L’Estatut va esdevenir des de la seva reforma del 2007 una eina d’ampliació de drets de la ciutadania, en aquell moment, defensant la seva aprovació al ple del Congrés dels Diputats vaig afirmar que el nou Estatut tenia a les persones, a la ciutadania de les Illes Balears com a eix vertabrador del seu contingut.
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears acaba de complir 40 anys, una fita que ens obliga a la reflexió, una reflexió que ha de correspondre a una comunitat autònoma amb un autogovern ja plenament consolidat, que ha assolit la maduresa, que s’ha construït des del projecte comú i la reivindicació de la identitat pròpia de les Illes Balears, però també gràcies a un sistema institucional que va veure la llum el 1983 i que ha estat el garant del desenvolupament autonòmic, el garant dels drets i llibertats, així com dels serveis públics. 40 anys després de l’entrada en vigor del primer Estatut i 17 anys més tard de la profunda reforma que el 2006, al Congrés, ens feia afirmar que ens trobàvem davant un nou estatut per afrontar el segle XXI.
Aquest és el punt de partida, però per als socialistes no és un punt final. En el mateix sentit que va anunciar la Presidenta Armengol al discurs del Dia de les Illes Balears, el passat 28 de febrer, els socialistes ens plantejam ara una reflexió àmplia i una revisió que ens dugui a una nova reforma de l’Estatut d’Autonomia, la qual ha de tenir la finalitat de continuar avançant en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i de continuar impulsant un projecte econòmic, social i mediambientalment sostenible.
És un fet que des de la reforma del 2007 cap aquí les Illes Balears han viscut i superat tota una sèrie de reptes importants, així com han sorgit noves necessitats a les que fer front, i, en paral·lel, també la política ha anat assolint noves fites. Des d’aquesta perspectiva és obligat, per exemple, fer una avaluació dels drets que figuren a l’Estatut, amb la idea de reforçar els que ho necessitin, així com afegir drets nous que garanteixin la qualitat de vida de la ciutadania i que tota ella pugui viure amb dignitat.
L’Estatut va esdevenir des de la seva reforma del 2007 una eina d’ampliació de drets de la ciutadania, en aquell moment, defensant la seva aprovació al ple del Congrés dels Diputats vaig afirmar que el nou Estatut tenia a les persones, a la ciutadania de les Illes Balears com a eix vertebrador del seu contingut. És per això que qualsevol revisió o reforma que abordem ara ha d’enfocar-se des de l’ampliació i la millora de drets a la nostra principal norma, de manera que signifiqui, a més d’un reconeixement d’aquests, sobretot, respecte dels que representen igualtat en estat pur i garanteixen que tothom pugui viure d’una manera digna, implementar unes garanties que l’exercici d’aquests drets estaran assegurats en els bons i en els mals temps.
És per això que qualsevol revisió o reforma que abordem ara ha d’enfocar-se des de l’ampliació i la millora de drets a la nostra principal norma, de manera que signifiqui, a més d’un reconeixement d’aquests, sobretot, respecte dels que representen igualtat en estat pur i garanteixen que tothom pugui viure d’una manera digna, implementar unes garanties que l’exercici d’aquests drets estaran assegurats en els bons i en els mals temps.
L’encara recent crisi financera de la dècada passada va demostrar que es podien impulsar polítiques basades en un concepte mal entès d’austeritat que es convertia en una política de retallades de drets i serveis públics. Al final, aquestes polítiques de reducció de l’estat del benestar, tenen com a efecte el perjudici dels sectors més vulnerables de la societat, que no veuen garantits els seus drets. Precisament aquesta garantia de drets per a tots i totes, aquesta garantia que ningú quedi exclòs, va ser un dels quatre objectius marcats per la Presidenta Armengol el passat 28 de febrer.
El segon dels objectius se centra en la necessitat de preservació d’aquesta terra privilegiada que són les Illes Balears, en un món, en un segle en què el canvi climàtic definirà el futur en què s’hauran de desenvolupar les generacions venidores, el que implica comptar amb lleis que lluitin per la preservació de la riquesa natural, de la biodiversitat, i frenin la degradació d’aquest.
El segon dels objectius se centra en la necessitat de preservació d’aquesta terra privilegiada que són les Illes Balears, en un món, en un segle en què el canvi climàtic definirà el futur en què s’hauran de desenvolupar les generacions venidores, el que implica comptar amb lleis que lluitin per la preservació de la riquesa natural, de la biodiversitat, i frenin la degradació d’aquest.
Tot plegat es concretarà en polítiques que requereixen un finançament adequat, i tot i que hàgim assolit la fita històrica de l’aprovació d’un règim econòmic i fiscal especial per a les illes, necessitarem per impulsar-les del suport de les institucions estatals i supraestatals, per això cal reforçar el pes de la comunitat autònoma tant front a l’estat com dins les institucions de la Unió Europea. Aquest ha de ser el nostre tercer objectiu.
Finalment, la reforma, entre d’altres qüestions, també haurà de parlar de competències, analitzar una millor definició d’aquestes, una millor distribució entre les institucions pròpies (i en particular els consells insulars), així com continuar impulsant a les nostres institucions un funcionament federal que aposti per la lleialtat, la cooperació, la cogovernança i la voluntat de compartir projecte comú, sempre respectant la nostra rica diversitat, que fa les Illes Balears úniques.
Darrere la idea d’una reforma en profunditat de l’Estatut sempre hi ha una ambició, una ambició sana i compartida com a poble de reflectir en la norma principal del nostre ordenament la societat que voldríem ser, una societat que la volem més justa, més lliure, més igualitària, més preparada per als reptes del segle. Emprenen aquest compromís de fer un nou Estatut amb la voluntat clara que aquest ens aporti els camins i instruments per fer-ho possible.
Xisco Antich Oliver
Membre de l’equip redactor del Document Marc de la Conferència Política 2023
