La intensa activitat legislativa contrasta fortament amb la situació partidista i de bloqueig que exerceix el Partit Popular al Senat, segons denuncia el senador Pere Joan Pons
Els diputats del PSIB-PSOE al Congrés, Milena Herrera i Pepe Mercadal, i el senador Pere Joan Pons, han fet balanç avui del primer any de legislatura del Govern de Pedro Sánchez, remarcant que aquest exercici ha estat caracteritzat pel diàleg, la negociació i la conciliació de diferents sensibilitats en el Congrés, enfront d’una situació de bloqueig i utilització partidista del PP en el Senat, on els populars tenen majoria absoluta.
Milena Herrera ha indicat que les propostes i les intencions del govern progressista han passat per impulsar mesures de protecció social, d’enfortiment de l’economia i protecció de treballadors i treballadores i per un impuls dels serveis públics, que s’ha traduït en 117 iniciatives tramitades al Congrés, per part del Govern i el Grup Parlamentari Socialista; això també ha suposat guanyar 490 de les 527 votacions produïdes al Congrés en el passat exercici.
Aquestes xifres mostren la voluntat del partit Socialista d’arribar a acords per avançar, amb negociació diàleg, “just al contrari del que el Govern de Prohens està realitzant, amb un frontisme permanent, falta de diàleg institucional i una influència de Vox que no soluciona problemes, en crea de nous i deteriora la convivència”.
Més en concret, Herrera ha parlat dels avanços aconseguits, i que no s’haurien assolit mai amb un govern de dretes. Això vol dir que s’han aconseguit una pujada de les pensions entre un 4 i un 14%, amb pujades també de l’ingrés mínim vital. També hi ha hagut un increment acumulat en 5 anys del 54% del Salari Mínim Interprofessional (passant de 735 a 1.134 euros), que ha beneficiat a 34.000 persones a les Illes Balears.
Altres aspectes de caràcter social han estat el manteniment de les mesures de l’escut social per fer front als efectes de la guerra a Ucraïna, com són les rebaixes de l’IVA a productes bàsics, les rebaixes de llum i gas, la millora de les prestacions de l’atur, la prohibició dels desnonaments, l’increment de beques per estudis, els avals ICO per a la compra d’habitatges i la gratuïtat del transport públic.
També s’ha fet un esforç per reforçar les administracions públiques, amb una pujada salarial mitjana de més del 8% des de l’any 2020, amb un acord especial sobre el règim retributiu a jutges, fiscals i lletrats, i la continuació de convocatòria d’oposicions públiques (40.000 places en el darrer acord del Consell de Ministres) per recuperar les retallades del govern de Rajoy).
Finalment, Herrera també ha fet menció de la feina legislativa que ha impulsat el Partit Socialista, en casos, acordats també amb el PP. Així, s’ha reformat l’article 49 de la Constitució per dignificar i reconèixer els drets de les persones amb discapacitat i s’ha renovat, el Consell General del Poder Judicial després de 5 anys d’interinitat pel bloqueig del PP.
Amb tot, la diputada illenca ha expressat enfront de l’apocalipsi que intenta vendre el PP, hi ha una bona situació econòmica del país, que ha dut Espanya a encapçalar tots els indicadors a la Unió Europea, amb xifres històriques de persones treballant, una reducció de la bretxa de gènere i la reducció de joves que no treballen ni estudien. També és un any en el qual s’ha produït més recepció de fons europeus i hi ha un augment rècord d’ingressos de les comunitats autònomes.
Per la seva banda, el diputat socialista Pepe Mercadal, ha afegit que el Govern de Pedro Sánchez ha contribuït decididament a impulsar mesures per superar la insularitat, un fet que condiciona la vida a les Balears i al seu desenvolupament econòmic.
En aquest sentit, ha recordat que el Govern d’Espanya ha invertit 283 milions d’euros en descomptes de resident per al transport aeri i altres 66 milions per al transport marítim, i ha destinat altres 43 milions d’euros a la gratuïtat del transport públic, tot i ser una competència autonòmica. En aquest sentit, Mercadal ha remarcat que el govern de l’Estat ha assumit íntegrament aquesta despesa, i ha animat a fer que el Govern de Prohens inclogui aquestes mesura en els pressuposts de 2025, ja que es tracta d’una competència del Govern de les Illes Balears.
També s’ha aprovat el Reglament del Règim Fiscal, que clarifica les deduccions i suposa la darrera fase que quedava per completar el règim especial per a les Balears, negociat i aconseguit amb l’anterior Govern de Francina Armengol. Aquesta aprovació suposa un impacte econòmic de 350 milions d’euros, i beneficia directament 54.000 empreses i 71.000 autònoms. Tot plegat, mesures que ajuden a empresaris i autònoms a superar la insularitat.
Altres iniciatives que han contribuït a fer front a les externalitats de la insularitat ha estat l’ampliació del nombre de seients i de vols per a la ruta Menorca-Madrid durant l’hivern, operada sota una Obligació de Servei Públic, i els avanços en el projecte pilot per establir una tarifa màxima a la ruta Menorca-Barcelona.
Una altra preocupació atesa pel Govern d’Espanya ha estat contribuir a reduir la dificultat de l’accés a l’habitatge, un problema especialment acusat a les illes Balears, a causa de l’increment dels preus. Per això, s’ha fet un esforç a les Illes i s’inverteix en construcció d’habitatge públic a Son Busquets (Palma), Can Escandell (Eivissa) i Vassallo (Maó).
Mercadal ha recordat que les polítues d’habitatge també són competència autonòmica, tot i que el Govern de Prohens continua negant-se a declarar les Illes com a zones tensades, que permetrien accedir a una limitació i control dels preus de lloguer.
Finalment, el diputat ha remarcat que a Madrid s’està veient amb preocupació els retrocessos que està protagonitzant el Govern de Prohens, que afecten els drets humans, els drets lingüístics i la lluita contra la corrupció. Per aquest motiu s’ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat a la llei de Segregació lingüística, i també s‘està estudiant la possibilitat de fer el mateix amb el decret d’amnistia urbanística i de l’eliminació de l’oficina Anticorrupció.
Situació de bloqueig al Senat
Per la seva banda, el senador Pere Joan Pons ha mostrat el contrast que suposa la situació al Senat, on un PP amb majoria absoluta s’ha convertit en una cambra d’obstrucció legislativa a totes les iniciatives del Govern d’Espanya, enlloc de ser una cambra territorial, fonamental per debatre temes cabdals per a les Balears, com la insularitat.
En aquest context de creixement econòmic i amb una activitat legislativa important, el PP ha utilitzat el Senat “com a plataforma per intentar, fins al darrer minut, bloquejar la llei d’Amnistia, utilitzant la cambra de forma absolutament partidista, no per fer política sinó per intentar anar contra els ciutadans”.
Un segon exemple exposat per Pere Joan Pons ha estat el bloqueig a la senda de dèficit i d’estabilitat pressupostària, “que es deixin de rebre 214 milions d’euros per a les Balears”. Això, en un moment d’èxit econòmic però amb externalitats negatives, que necessiten més fons i més mesures, com és la política d’habitatge.
“La política de terra cremada al Senat ha estat evident”, afirma Pere Joan Pons. En aquest context el PSIB-PSOE ha intentat treballar, malgrat els intents del PP a deslegitimar la força que té el Congrés. En aquest sentit, s’ha continuat amb una ponència iniciada a l’anterior legislatura per Cosme Bonet, per analitzar les temàtiques d’insularitat de present i futur.
En aquest primer any, s’han mantingut reunions a la Comissió Mixta d’Insularitat, una comissió que per primera vegada aborda temes exclusivament insulars, com les problemàtiques que presenten els treballadors i treballadores públiques a les Illes, en especial en el cas d’Eivissa. També s’ha debatut sobre la segregació lingüística i el menyspreu que el PP ha demostrat al català en aquests darrers 12 mesos. Un altre aspecte debatut ha estat l’Agenda Europea necessària per a Balears en temes de mínimis i insularitat.
Amb tot, des del PSIB-PSOE s’han fet una tasca de llarg recorregut, que complementa l’activitat legislatura del Congrés. Hem fet feina, juntament al senador José Hila, en altres aspectes com la transició ecològica, transició energètica i temes turístics, les qüestions de massificació i d’habitatge. Pons fa un balanç “complex, on s’ha utilitzat la cambra de forma absolutament partidista, no per fer política per al conjunt de la ciutadania, sinó en contra del ciutadans, amb un boicot a la senda de dèficit o els objectius d’estabilitat pressupostaria, que al final reverteixen contra els ajuntaments i Comunitats autònomes. Seguirem fent feina per posar els temes d’insularitat sobre la taula i perquè les lleis que milloren la vida a les persones passin pel Senat i es puguin aprovar, però la realitat és que hi ha una majoria absoluta que deixa molt poc marge d’actuació”.
