Nati Francés, secretària d’Innovació Cultural i Educació dels Socialistes de Mallorca
La crisi sanitària provocada pel Coronavirus ha fet trontollar tots els aspectes de la nostra societat, i ha afectat de forma molt directa al nostre sistema educatiu. Escoles tancades, l’alumnat a casa seva, i el professorat amb el repte i la responsabilitat que no s’aturi l’aprenentatge i la cadena de transmissió de coneixements no perdi ni una dent. Canvia el com, el quan, l’on i tot això lligat a una sensació de quasi irrealitat pel confinament dins la casa al que estam sotmesos.
I un mes després, què podem dir de l’experiència? El primer i sense dubte, que els grans herois i heroïnes són l’alumnat, que sense sortir, jugar al carrer ni fer esports han estat capaços de seguir fent feina des de casa, de marcar rutines i horaris amb el difícil que és en aquesta situació. I de valorar i agrair la feina i dedicació dels docents.
I aquí la següent heroïcitat, mestres que han d’inventar dia rere dia, dinàmiques, fórmules quasi màgiques, per engrescar l’alumnat a seguir amb la feina, coneixedors dels diversos perfils de les famílies, sabent que hi ha casos en els quals serà molt difícil i en algun cas impossible, perquè es troben amb un mur insalvable que és l’escletxa digital. Aquesta situació ens ha assenyalat que en un món educatiu que té (i així ha de ser) cada cop més contingut sense paper, a través d’internet i plataformes i apps digitals, tenim com a partit, com a govern i com a societat, l’obligació de no deixar a ningú enrere. És l’hora d’assegurar que les famílies sense poder adquisitiu, que pateixin la falta de mitjans, comptaran amb el nostre suport per tenir el material i la connexió necessària per poder avançar en igualtat de condicions. I no només el material, també el suport dels i les educadores socials en aquest recorregut, recolzant la connexió entre escola, entorn i família.
Les famílies, heroïnes també d’aquesta situació en la qual tots i totes ho som perquè no hi ha experiències prèvies que ens puguin servir de model, ens hem d’enfrontar diàriament a la incertesa de si ho estem fent bé. Ens sentim profundament agraïdes per l’entrega demostrada per tota la comunitat educativa. Tots hem vist vídeos emocionants d’escoles, escoletes, instituts, dient que tot anirà bé, que ens enyorem, que en sortirem junts i més forts.
Intentem doncs mirar què en podem treure de tot aquest escenari, la possibilitat de l’aprenentatge lluny dels currículums, el valor de la solidaritat, i la transcendència de mantenir l’essencial com a públic i de qualitat, ja sigui la sanitat, la dependència, les pensions o, en el cas que ens ocupa l’educació. És un moment únic per explicar que en moments així, les dotacions pressupostàries i on posam els diners públics és el que demostra quines són les prioritats dels governs, més enllà de paraules.
Que entenguin que la informació ens fa lliures, però també que aprenguin a diferenciar i a rebutjar aquesta allau de “fake news” i mentides a les xarxes.
En definitiva, aquestes setmanes de confinament seran tot menys temps perdut, serà temps de mostrar una vegada més, que l’educació és la primera, imprescindible i essencial eina per aconseguir l’equitat i canviar el món.
