No és un tema menor que dues de les comunitats autònomes econòmicament més dinàmiques de l’Estat -la Comunitat Valenciana i les Illes Balears- es reuneixin per analitzar les qüestions pendents que tenen en comú i acabin amb un missatge conjunt de les dues presidències per llançar un important envit a l’agenda política estatal: la necessitat d’avançar cap a un model d’estructura territorial federal.
La relació històrica, la unitat de llengua i cultura i els interessos comuns econòmics fan que l’aliança entre la Comunitat Valenciana i les Illes Balears tengui sòlides bases que la fan més forta de partida. Cal afegir-hi, però, una agenda política comuna, una voluntat política clara de caminar junts cap a uns objectius de futur compartits. Això és el que té de valor, principalment polític, la cimera d’aquesta setmana: assenyalar un camí compartit per dues comunitats a les quals tantes coses agermanen.
El sol fet de reunir-se, enviant un missatge conjunt a la resta de comunitats autònomes de l’Estat, té força política. Precisament per això, veureu menysprear la cimera a aquells a qui incomoda aquest agermanament entre les Illes Balears i el País Valencià, especialment els que ho fan des d’una visió centralitzadora d’Espanya, que tornaran a percebre bubotes separatistes. L’observador polític atent, en canvi, hi veurà una llavor que germinarà en la mesura que els dos governs siguin capaços de concretar allò que es va debatre a la cimera.
La concreció d’aquesta cimera marca tota una sèrie d’objectius que són ambiciosos i de calat D’entrada, es van referir a l’impuls de la cogovernança i a una major capacitat de decisió de les comunitats autònomes en el marc de les seves competències, insistint en la idea que l’espanyol és un Estat on la diversitat enriqueix.
Aquests dies, que sentim reflexions assenyades sobre la importància de la paraula i dels discursos -en referència especial a discursos negatius que generen odi i enfrontament-, hem de veure l’especial importància d’aquests discursos, paraules i propostes que posen la diversitat i la pluralitat com un valor positiu. I els hem de donar el mateix altaveu com donam als missatges negatius, encara que sigui per rebutjar-los.
Parlar d’avançar en cogovernança i capacitat de decisió autonòmica és una manera de posar dins del debat públic la necessitat d’actualitzar, de posar al dia, el model d’estructura territorial espanyol. Ni tan sols parlar-ne és com deixar el camp de batalla perquè sigui ocupat per aquells que no volen avançar en el procés federalitzant que el model autonòmic podria prendre amb una revisió a fons.
El model obert que fixa la Constitució de 1978 s’ha concretat ja en un entramat institucional que ha estat garantia d’estabilitat política, democràcia, llibertat, impuls de les llengües i cultures que conformen aquest estat plural, i també de progrés econòmic i de consolidació d’un sistema públic garant de drets socials on competències que són la columna vertebral d’un Estat del Benestar són de gestió autonòmica. I, amb aquest model de gestió, han demostrat que poden complir amb escreix allò que espera la ciutadania dels seus serveis públics. S’ha de dir més: la gestió de la pandèmia ha revalorat la gestió autonòmica dels serveis públics.
Des d’aquest punt de partida, la demanda de major cogovernança que fan Armengol i Puig al conjunt d’institucions de l’Estat s’inscriu dins un moment històric en què unes forces polítiques empenyen amb força per tornar enrere, a les caselles de sortida, de l’Espanya centralista que va condemnar el país a la pobresa, a la manca de serveis i a la desigualtat, en definitiva, dins el seu territori.
Directament relacionat amb aquest aspecte polític i territorial hi ha també la demanda de la revisió del sistema de distribució de recursos, la revisió del sistema de finançament autonòmic i l’impuls de la corresponsabilitat fiscal.
La concreció de la cimera, més enllà d’aquesta important fita política, tenia en la part econòmica alguns dels seus objectius més interessants, aquells que precisament poden permetre segellar amb força aquesta aliança. En aquest sentit s’han d’entendre les propostes sobre la integració de les dues comunitats en el corredor mediterrani, la recerca de solucions per reforçar la connexió logística entre els ports dels dos territoris, la coordinació d’estratègies de mobilitat sostenible, l’impuls d’un clúster intermodal que fomenti el transport sostenible, la col·laboració entre investigadors de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears… Propostes que, en si mateixes representen tot un programa econòmic d’impuls de l’àrea Mediterrània de la Península.
Sens dubte, hi haurà escèptics de la política que ho donin tot per perdut abans de començar i d’altres que s’embarquin en quimeres d’escàs suport social. Però, la realitat, segueix essent que per avançar cap a major autogovern, cap a un model federal, caldrà arremangar-se i seguir lluitant, amb la força de la raó i cercant aliats com la Generalitat Valenciana dins el marc de l’estat de les autonomies i l’estat descentralitzat sorgit de la Constitució de 1978 que, malgrat que pesi a alguns, ha estat el primer marc legal en tota la història de les Illes Balears que ha permès tenir autogovern als pobles que conformen aquesta comunitat històrica.
Cosme Bonet
Portaveu del PSIB-PSOE i senador per Mallorca
Source: Actualitat Fedaració Mallorca
