Els i les socialistes ja hem fet molt de camí, però també som conscients que queda molt de treball per fer, però la realitat de les nostres accions de Govern, així com la inacció del PP, demostrà que el PSIB-PSOE som l’única força política capaç de solucionar aquest repte tan complex i divers.
Els i les socialistes sempre hem pensat en l’habitatge com un dret inalienable de la ciutadania i com un dels principals pilars del nostre Estat de benestar. L’habitatge és l’espai on hem de desenvolupar el nostre projecte vital, però sobretot, no ha de ser un bé de mercat subjecte d’especulació. Per als governs socialistes, l’habitatge digne sempre és i serà una prioritat, en canvi, no podem dir el mateix dels governs de les forces de dretes d’aquest país, ja que les seves polítiques mai han estat encaminades a garantir tal dret, sinó més bé el contrari.
L’actual Govern de les Illes Balears presidit per Francina Armengol té molt present la problemàtica de l’accessibilitat residencial, i si bé és cert que la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, amb totes les seves conseqüències econòmiques, han influït negativament en el creixement dels preus, aquest Govern ha desplegat diferents mesures per a reduir el seu impacte.
En la mateixa línia, l’impuls durant els últims vuit anys a la construcció d’habitatge de protecció oficial ha estat una prioritat pels i les socialistes. S’han destinat molts recursos de manera unilateral de l’administració autonòmica, però també juntament amb ajuntaments, per tal d’augmentar el nombre d’habitatges de protecció oficial. En total, i gràcies a l’empenta i l’aposta per l’habitatge públic, el parc públic haurà augmentat fins a un 73,2 % des de 2015, amb la incorporació de quasi 1.300 habitatges d’HPO. I alhora s’han multiplicat per set els ajuts de lloguer des del 2015 i per sis i mig el nombre de persones beneficiàries, havent passat d’1,5 milions i 785 beneficiàries a 9,7 milions i 5427 beneficiàries en l’actualitat.
En la mateixa línia teni el conveni amb diferents entitats bancàries que es va signar el passat mes de febrer. Un conveni que té l’objectiu de garantir un aval hipotecari per part del Govern per a totes aquelles persones que vulguin accedir al seu primer habitatge. Sent coneixedors dels problemes per a desemborsar el vint per cent de l’entrada a una hipoteca, aquest Govern va tenir molt clar l’establiment d’aquesta mesura per protegir aquest dret a la ciutadania i concedir aquesta quantia necessària als i les sol·licitants que compleixin amb els requisits.
D’altra banda, s’han inclòs noves desgravacions fiscals a les rendes de lloguer de menors de 36 anys per a pal·liar l’augment d’interessos en les hipoteques variables o per despeses de trasllat d’habitatge entre illes de l’arxipèlag, entre d’altres.
Així mateix, és necessari accentuar que aquestes mesures han estat possibles gràcies a la Llei d’Habitatge de les Illes Balears, aprovada l’any 2018. La primera llei d’aquesta matèria en la nostra comunitat, que contempla eines pioneres com l’obligatorietat dels grans tenidors d’aportar habitatges que duguis dos o més anys tancats per destinar-los a habitatge social quan hagi necessitat d’aquest o, com a mesura de protecció dels ciutadans, el servei d’acompanyament per qualsevol qüestió relacionada amb l’habitatge.
Els i les socialistes ja hem fet molt de camí, però també som conscients que queda molt de treball per fer, però la realitat de les nostres acciones de Govern, així com la inacció del PP, demostrà que el PSIB-PSOE som l’única força política capaç de solucionar aquest repte tan complex i divers.
L’accessibilitat residencial, entesa com l’accés a un habitatge digne, però també que no suposi que les despeses del lloguer o l’hipoteca, superi el 30% dels seus ingressos, posant en perill la resta de les despeses necessàries, és el repte que hem d’afrontar.
Hi ha una realitat inqüestionable: sols amb governs socialistes serem capaços d’afrontar amb la responsabilitat que mereix aquest repte. Parlar de solvència i de rigor és imprescindible, ja que no existeixen les solucions meravelloses ni miraculoses, no hi ha una vareta màgica que solucioni aquest desafiament.
Per això hem d’afrontar-lo des d’un abordatge multidisciplinar, amb mesures a curt, mitjà i llarg termini, i fer-ho des de l’àmbit públic amb intervenció directa en el mercat de l’habitatge i alhora incidint en la col·laboració publicoprivada; i fer-ho amb la participació i col·laboració de tots els agents implicats. Per això, la nostra comunitat autònoma necessita un PACTE SOCIAL PER L’HABITATGE, que permeti establir i consensuar les línies d’activació necessàries, amb la societat civil, els agents econòmics i socials, els partits polítics i les institucions públiques.
Aquest és un repte global i complex, i l’hem d’afrontar entre tots i totes, deixant enrere la confrontació partidista i avançar cap a l’enteniment en la necessitat de facilitar l’accessibilitat residencial.
La legislatura que iniciarà en breu el seu camí serà, sens dubte, la de la transformació del mercat d’habitatge, i ho ha de fer tenint en compte la resta de reptes que afrontem com a societat: el canvi climàtic i la necessària transició ecològica; també la necessitat de preservar el nostre territori finit i, per tant, establint l’abordatge des de l’urbanisme i l’ordenació del territori amb polítiques de rehabilitació, regeneració i renovació, on els criteris de sostenibilitat, accessibilitat universal, l’ús racional del sol i l’aigua siguin innegociables, per així recuperar i millorar les nostres ciutats i els nostres barris.
El repte és gran, però sols des del Partit Socialista serem capaços d’afrontar-lo.
Mercedes Garrido
Membre de l’equip redactor del Document Marc de la Conferència Política 2023
