Negueruela ha anunciat que els socialistes es reuniran amb el GOB per “frenar les ànsies del PP de depredar el territori”.
El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha acusat la presidenta del Govern, Marga Prohens, de voler ampliar el Port de Palma “amb obscurantisme, manca de transparència, sense diàleg ni consens i sense passar per cap mesa de sostenibilitat”.
Negueruela ha denunciat que el projecte d’ampliació del Port de Palma és excessiu i que la ciutat no pot assumir un macroprojecte que afegirà més càrrega i pressió a una de les principals portes d’entrades a l’Illa, i que permetrà eslores més grans, més ferris, un moll per a petroliers i més oferta de restauració i oci, entre altres aspectes.
Per això, el portaveu socialista ha revelat que el macroprojecte d’ampliació es va haver de retirar de l’ordre del dia del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària “per veure ara que fan, perquè l’anaven a aprovar d’esquena a la ciutat, a les entitats i a la mesa de sostenibilitat”.
Així les coses, Negueruela ha demanant a Prohens que dugui el debat a la mesa de la sostenibilitat que ha creat el Govern, per parlar de les necessitats reals de la dàrsena.
Els socialistes també acusen el PP de voler fer una ocupació de 110.000 metres quadrats de làmina d’aigua i amb un volum de 30 metres de profunditat, que suposaria una mobilització d’àrids sense precedents a Mallorca. Aquesta actuació suposaria duplicar la mida del dic de l’oest i es pretén arraconar l’activitat industrial i les drassanes del port a la zona de Porto Pi i aquest dic ampliat.
Per contra, a la zona que ara ocupa la indústria nàutica, el PP vol ubicar-hi un centre de comerç, restauració i oci lligada al luxe i a la nàutica de grans iots, una aposta que augmentaria encara més la “turistització” del centre de Palma, amb efectes greus per al petit comerç i l’hostaleria del centre de la ciutat.
Per altra banda, el PSIB-PSOE explica que l’ampliació implicarà també un augment de la capacitat operativa de ferris de línia regular, una modificació que suposa accelerar el creixement de l’arribada de passatgers, cotxes i caravanes procedents de molts ports europeus i espanyols. De fet, el que es pretén és consolidar noves rutes turístiques que comportarà un augment del trànsit a les carreteres de tota l’illa.
Crítiques al decret de depredació
D’altra banda, el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela ha anunciat que el PSIB-PSOE es reunirà amb el GOB per valorar frenar el decret llei de depredació que aprovarà avui el Parlament, tal com demana aquesta entitat, amb l’objectiu de “frenar les ànsies del PP de depredar el territori perquè és el que demanen totes les entitats mediambientals d’aquesta terra que volen defensar el territori”, així com també que s’aturin les pretensions del Govern i de la ultradreta de rompre l’Agenda 20-30 perquè no creuen amb la sostenibilitat.
De fet, gran part dels diputats del Grup Socialista han plantejat avui la sessió de control al Govern del PP per qüestionar tot allò que desfarà la llei de depredació que es convalidarà avui.
Pilar Carbonero ha indicat que el decret òmnibus, a banda de significar un atemptat mediambiental, destrueix consensos socials i ciutadans sobre la llei de Reserva de la Biosfera o la primera llei d’ niciativa Popular aprovada en aquestes Illes.
Malena Riudavets ha criticat que les modificacions que ha fet el decret a la Llei per a la Conservació de Rellevància Mediambiental posen en perill els espais naturals de les nostres illes perquè “s’han eliminat els processos participatius i transparents fent desaparèixer la comissió de Medi Ambient; també s’han eliminat casos on abans era obligatòria una avaluació ambiental, i que pot causar que processos petits de construcció passin desapercebuts amb danys irreversibles, com poden ser les dunes d’Es Trenc; i, en tercer lloc, amb una simple declaració responsable es podran autoritzar activitats com l’obertura de nous camins o la construcció d’instal·lacions turístiques a prop de reserves naturals protegides, com és el cas de l’albufera des Grau de Menorca o ses Salines d’Eivissa i Formentera”.
Àlex Pitaluga ha posat l’èmfasi en les actuacions que es volen modificar al litoral: “Un espai públic que ens pertany a tots, que ens ha dut a ser un destí turístic de primer ordre i que fou degradat en alguns indrets pel “desarrollisme franquisme” i que després va esser atacat per interessos econòmics disposats a destruir-lo per l’afany de riquesa d’uns pocs”. Ara, amb el decret de depredació suposa tornar a aquell passat i vendre la costa a uns pocs, augmentant els usos turístics i eliminant la sostenibilitat ambienta”. El decret provoca també “arbitrarietat, molta indefinició i inseguretat jurídica; un decret que permet als ajuntaments “autodonar-se” els permisos i una barra lliure d’usos i obres de la zona marítimo-terrestre que els ciutadans haurien de tenir clar què suposarà”.
Càrol Marquès ha qüestionat les polítiques del Govern d’accés a habitatge protegit per part de les famílies més vulnerables. En aquest sentit, la diputada socialista afirma que el nou decret llei canvia les regles de joc i modifica els criteris per accedir a un HPO. A partir d’ara, els criteris d’accés deixaran de ser iguals que els de qualsevol altra promoció d’HPO i seran els que figuraran a les bases del concurs públic de la cessió del sòl. És a dir, criteris a la carta en favor dels promotors”, i no atén els col·lectius més vulnerables i la necessitat d’accedir a un habitatge. Marquès també ha subratllat que la decisió de l’accés a l’habitatge podria quedar en mans de promotors o immobiliàries amb l’aplicació del nou decret.
Carles Bona s’ha centrat en la permissivitat amb els aparcaments en sòl rústic. Bona ha indicat que el PP assimila “l’agilitat de l’administració amb la desregulació i l’arbitrarietat, aquesta, una gran senya d’identitat del PP”. En el cas dels aparcaments en rústic, malgrat les denúncies que existien del GOB, i que “ara quedaran en no res, perquè serà el mateix ajuntament, que era el denunciat, qui decidirà què fer” amb aquestes denúncies. Per a Bona, el preu el pagam tots, perquè el paga el territori: Aparcaments que en diuen dissuasius perquè sonen bé, però que no tenen ni “cap pla de mobilitat, ni limitacions en les seves dimensions, ni cap garantia que no es produeixi contaminació per vessament d’hidrocarburs o d’olis”. La desregulació és “increïble i el PP passa per damunt de tot”, conclou.
La diputada Mercedes Garrido, per la seva banda, ha plantejat que el Decret Llei cada vegada sorprèn més, perquè enlloc apareix a l’objecte i finalitats del decret, a l’article 1, que justifiqui la modificació de la Llei d’Urbanisme que permetrà arreglar i afavorir els 20 negocis que operen sense llicència a l’entrada de Campos. “Des de quant això és una mesura extraordinària urgent per promoure la simplificació i racionalització administrativa? Garrido ha afegit que hi ha un fet inqüestionable: “Quan els diaris denuncien que s’investiga el director general d’emergències i soci del pare de la presidenta, tanquen l’Oficina Anticorrupció; dos dies després, la Fiscalia anticorrupció demana l’expedient dos dies després, i un mes després l’Ajuntament de Campos modifica el plantejament per arreglar aquestes irregularitats. I encara vint dies després el Govern modifiquen la llei d’Urbanisme per incloure la disposició “Campos”, una disposició que només es pot aplicar en unes circumstàncies concretes” que es donen a Campos.
Marc Pons ha criticat que el decret mostra moltes “indefinicions calculades i conceptes jurídics indeterminats; ambigüitat com a tècnica legislativa per convertir el decret llei en un colador d’activitats en sòl rústic”. I les declaracions d’interès general n’és un exemple clar: desapareixen dues condicions com són que transcendeixi de l’interès individual i que tengui una vinculació directa amb el sòl rústic. I les dues condicions han desaparegut”.
