El Grup Socialista insta a Prohens a explicar el Decret Llei en compareixença a la seu parlamentària, i que no es limiti a donar compte de la mesa de sostenibilitat creada
El portaveu adjunt del PSIB-PSOE, Marc Pons, ha expressat avui que el doble discurs que utilitza el PP de dir una cosa i fer-ne una altra, és cada vegada més evident, i només pretén confondre la ciutadania, per eliminar límits i controls que permeten obrir portes a l’especulació. Pons ha remarcat la contradicció del Govern i del PP quan, d’una banda, es pronuncien i “marquen determinats propòsits, com posar límits a la saturació a les Illes Balears, però, d’altra banda, aproven lleis -ja publicades al BOIB i, per tant, que ja són norma- que pretenen eliminar límits i exigències; i darrere del discurs de la simplificació administrativa, continuar donant prebendes i permet la depredació de territori, generant especulació urbanística”.
El portaveu socialista també ha criticat que el Govern del PP no accedeixi a la sol·licitud de compareixença de la presidenta Prohens per part de l’oposició (la setmana passada, ho va fer el Grup del PSIB-PSOE, i avui, el Grup Mixt, ambdues rebutjades pel PP). No obstant això, la presidenta acabarà compareixent, perquè així ho ha sol·licitat. Però nosaltres li deim que no n’hi ha prou que expliqui el funcionament de la Mesa de Diàleg per la Sostenibilitat, també ha d’explicar en què consisteix el Decret Llei que han aprovat, perquè no s’entén una cosa sense l’altra”. Pons considera que el PP segueix una “estratègia deliberada” de generar confusió, d’una banda, i de l’altra fan camí: “Mentre es comprometen a reduir tensions territorials i socials, generen plusvàlues que fan més difícil la convivència a les illes”.
I pel que fa al contingut del Decret Llei publicat, Pons ha indicat que a poc a poc van apareixent elements preocupants. Una de les qüestions, ja denunciada públicament, és la legalització de construccions, serveis i instal·lacions, fins ara il·legals, al sòl rústic.
Malgrat que Prohens ha dit que això no suposarà més pressió, Pons ha recordat que “legalitzar vol dir donar drets a una construcció il·legal, i això… pot generar dret a poder ampliar? A tenir un pou d’aigua? A tenir una estesa elèctrica? A incrementar els preus en el moment que es legalitza?”. Per tant, la legalització sí que suposa més pressió afegida.
Però no sols il·legalitzacions, ara també es permeten construir habitatges en sòl rústic sense cap tipus de limitació, en volum en els sòls rústics de zones de prevenció de riscos, fins ara prohibides. A partir del Decret es pot construir en zones inundables: “Recorda el Govern què va ser la desgràcia de Sant Llorenç, on ara es torna a permetre l’ús d’habitatge residencial a zones d’inundacions?”.
També preocupa l’afavoriment de l’especulació immobiliària, com el que succeeix al Parc BIT: “A partir d’ara es permet la construcció d’habitatge al parc tecnològic, afavorint nous usos i, per tant, espais de negoci immobiliari que res haurien de tenir a veure amb un centre tecnològic i d’innovació com és el Parc BIT”.
Altres mesures juguen a la confusió: el vicepresident del Govern anunciava ara que amb el Decret es possibilita el precintatge d’habitatges vacacionals il·legals, però amb l’aprovació del Decret Llei d’Emergència vacacional, aprovat ja l’octubre de 2023, ja garantia aquesta possibilitat. “Ara ens tornen a vendre exactament el mateix”, afirma Pons, “i tornarem a dir al Govern el mateix que a l’octubre: només un jutge pot precintar un habitatge”.
Algunes altres qüestions revisades amb el decret fan referència a retrocessos en qualitat democràtica, transparència i participació: “Tres aspectes: modifiquen el Consell Consultiu, en el qual es modifica que algunes consultes podran ser facultatives en lloc de ser preceptives”, fet que pot derivar en una qüestió d’inconstitucionalitat, perquè no es pot modificar aquest aspecte a través d’un decret llei.
En segon lloc, “amplien el marge de fons exempts de control per part del Consell de Govern, que passa de 500.000 euros a un milió; per tant, aquí hi ha menys controls i menys filtres”.
I en tercer lloc, “redueixen la participació en la tramitació de projectes de llei. Fins ara, qualsevol entitat podia emetre esmenes o al·legacions; ara ja no serà així: o ets una entitat que té una relació directa amb la matèria que s’aborda en el projecte de llei, ara ja no podràs presentar al·legacions. Encara més, els terminis per presentar al·legacions no hauran de ser publicats al BOIB”.
Amb tot, el portaveu del PSIB ha expressat que “hi ha una intenció deliberada d’eliminar controls, perquè la gent se n’assabenti menys i pugui participar menys, i perquè el Govern pugui fer més el que vulgui, sense cap tipus de control”.
