Carles Bona: “Aquesta no és només una llei, sinó que és l’estructura de futur d’unes quantes generacions”
El Ple del Parlament ha aprovat la primera Llei d’Educació de les Illes Balears després de més de vint anys des que es transferissin les competències educatives a la Comunitat Autònoma amb l’objectiu de dotar el sistema educatiu de l’estabilitat necessària per continuar avançant en el camí de millora en l’educació iniciat el 2015.
El diputat del Grup Parlamentari Socialista i ponent de la llei, Carles Bona, ha estat l’encarregat de defensar en el ple aquesta normativa, que ha considerat que “no és un només una llei, sinó que és l’estructura del futur d’unes quantes generacions” i ha qualificat l’educació com a una “oportunitat que només passa una vegada en la vida”.
“Tota democràcia necessita un bon sistema educatiu, i avui això és a les nostres mans”, ha ressaltat Bona, recordant que és l’educació “el que fa avançar un país” i “allò que més fa per l’equitat i el progrés social”.
Així, Bona ha destacat el consens amb què s’ha aprovat aquesta llei -incorpora propostes de 42 entitats i esmenes de tots els grups polítics, excepte de la ultradreta- i algunes de les mesures més importants d’aquesta Llei d’Educació, que a partir d’ara correspondrà al Govern de les Illes Balears desplegar.
En aquest sentit, el diputat ha remarcat mesures com la conversió del primer cicle d’educació infantil, de 0 a 3 anys, en etapa educativa, l’increment progressiu del finançament per a educació fins a assolir el 5% del PIB en vuit anys, l’impuls de la Formació Professional o l’aposta per la màxima participació possible de la comunitat educativa i l’autonomia dels centres.
Diàleg, consens i estabilitat
Bona ha posat l’accent en el consens aconseguit en aquesta norma, que neix de l’esperit d’Illes per un Pacte. Un diàleg que -ha dit- “ha practicat el Govern de les Illes Balears des de 2015, i que era necessari per donar estabilitat i pau educativa”.
Un dels objectius finals d’aquesta llei és que perduri en el temps. Per això, ha agraït a tots els grups la capacitat de diàleg i acord durant tota la tramitació parlamentària, que ha possibilitat incorporar 203 esmenes de tots els partits, a excepció de la ultradreta, que no va voler participar en la ponència i només ha presentat esmenes de supressió.
“És de justícia reconèixer i agrair al conseller Martí March la mà estesa constant cap a tothom que ha volgut dialogar”, ha emfasitzat Bona, afegint que els grups han tengut capacitat de “treball en equip, més enllà de les diferències que sovint expressam al ple”.
Camí de millora iniciat el 2015
El diputat ha explicat que aquesta llei “consolida la tendència de millora” del sistema educatiu a les Illes Balears, que es va iniciar el 2015 amb l’increment progressiu del pressupost per a Educació.
“Aquest Govern creu en la igualtat d’oportunitats i que l’educació és l’oportunitat de la seva vida per a molts infants i famílies humils”, ha ressaltat Bona, recordant que l’executiu presidit per Francina Armengol “ha incrementat les partides per a educació gairebé un 50% des de 2015, incorporant més de 2.000 docents”.
“Gràcies a la perseverança de totes les parts implicades i també de la política educativa del Govern s’han recollit fruits”, ha explicat el socialista, posant d’exemple algunes dades que evidencien aquest “camí de millora”, com la reducció en un 50% de l’abandonament escolar, el fet que Balears se situï per damunt la mitjana estatal a l’informe PISA en competències lectora i matemàtica, que s’hagi reduït l’alumnat repetidor o que les illes tenguin el sistema educatiu que menys segrega el seu alumnat a tot Espanya o els segons d’Europa.
