Segona fase d’excavacions al Cementeri Vell d’Eivissa per localitzar una setantena de víctimes de la repressió franquista

Les tasques d’excavació i exhumació del cementeri Vell d’Eivissa, al barri de ses Figueretes, ja estan en marxa. L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, i la consellera d’Administracions Públiques i Modernització del Govern de les Illes Balears, Isabel Castro, han visitat l’inici d’aquesta actuació del segon Pla de Fosses de les Illes Balears, que preveu realitzat sondejos en quatre zones de la fossa comuna esquerra del cementeri, on es varen trobar restes l’any 2018. L’equip tècnic de l’empresa ATICS, adjudicatària del segon Pla de Fosses de les Illes Balears, ha començat a excavar manualment una de les quatre zones de la fossa comuna esquerra, ubicada a un lateral del corredor central de l’entrada principal del cementeri.

És aquí on l’any 2018 es varen localitzar les restes parcials de dues persones que, per les seves característiques, podrien ser víctimes de la repressió franquista, tot i que no es varen poder identificar pel mal estat de les restes. Era el resultat de la primera intervenció arqueològica duita a terme per la Sociedad de Ciencias Aranzadi.

Ara, aquesta segona intervenció al cementeri de ses Figueretes, que es preveu que s’allargui fins al 2 d’octubre, continua la tasca iniciada llavors per intentar identificar fins a setanta víctimes de la repressió franquista.

Així ho han pogut comprovar Rafa Ruiz i Isabel Castro, acompanyats del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, el president del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera i membre de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, Lluís Ruiz, el coordinador del segon Pla de Fosses, Cesc Busquets, de l’empresa ATICS, així com la directora tècnica de l’excavació, l’arqueòloga Almudena García Rubio.

Proposta d’intervenció
El projecte d’intervenció al cementeri de ses Figueretes, presentat per ATICS a la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, inclou quatre sondejos en diferents zones de la fossa comuna esquerra, separades per tombes subterrànies disseminades, l’única àrea ja sondejada l’any 2018 on els resultats varen ser positius.

Tota l’excavació es farà de manera manual, atesa la impossibilitat d’utilitzar maquinària a causa de la topografia del cementeri, fins a assolir un metre de fondària respecte del nivell actual, que és on es varen localitzar les restes òssies durant la primera intervenció.

Els investigadors treballen, a més, amb la dificultat de no disposar de cap rastre documental dels fets que allà es varen produir. Pràcticament la totalitat de les setanta persones assassinades entre el mes de setembre de 1936 i juny de 1937 a Eivissa varen ser inscrites als registres civils sense referir la causa de la mort (excepte un cas).

Aquests assassinats no varen ser investigats, no varen ser recollits per la premsa de l’època ni tampoc no apareixen en el llibre d’actes del cementeri, que no té cap entrada des de mitjan 1936 i fins a l’any 1941.

Per tant, els investigadors han reconstruït els fets amb testimonis orals i la documentació del registre civil i d’acord amb aquestes investigacions s’han dissenyat les excavacions.

L’equip tècnic que durà a terme aquesta actuació arqueològica està format per un grup de fins a set especialistes de l’empresa ATICS, entre arqueòlegs i antropòlegs forenses. La direcció tècnica està en mans de l’arqueòloga Almudena García, que ja va formar part del mateix equip de feina que va dur a terme els primers sondejos fa prop de dos anys. La coordinació de les tasques és a càrrec del president del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, Lluís Ruiz.

L’exhumació del cementeri de ses Figueretes es posa en marxa després que la Sociedad de Ciencias Aranzadi fes una primera intervenció arqueològica el novembre de 2018 que va permetre incloure aquest indret en el segon Pla de Fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears, mitjançant la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern.