Aquesta llei ha de permetre no sols refermar drets sinó que ha de constituir una absoluta garantia de la realització d’un projecte feliç de vida de l es persones LGTBI
Ja ha plogut molt d’ençà que l’OMS va decidir eliminar l’homosexualitat de la seva llista de malalties. Era el maig de 1990. Vam haver d’esperar fins a l’any 2018 perquè el mateix Organisme descatalogués la transsexualitat del capítol de trastorns mentals. Un avanç que suposà una fita ara ja irrenunciable per al col·lectiu: despatologitzar la seva condició.
El juny de l’any passat, el Consell de Ministres, amb la signatura del nostre president Pedro Sánchez juntament amb dos socialistes més (la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i el ministre de Justícia), va aprovar l’Avantprojecte de Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i per a la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI.
Aquell dia va marcar una passa més dins tot el recorregut que hem fet els i les socialistes, tant a l’estat espanyol com en el nostre context més immediat, pel reconeixement dels drets de les persones del col·lectiu.
Tot començà l’any 2005 amb l’aprovació, impulsada pel govern de Rodríguez Zapatero, de la llei del matrimoni igualitari. Dos anys després, una altra llei obria la porta, per primera vegada, al canvi registral del sexe de les persones transsexuals. Malauradament, el triomf de la dreta a les eleccions nacionals i autonòmiques va truncar aquest camí de progrés.
No obstant això, l’any 2017 els socialistes ja presentàrem en el Congrés dels Diputats una proposició de Llei per reformar la de 2007 corresponent a la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones i que incloïa, també, especials adaptacions per assolir aquest dret per part dels menors d’edat així com la millora de la integració de les persones estrangeres.
Aquella proposta va quedar en el calaix amb la dissolució de les Corts i per això no fou fins que es constituí el nou govern de coalició que es va posar damunt de la taula la necessitat de promulgar una llei que garantís i ampliàs, amb la mateixa mesura que han fet altres països del nostre entorn, els drets de les persones LGTBI.
Era evident que tot i haver estat pioners amb l’impuls del matrimoni igualitari, la societat espanyola continuava avançant i demandant proteccions a casuístiques que, sense ser noves, requerien un tractament específic per part de l’Administració.
A més, l’augment dels casos de LGTBIfòbia obligaven també a dissenyar un aparell normatiu suficient sòlid per aturar-los i perseguir als seus impulsors.
D’acord amb aquests antecedents, en el nostre 40è congrés Federal celebrat a València el passat mes d’octubre, els socialistes vam refrendar el contingut de l’Avantprojecte de Llei atès que concordava amb els principis que volem defensar quant a protecció integral del col·lectiu LGTBI.
Hem estat i vam decidir continuar sent un partit capdavanter, que escolta a la ciutadania, que no va darrere seu pel que fa a legislació i que vol mantenir l’impuls i el llegat de lluita que ens va deixar el company Pedro Zerolo.
El text que fou refrendat ahir mateix pel Consell de Ministres després de recavar els informes preceptius, ja s’ha convertit en Projecte de Llei i entrarà al Congrés amb caràcter urgent per a la seva tramitació parlamentària. La nova norma suposa, entre d’altres, els següents avanços:
Autodeterminació de gènere a través d’un sistema de doble compareixença que evita tuteles mèdiques, pronunciaments judicials, procediments d’hormonació o quirúrgics, testimonis, etc.
A la pràctica, les persones trans deixaran de ser considerades oficialment com a malaltes, concordant així amb el criteri despatologitzador de l’OMS atès que no se’ls requeriran ni teràpies ni diagnòstics per accedir al canvi registral del seu propi sexe.
A aquest nou dret s’hi podran acollir totes les persones a partir dels 16 anys i s’ampliarà també la seva cobertura als estrangers que, si no tenen reconeguda aquesta garantia en el seu país d’origen, puguin fer-ho a Espanya. Pel que fa als nins i nines trans, aquest procediment de canvi registral podrà iniciar-se a partir dels 14 amb una autorització dels pares o tutors legals, a partir dels 12 amb una autorització judicial i, abans del 12, podran canviar ja el seu nom al DNI per aquell que els representi millor.
Les parelles de dones lesbianes o bisexuals podran filiar automàticament als seus fills i filles sense necessitat d’estar unides en matrimoni quedant així 100% equiparades a les parelles heterosexuals.
Es prohibeixen les falses teràpies de conversió, encara que comptin amb el «consentiment» de la persona, ja que són considerades com a tortures, mancats de qualsevol base científica i que volen fer passar per malaltia la seva orientació sexual o identitat de gènere. Les persones LGTBI no formam part de cap teoria acadèmica ni necessitam cap teràpia per canviar la manera en què ens sentim i estimam. A més, en cas de practicar-se, i igual que s’estableix per a l’incompliment d’altres preceptes en aquesta Llei com pugui ser l’assetjament, la difusió de material educatiu LGTB-fòbic, etc. s’hi aplicaran sancions que poden arribar als 150.000 €.
Pel que fa a les persones intersexuals es prohibiran les cirurgies no imprescindibles fins als 12 anys i es permetrà als pares comptar amb més temps per la inscripció del sexe dels seus fills.
La llei també inclou estratègies per l’impuls i desenvolupament de polítiques LGTBI, juntament amb les Comunitats Autònomes (recordem que a les Illes Balears aprovàrem la nostra llei de protecció del col·lectiu l’any 2016) així com programes específics de coeducació amb continguts basats en la diversitat afectivosexual de la nostra societat en els centres escolars a més de programes específics d’inclusió laboral, especialment adreçats a persones trans.
Finalment, també es protegirà per Llei l’accés, mitjançant la cartera bàsica de serveis de la Sanitat Pública, a les teràpies reproductives per part de totes les dones lesbianes, bisexuals o trans que ho desitgin, com ja s’havia impulsat des del Ministeri de Sanitat l’any passat.
És una llei que neix per reconèixer drets d’unes persones que ja existim i convivim en una societat que aspira a ser cada dia més oberta, plural i empàtica amb les altres realitats, més respectuosa amb el diferent on assenyalar, insular o maltractar no surti gratis.
El context actual, on es qüestionen constantment per part de la ultradreta i altres corrents ultraconservadors, i sempre amb la complicitat de la dreta convencional, els drets de les dones, de les persones migrades, dels que tenen pocs recursos, etc. s’hi suma també una discriminació encara més que lacerant vers les persones LGTBI. Aquesta llei ha de permetre no sols refermar drets sinó que ha de constituir una absoluta garantia de la realització d’un projecte feliç de vida de les persones LGTBI.
Joan Ferrer Ripoll
Diputat del Parlament de les Illes Balears
