Per Cosme Bonet, secretari d’Organització del PSIB-PSOE i vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar
Les festes de Nadal, i també la dels Reis (6 de gener) tenen un origen i una motivació clarament religiosa, se celebren a gran part del món, en aquella part amb tradició cristiana, independentment del grau de religiositat de cada societat, de cada país. Sols un estat a tot el món va convertir aquestes dates relacionades amb la mitologia del cristianisme en festes laiques, i va ser l’Uruguai el 1919, que va passar a denominar al Nadal, “Dia de la família”, i a la festivitat dels Reis d’Orient, “Dia dels nins”.
El consumisme domina avui en dia sobre el sentit religiós d’aquestes dates, però fa 100 anys no era així. Certament, les festes de Nadal tenien ja un component familiar i infantil, però els moviments laics de distint signe es resistien a celebrar una festivitat que tenia com a motiu el naixement de Jesús de Nazaret[1] i, per tant, l’origen llegendari o místic de l’Església Catòlica, en el cas d’Espanya, aliada tradicional de les classes dominants i element essencial de control social d’aquestes. Les societats obreres de Palma no eren alienes a aquest sentiment, però tampoc devien voler deixar a les famílies i infants sense una celebració que de segur estava cobrant popularitat entre els mateixos treballadors i treballadores i les seves famílies. Quina va ser la resposta?
A “El Obrero Balear” de 1930 i 1931 en tenim dos exemples per imaginar com es va intentar celebrar aquell Nadal laic a la Casa del Poble de Palma.
El 3 de gener de 1930 apareixia una informació sobre una festa que havia de tenir per protagonistes els infants, organitzada per la societat “Salud y Cultura”[2], aquesta celebració havia estat anunciada al número anterior sota el títol “Una suscripción” s’havia anunciat al número de 17 de desembre de 1929, amb aquestes paraules: “…con objeto de que en la velada que tiene en proyecto para el día 5 de enero próximo, puedan sortearse juguetes para los hijos de los socios de la Casa del Pueblo, ha abierto una suscripción, encabezándola con 20 pesetas, para que los trabajadores y simpatizantes puedan dar su óbolo y así, cuando más grande sea la suscripción, se podrá comprar más juguetes con lo que alegrara a los tiernos infantes, los cuales recibirán el objeto con gran alegría y gozo.” Però el 3 de gener s’anunciava que s’havia de suspendre la vetllada anunciada pel 5 de gener, que es passava a l’11 de gener. No es donaven els motius concrets, el programa de la festa es deia que seria el mateix:” regalo de juguetes a los pequeñuelos hijos de los socios de la Casa del Pueblo.” El 17 de gener, també a El Obrero Balear, trobam la crònica de la vetllada, sota el títol “Grata emoción”, signat per Agustín Lladó Font, de la Juventud Socialista Palmesana. L’acte es va celebrar a la sala del Teatre de la Casa del Poble, on els nins recolliren les joguines: “los simpáticos niños iban alborozados en busca de un juguete para satisfacer sus ansias locas de jugar.” Descrivia
[1] La URSS va suprimir el Nadal entre 1928 i 1935, any en que Stalin recuperaría la festa però amb un enfocament laic, vinculant la festa, que incloia regals als infants, a l’any nou.
[2] Salud y Cultura va ser una societat impulsada principalment per joves de les societats obreres amb l’objectiu d’organitzar activitats culturals i artístiques, principalment, dirigides a la joventut, com tante altres tenia la seu i el centre de les seves iniciatives a la Casa del Poble de Palma, va estar activa els anys anteriors a la proclamació de la II República i la va presidir Ignasi Ferretjans. L’agost de 1927 es donava a coneixer la seva primera Junta Directiva, presidida per l’esmentat Ferretjans, figuraven com a vocals altres destacats socialistes com Jaume Garcia i Jaume Rebassa
algunes escenes: “como hacían córrer el automóvil por el salón con gran entusiasmo”, “con una caja de rompecabezas se iba más contento que unas pascuas.”[1]
El 2 de gener de 1931 El Obrero Balear anunciava per dia 5 la continuïtat de la festa, l’anunci té interès perquè hi trobam redactada una justificació front a la celebració dels Reis(sota el títol: Un acto simpático. Reparto de juguetes a los ninos):” No se crean los espíritus malintencionados que Salud y Cultura hace ese acto porque es la festividad de los Reyes Magos; nosotros dejamos aparte el sentido religioso de la fiesta, lo que nos interesa es alegrar a los pequeñuelos que son nuestros hijos…” deixant clar que és el component religiós el que volen desterrar, però no l’element festiu que representa per als infants:” El tenerlos alegres y satisfechos, nos alegra y nos produce gozo inconmensurable”.
Per preparar el repartiment de joguines Salud y Cultura havia demanat donatius a la resta de societats obreres membres de la Casa del Poble, així com d’alguns particulars, amb l’objectiu de que “este acto quede lo más lucido possible y se puedan regalar juguetes, sin peligro de que ningún niño se quedes in nada”. Així concloïa l’article fent una crida a la solidaritat dels treballadors , però també insinuant que “si hay algun industrial que quiera desprenderse de algunos juguetes y enviarlos a la Casa del Pueblo, se hará acreedor del agradecimiento de la entidad organizadora y de los ninos que los recibirán”. Quedava clar, per tant, que desapareixia el motiu religiós i el valor que el substituïa, al que s’apel·lava, era el de la solidaritat.
Al següent número del setmanari, de 9 de gener, s’informava: Festival infantil – Repartición (sic) de premios. En aquest cas se’ns contava que abans del repartiment de joguines s’havien representat dues breus obres per animar la vetllada. En primer lloc “los jóvenes Julián Ferretjans y Pedro Palerm, ayudados por Ignacio Ferretjans, pusieron en escena la obra en un acto titulada ‘Enrique el envidioso’ siendo aplaudidos.” La següent obra va estar a càrrec de lcompanyia Fuster-Forteza, titulada “La casa de los milagros“, sembla ser que era una representació de caràcter còmic. Seguí el repartiment de joguines entre els infants i s’acabà la vetllada amb un ball a la sala per part dels joves. Pel que sembla d’aquesta breu crònica, la festa semblava consolidar-se i implicar a molta més gent. De totes formes no tenim constància de que en anys posteriors es continuàs amb aquesta celebració “laica” de la festivitat dels Reis d’Orient. La situació política va canviar l’abril d’aquell mateix any, 1931, amb la proclamació de la República, molts dels membres de Salud y Cultura passaren a ocupar altres responsabilitats a les institucions de la ciutat i la província, pot ser aquest fet ajudàs al fet que aquesta societat perdés el protagonisme, ja que els esforços dels seus dirigents s’havien d’enfocar a altres objectius.
[1] Sembla clar que l’enfocament de la vetllada era garantir que els fills i filles dels obrers tenguesin joguines, aquesta és una iniciativa que ja trobam a El Socialista, al número del 25 de desembre de 1914, instava a donar l’aguinaldo per als fills dels companys, així com anunciava la publicació del conte d’Oscar Wilde “El niño astro”, dedicat precisament als fills dels obrers i obreres.
