, del 3,7%, en relació amb 2020. Les inversions representen més de la meitat d’aquesta despesa, es situen en 66,6 milions, i augmenten en 6,5 milions, un 10,9% més. D’aquestes inversions, 46,3 milions corresponen al sector públic administratiu (Administració general CAIB, IB-Salut i ATIB) i altres 20,3 milions a les empreses del sector públic instrumental de la CAIB.

De la xifra total de la despesa territorialitzada a Eivissa per a 2021, els pressuposts inicials preveuen transferències corrents i de capital al Consell d’Eivissa per import de 56,4 milions, principalment a través de l’aportació de 52,9 milions en aplicació de la Llei 3/2014 de finançament dels consells insulars. Les transferències corrents i de capital es completen amb els 6,6 milions destinats als ajuntaments de l’illa en aquests nous comptes.

En relació a les inversions, per a 2021 es preveu continuar la construcció de nou habitatge públic a Eivissa, amb una previsió de 45 nous habitatges de protecció social a l’illa, i un bloc d’inversions en infraestructures educatives, la més destacada per a l’ampliació i altres actuacions de millora de l’IES Isidor Macabich, a més d’altres com els nous gimnasos del CEIP Puig d’en Valls i del CEIP Can Misses.

A l’àmbit sanitari, es preveuen partides per als concursos d’idees de les obres d’ampliacií i millora de la Unitat Bàsica de Puig d’en Valls i del Centre de Salut de Santa Eulària, i per a 2021 es preveu també la posada en marxa del nou Centre de Salut de Can Misses.

En medi ambient i territori, els pressuposts inclouen partides principalment per a actuacions en infraestructures hidràuliques: obres de millora de les depuradores de Cala Sant Vicent, Sant Josep, Can Bossa i Sant Joan de Llabritja, i de la dessaladora de Santa Eulària, les obres de la xarxa de sanejament en alta de platja d’en Bossa, o el projecte de redacció de retirada de l’antic emissari de Talamanca, així com el manteniment i explotació de la depuradora de la ciutat d’Eivissa i de la resta.

També es preveuen inversions en matèria de transició energètica i innovació, com les actuacions relatives al futur Centre Bit Pitiüses, l’establiment de punts de recarrega de vehicles elèctrics i instal·lació de plaques fotovoltaiques i les ajudes per inversió en fotovoltaiques per a administracions públiques i en comunitats energètiques; i a l’àmbit del comerç s’inclouen inversions per a la millora dels mercats municipals.

Al sector agrari, es treballa en el projecte de regadius sostenibles amb aigües regenerades per a les Illes Balears, a finançar principalment amb els nous fons europeus i amb una inversió prevista en obres a Eivissa d’uns 12 milions entre 2021 i 2023, per a modernitzar infraestructures de reg agrari. D’altra banda, es preveuen ajudes del Fogaiba destinades a despeses de funcionament i millora dels escorxadors.

A l’àmbit d’administracions públiques i modernització, els comptes també preveuen la instal·lació de noves estacions base de la xarxa de comunicacions mòbils de seguretat i emergències TetraIB (Església Vella, Plata d’en Bossa i Puig d’en Coca).

En matèria de cultura, patrimoni i igualtat, es preveuen partides de suport al Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat, al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera i al Museu del Mar i de la Pesca i subvencions culturals a la ciutat d’Eivissa (Museu Puget, l’Orquestra Simfònica d’Eivissa i el magatzem del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa), i les subvencions de l’IB-Dona a la Cambra de Comerç d’Eivissa i el Casal d’Igualtat de Vila.

CRÈDITS ISBA: 12 MILIONS A PIMES I AUTÒNOMS ENGUANY A EIVISSA

Durant la roda de premsa, també s’ha destacat el suport al teixit productiu enguany per mitigar els efectes de la pandèmia de la COVID-19, principalment a través dels crèdits ISBA. Fins ara, a les diverses línies d’ISBA amb suport del Govern, s’han aprovat operacions per injectar 12 milions d’euros enguany a 160 petites i mitjanes empreses i autònoms a Eivissa. El gruix correspon a la línia extraordinària Covid-19, amb un finançament aprovat de 10,8 milions a 143 pimes i autònoms a l’illa.

La línia extraordinària creada enguany pel Govern i la societat de garantia recíproca ISBA compta amb l’aportació del Consell insular i facilita l’accés al finançament bancari a pimes i autònoms en condicions molt avantatjoses. La línia segueix disponible i s’ha ampliat el termini per acollir-se fins el proper 15 de desembre. La seva posada en marxa s’emmarca en el Pacte per a la Reactivació de les Balears i en la col·laboració entre administracions, atès que també ha incorporat la participació dels consells.

LA MAJOR DESPESA SOCIAL, MÉS INVERSIONS I SUPORT A EMPRESES

Per a 2021, els pressuposts de la Comunitat Autònoma compten amb la major despesa social de la història -polítiques de sanitat, educació, serveis socials, ocupació i habitatge-, la qual augmenta en un 8%, fins a més de 3.340 milions, i en el seu conjunt preveuen un augment global del 7,8% del pressupost de polítiques públiques (342,7 milions més que enguany, fins a 4.726,5 milions), “un esforç públic excepcional per a fer front a la situació d’emergència sanitària, social i econòmica” derivada de la pandèmia de la COVID-19, ha destacat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.

La consellera Rosario Sánchez destaca que aquests segons pressuposts de la legislatura, “els primers des de la irrupció de la pandèmia que ha sacsejat el món i la nostra comunitat”, aporten “estabilitat i confiança” davant les incerteses de l’actual conjuntura i neixen “amb un esforç públic excepcional” davant l’actual “situació d’emergència”, amb quatre eixos que resumeixen els objectius d’aquests comptes.

En primer lloc, “garantir la seguretat sanitària en tots els sectors, clau tant des del punt de vista de salut com per a la reactivació econòmica”. “La inversió en salut pública és la inversió econòmica en aquests moments més rendible”, ha dit. Els pressuposts reflecteixen la contractació de més de 900 professionals per reforçar el sistema sanitari, i també dels més de 570 professors més a l’àmbit educatiu per a aquest curs escolar.

Són uns pressuposts, ha continuat la consellera, “per protegir les rendes de les persones i de les empreses”, amb un reforç de les prestacions socials, les ajudes de menjador escolar, les ajudes per lloguer d’habitatge, així com de les inversions en centres i unitats de salut i en centres educatius i l’augment de les places en residències i centres de dia, i també de les línies d’ajudes i finançament adreçades a empreses i autònoms.

A més, són uns pressuposts “per preservar la cohesió social en aquests moments tan complicats, ja que aquest pressupost reforça més encara la seva component social”, i que “assoleixen novament la despesa social més alta de la història, que creix en un 8%, fins superar els 3.340 milions d’euros” en els comptes inicials per a 2021.

I es tracta també d’uns comptes per “ajudar a impulsar la reactivació i la diversificació de la nostra economia i de la nostra societat”. “Amb un augment de les inversions del 14% en el pressupost inicial, fins els 745 milions (92 milions més que enguany), i que s’incrementarà amb els nous fons europeus”, ha afegit. Els pressuposts 2021 es situen inicialment en 5.881,5 milions i s’estima que superaran els 6.000 milions amb la incorporació de més recursos provinents del nou fons europeu Next Generation-EU.

Rosario Sánchez ha destacat també l’augment de les prestacions socials i les diverses línies d’ajudes econòmiques, tant a famílies com al teixit empresarial. En aquest sentit, per a 2021 es posa en marxa una nova línia de crèdits ISBA per injectar inicialment fins a 100 milions més a pimes i autònoms, els quals s’afegeixen als 178 milions de finançament aprovat durant 2020 que beneficien a més de 2.000 pimes i autònoms a totes les illes a través de les línies del Govern i ISBA.

NOU MARC FISCAL I PRESSUPOSTARI PER FER FRONT A LA CRISI

Aquest any, el Govern ha elaborat els pressupostos en un context de davallada dels ingressos propis i tenint en compte un altre factor clau de la resposta europea a aquesta crisi: el nou marc fiscal i pressupostari. Per primera vegada, s’han suspès els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per 2020 i 2021, a partir de l’activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.

Per això, el Govern ha fet el pressupost per a 2021 d’acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d’Espanya a les comunitats, un nivell orientatiu del 2,2 % del PIB, del qual es preveu l’aportació de l’Estat per assumir la meitat (1,1 %), via transferències extraordinàries. D’aquesta manera, el dèficit pressupostari propi màxim previst als pressuposts és de l’1,1 % del PIB, equivalent a uns 295,7 milions d’euros.

El nou marc fiscal concedeix major marge financer a totes les administracions per fer front a la crisi i també permet als consells insulars i els ajuntaments fer ús dels romanents dels darrers anys. A través de la llei de pressuposts, a més, el Govern facilita que les transferències als consells el 2021 en concepte de fons de compensació interinsular puguin ser destinades a despesa corrent, i no només inversions, per tal de donar més flexibilitat en l’ús dels seus recursos.