Quan el passat 1 de juliol se signava a Ca’n Balaguer de Palma el Pacte per a la reactivació econòmica i social, se subscrivia per part del Govern de les Illes Balears un full de ruta estructurat en deu grans eixos que permetran que la nostra Comunitat Autònoma pugui sortir, sense deixar ningú enrere, de la sacsejada originada per l’impacte de la pandèmia del virus de la Covid-19.
Aquestes línies mestres, pactades amb els agents socials, els Consells Insulars i els municipis de les nostres illes, estableixen prioritats i eines de rescat en tots els àmbits que són fonamentals per als socialistes: sanitari, laboral, econòmic, industrial, energètic, turístic, habitatge, cultura i modernització.
Un puntal que no podia quedar fora ha estat, també, el de la sostenibilitat energètica i mediambiental, basada en l’eficiència de l’ús dels recursos naturals, la protecció del territori, la diversificació econòmica i en l’impuls de l’Agenda Urbana 2030.
Com ja era abans de l’inici del confinament, ara més que mai segueix essent bàsic capgirar les prioritats en els nostres pobles i ciutats a l’hora de planificar la distribució dels modes de desplaçament. I, dins aquest plantejament de redistribució, cal garantir el dret a la mobilitat com quelcom universal i on la piràmide òptima per al disseny dels nuclis urbans sigui aquella que prioritza el transport no motoritzat (ciclistes i vianants) i el transport públic, enfront del vehicle privat.
Aquest nou plantejament es relaciona i resol sobre quatre dels paràmetres bàsics que defineixen el dret a la mobilitat: accessibilitat universal, resiliència, eficiència de costs i disminució de la contaminació per tal de revertir el canvi climàtic.
És doncs, i com defineix Nel·la Saborit, especialista en mobilitat urbana de la Universitat Politècnica de Catalunya, la sostenibilitat del model.
En aquesta línia és important ressaltar, a més, que el pla autonòmic s’incardina coherentment dintre d’unes bases de gran consens internacional, recollides en el document de la Nova Agenda Urbana 2030, fruit dels acords assolits el passat 2016 a la ciutat de Quito en el si de la cimera internacional “Habitat III” sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible organitzada per l’ONU.
Per això, a l’estratègia autonòmica hi trobarem una línia específica, dotada amb més de 37 milions d’euros, que inclou la millora de la xarxa ferroviària, tant en qualitat i seguretat del servei com en capacitat dels trens; la millora de la mobilitat col·lectiva per carretera, amb projectes d’impuls d’energies alternatives, la millora substancial de les línies del bus TIB interurbà i altres actuacions en mobilitat urbana i turística; increment de la xarxa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i lligats a la mobilitat turística.
Per altra banda, s’ha previst un rescat calculat en uns dos milions d’euros específicament destinat a les empreses de transport, peça clau en el disseny de la nova mobilitat sostenible de les nostres illes, així com ajudes per la compra de nous vehicles de propulsió híbrida elèctrica, gas natural o hidrogen, que s’articularan a través de l’Impost de Turisme Sostenible.
Tot plegat, i tal com apuntava la vicepresidenta del Govern d’Espanya i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, es tracta d’un nou “green deal” que apunti en la direcció de la descarbonització del nostre país però que alhora generi oportunitats de creació de riquesa tot explorant nous sectors econòmics. Una nova revolució verda, que lluiti contra les desigualtats alhora que segueixi amb els passos marcats per combatre l’emergència climàtica que amenaça el nostre planeta.
Joan Ferrer Ripoll
Diputat del PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears
