Davant la sobtada arribada de la Covid-19, es va donar una situació d’alarma sanitària i econòmica que va modificar l’estructura laboral i les relacions econòmiques que teníem establertes fins aleshores.
Des de març, el món laboral es va veure sacsejat i abocat a uns canvis que, a priori, semblaven de caràcter puntual, però que, a poc a poc, han anat deixant veure que molts d’aquests canvis s’hauran d’anar integrant a les relacions i polítiques laborals dels pròxims mesos i anys.
Ara, cal fer-se un replantejament seriós sobre tot allò que això ha significat i significarà per a l’ocupació i la seva qualitat.
Per això cal, ara més que mai, arribar a acords de caràcter polític i social que facilitin el desenvolupament de noves polítiques d’ocupació, un nou Pla d’Ocupació que doni resposta a les noves situacions i realitats i que garanteixi una ocupació de qualitat, igualitària i segura, mitjançant una formació i requalificació professional adequada.
No ens podem quedar sense fer res davant el desenvolupament incert de la temporada turística, que està generant tant l’evolució sanitària com les mesures preses a diferents països emissors.
Per això, ara més que mai, necessitem arribar a acords i consensos que ens permetin seguir assegurant una ocupació de qualitat i reafirmar el nostre compromís amb la lluita decidida contra la desocupació.
Ens cal un pla potent de xoc contra la desocupació que està generat la paralització econòmica durant l’estat d’alarma i la reducció de l’activitat econòmica derivada de la limitació de la mobilitat. Cal impulsar de manera immediata unes noves polítiques actives.
Han aparegut nous perfils d’aturats i s’han establert noves maneres de treballar, amb una major implicació tecnològica, per la qual cosa necessitem noves accions formatives de caràcter competencial per poder requalificar a totes i tots els treballadors davant un major ús de la tecnologia i una major robotització de processos productius.
Necessitem també un Pla d’Ocupació que, amb l’acord i la feina de tots els sectors implicats, pugui donar resposta a les noves necessitats i nous nínxols d’ocupació que aniran desenvolupant-se en els pròxims anys davant les necessitats i les situacions que s’estan donant amb la “nova normalitat”. Aquest ha de permetre incidir més allà on cal i, també, incidir en aquells aspectes que ens fan febles: la vulnerabilitat, la precarietat laboral i la desigualtat de gènere.
La situació que ens ha tocat viure ha incidit, i seguirà fent-ho, d’una manera més important en aquells aspectes del mercat laboral que ja eren més febles.
Els col·lectius més vulnerables han vist com es reduïen les seves possibilitats d’integrar-se a la nostra societat mitjançant llocs de feina específics; les noves condicions de feina poden generar una major precarietat laboral amb reduccions de jornada, rotacions diverses, etc.
La “nova normalitat” i la implantació del teletreball o la manca d’espais i activitats que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral poden generar un augment de l’escletxa de gènere important dins del mercat laboral, a la qual hem de fer front de manera decidida i conjunta.
Ara, més que mai, cal donar una importància especial a les polítiques de salut laboral i seguretat laboral. La crisi sanitària ha posat sobre la taula la necessitat d’engegar una sèrie de protocols de seguretat i higiene per protegir tothom de possibles contagis i aturar la propagació de la pandèmia. Aquest fet ens ha de facilitar l’acord entre agents socials, laborals i polítics per reactivar la nostra economia i el nostre mercat laboral, generant entorns laborals segurs i fiables que siguin escrupolosament respectats per tothom.
Cal un replantejament de la formació, especialment de la Formació Professional, on s’incloguin una major formació en competències que responguin a la ràpida digitalització de l’economia i la necessitat d’adaptació a les noves situacions, sense oblidar que aquesta formació ha d’anar directament lligada a les necessitats generades per les empreses.
Per això, ara més que mai, cal trobar l’acord social, formatiu i econòmic necessari perquè la formació professional assoleixi l’empenta necessària per convertir-se en l’eina per redreçar la vida personal, laboral i professional de molts treballadors i treballadores.
Ara, més que mai, necessitem polítiques d’ocupació fortes i que permetin reconduir la situació actual i enfrontar el futur amb una nova perspectiva.
Necessitem, per tant, un pacte social i polític que posi les bases de les noves formes i relacions laborals a les nostres illes. Un pacte que sigui fruit del consens social, laboral, econòmic i polític i que permeti establir una base sòlida per aconseguir un mercat laboral just, equitatiu i de qualitat. I aquest pacte és el Pacte per a la Reactivació Econòmica i Social impulsat pel Govern de les Illes Balears.
Enric Casanova
Diputat del PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears
