La norma del Govern ja ha provocat casos de propietaris que pretenen apujar el lloguer als inquilins, o els anima a abandonar l’habitatge per poder-se adherir al programa
La diputada socialista Mercedes Garrido ha denunciat avui que el Govern actua com una immobiliària o com un administrador de finques, perquè en comptes de facilitar l’accés a l’habitatge amb el programa de Lloguer Segur, allò que realment fa és actuar “com un bon rendista”, com fa una immobiliària assegurant-se el cobrament de les rendes que exigeix per accedir a un habitatge per a aquest programa.
En aquest sentit, la diputada del PSIB-PSOE ha recordat que el Govern actua com ho faria un fons d’inversió, en lloc de fer-ho com a administració pública, per la qual cosa “segueix treballant per als propietaris, demanant al llogater el màxim que li permet la llei d’arrendament: “el primer mes de lloguer, un mes de fiança, dos mesos de garantia, i un aval, a més de demanar també les nòmines per comprovar si pots pagar o no la renda”, ha indicat.
També ha expressat que si bé aquestes pràctiques són legals, sorprèn que el Govern les apliqui, perquè “són molt perjudicials per a qui cerca un habitatge”. En tot cas, el Govern aplica els màxims de la llei d’arrendaments urbans, que indica l’obligatorietat de les fiances, però també marca que tant l’establiment d’una garantia com d’un aval són opcionals.
El conseller Mateo, per la seva banda, no ha desmentit cap d’aquests conceptes, i s’ha limitat a dir que el programa només vol posar més habitatge a preus assequibles per a la ciutadania.
Però aquests preus realment s’allunyen de les rendes mitjanes, segons ha relatat la diputada Mercedes Garrido: Per poder llogar una casa amb aquest programa del Govern, caldrà fer front al primer mes de lloguer; un mes de fiança, dos mesos de garantia i un aval. Per tant, a Mallorca i Menorca: 4.000 euros; a Eivissa i Formentera: 6.000 euros; i a més, el Govern encara no ha dit en què ha de consistir l’aval. Per tot això, Garrido ha assegurat que per poder accedir a aquests habitatges, els beneficiaris hauran de cobrar rendes d’entre 2.600 euros (Mallorca i Menorca) i 3.600 euros (Eivissa i Formentera), i tenir en efectiu els 4.000 o 6.000 euros necessaris per accedir-hi.
Garrido ha indicat que la política del Govern és posar als llogaters el més difícil possible l’accés a l’habitatge, però posar als propietaris el més fàcil possible per a llogar-los: “Aquesta és la política del Govern en matèria d’habitatge, però les polítiques d’habitatge no han de cercar la rendibilitat econòmica, sinó la rendibilitat social. Les cases, per a qui més les necessita, no per a qui més doblers té”.
Per la seva banda, la diputada socialista Carol Marquès ha reforçat els arguments anteriors manifestant que el programa de Lloguer segur deixa exclosos a molts col·lectius, com les famílies més vulnerables, els treballadors i treballadores o els i les joves que accedeixen a una primera feina, entre altres.
Marquès, que ha defensat tres esmenes a una iniciativa parlamentària del Grup Mixt per afavorir alternatives d’accés a l’habitatge de lloguer, ha expressat que el programa és “una vergonya” i “una presa de pèl” perquè només beneficia a propietaris i a API. Entre altres privilegis, el Govern permetrà al propietari deduir un 70% de l’IRPF sobre els ingressos de lloguer, de la mateixa manera que permet avançar el cobrament del lloguer de set anys si així ho demana el propietari.
Tot això provocarà més especulació i més increment dels preus del lloguer. Marquès ha denunciat que ja s’han donat casos, pocs dies després d’anunciar el programa, denunciats per Consubal: “el cas d’alguns propietaris que pretenien apujar el lloguer als llogaters actuals o els convida a anar-se’n, per poder adherir l’habitatge al programa i gaudir d’aquests privilegis”.
Marquès ha defensat de nou la necessitat de marcar un topall al preu de lloguer com estableix l’índex del sistema estatal de referència, i que per seleccionar els llogaters al programa s’apliquin els mateixos criteris que s’apliquen per accedir als habitatges protegits de l’IBAVI, com per exemple abaixar el percentatge d’ingressos que s’han de destinar a pagar el lloguer a un màxim del 30%.
