Tota una vida fent feina, tota una vida tenint cura d’altres, tota una vida de lluita i d’esforç per seguir endavant. Per tot això i per molt més, quan arribem a la vellesa ens mereixem comptar amb les millors atencions, amb els millors serveis públics que responguin a les nostres necessitats i que, a més, ho facin amb respecte i dignitat. Fins aquí segur que hi estam tots d’acord, no? És el que volem per a les nostres persones majors i és el que voldrem per a nosaltres mateixos quan ho necessitem.
Però, tot i ser una qüestió de justícia claríssima sobre la qual hi ha un total consens a la societat, no totes les forces polítiques actuen de la mateixa manera a l’hora de posar els recursos públics al costat de la gent gran. Som els socialistes i la resta de forces d’esquerra els únics que de forma clara i efectiva, amb fets i no amb promeses, treballam per a millorar la vida dels nostres majors: revaloram les pensions d’acord amb l’IPC, posam més recursos per a la dependència (el pressupost s’ha duplicat en set anys), cream places residencials (460 noves places des de 2015), recuperam Son Dureta i l’hospital Verge del Toro…
No totes les forces polítiques actuen de la mateixa manera a l’hora de posar els recursos públics al costat de la gent gran
La protecció social és un pilar fonamental en les polítiques dels partits progressistes en general i del socialisme en particular. L’envelliment de la població a la nostra comunitat fa necessari que, de forma especial, continuem avançant en la protecció social de la vellesa.
No obstant això, la protecció social de la vellesa l’hem de dur a terme posant sempre la persona al centre. Això significa que no són les persones que s’han d’adaptar als serveis que els oferim, sinó que són els serveis els que han d’anar adaptant-se als desitjos i necessitats de les persones. Aquest canvi de paradigma és importantíssim perquè, per a nosaltres, ja no només és important la quantitat dels recursos que posam a disposició de les persones majors, sinó que és primordial que aquests recursos responguin a allò que realment desitgen les persones.
Cal, per això, que dissenyem les polítiques i els serveis de la mà de qui els han d’utilitzar. Com volem envellir les persones? Què necessitam per poder envellir així? Com voldríem tenir cura de la gent que estimam i què necessitam per fer-ho? De les respostes a preguntes com aquestes és d’on han de sortir els serveis públics. De cap altre lloc.
Un exemple: més del 90% de les persones (segons diversos estudis) desitgen envellir a casa seva, a prop del seu entorn. Què hem de fer idò? La resposta l’estan duent a la pràctica els socialistes a l’IMAS amb el programa SAID (Servei d’Atenció Integral a Domicili). Aquest programa, que ja s’està oferint a 37 municipis de l’illa de Mallorca, suposa un canvi del model d’atenció a les persones grans en situació de dependència, facilitant que puguin rebre una atenció integral, personalitzada, especialitzada i de qualitat, però sense haver d’abandonar els seus domicilis.
Els governs d’esquerres som els governs que més inversió feim en polítiques socials, que són polítiques que garanteixen el benestar per a tots i no per a uns pocs privilegiats que tenen recursos per fer-ho
Els governs d’esquerres som els governs que més inversió feim en polítiques socials, que són polítiques que garanteixen el benestar per a tots i no per a uns pocs privilegiats que tenen recursos per fer-ho. En la nostra societat, no ha de ser un privilegi tenir cura de la gent que estimam, ni ha de ser un patiment a la vellesa veure que som una càrrega no assumible per a les nostres famílies.
La saviesa d’un poble es mostra en la manera com té cura de la seva gent gran i com la tracta i respecta. Per a això volem seguir treballant els socialistes: per l’envelliment que ens mereixem. Ni més ni manco.
Teresa Suàrez,
Secretària de Drets Socials i LGTBI del PSIB-PSOE
