El Ple aprova per unanimitat la proposta del grup municipal PSIB-PSOE d’incorporar als carrers del poble noms de dones o de col·lectius femenins del municipi que mereixen ser homenatjades o recordades públicament
L’Ajuntament d’Ariany, a instància del grup municipal socialista, retirarà el nom del carrer “Martí Truyols” i les seves corresponents plaques identificatives, així com tots els honors civils que, en el seu moment li poguessin haver concedit des del consistori.
Retirarà també de la façana del número 42 del carrer Major (‘Ca’n Casulla’) la placa que fa referència a l’antiga ‘Plaza Teniente Coronel Franco’, que tot i que ja no dona nom oficial a aquesta plaça, no ha estat retirada i segueix sent visible.
Pau Lladó, portaveu del Grup socialista, explica que les dues mocions que han presentat al darrer Ple per la retirada d’ambdós símbols i que han estat aprovades per unanimitat, donen compliment a la Llei de Memòria Històrica, la qual estableix que els escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva de l’aixecament militar, de la guerra civil i de la repressió durant la dictadura, han de ser retirats dels edificis i dels espais públics.
Lladó aclareix, així mateix, que el Cens de Símbols identifica a Martí Truyols, rector de la Parròquia d’Ariany entre 1906 i 1942, com a difusor durant la guerra civil de propaganda a favor de les disposicions promogudes per les autoritats feixistes de Mallorca. Segons unes entrevistes publicades a la revista Ariany, criticà a persones que, en privat li confessaren que guardaven queviures per la por a les requises dels elements revoltats i, també demanava a les famílies que donessin voluntàriament l’or i les joies que tenien amb l’excusa que, si no ho feien, serien assassinades pels falangistes.
“És clar que Ariany, a hores d’ara, encara manté símbols d’enaltiment feixista i de la dictadura franquista que han de ser retirats. Per això, valoram positivament que el darrer Ple s’hagin aprovat les nostres dues mocions per a la retirada urgent d’ambdós elements dels nostres carrers”, explica Lladó.
Amb nom de dona
Així mateix, el portaveu dels socialistes d’Ariany, aplaudeix que el Ple de l’Ajuntament també hagi aprovat per unanimitat la seva proposta d’incorporar als carrers del poble noms de dones o de col·lectius femenins del municipi que mereixen ser homenatjades o recordades públicament.
Així doncs, els Socialistes d’Ariany proposen incorporar a la nomenclatura dels carrers d’Ariany ‘Tall de dones’ i Catalina Vanrell Gomis, ‘Sa Mestra Pou’.
“Tall de dones” És el títol del treball presentat per Na Bàrbara Genovard com a tesi de Llicenciatura a la Universitat de les Illes Balears el maig del 1986. El treball fou editat per l’Institut d’Estudis Balearics l’any 1989 i obtingué el Premi Extraordinari de Llicenciatura de la Secció d’Història General del curs 1985-86. En ell, es presenta tota una sèrie de detalls etnològics d’Ariany a tenir en compte, i també reivindica el treball realitzat per la dona dins l’àmbit familiar i laboral.
“El nom suggerit de ‘Tall de dones’ és més per a rendir un homenatge a totes les dones, com a gratitud al seu esforç per haver forjat, de forma anònima en moltes ocasions, el desenvolupament de la societat dels pobles durant la història. Fins al segle passat, a Ariany, hi havia ‘Talls de dones’ per anar a entrecavar, a collir herba, a segar, a collir ametlles i, curiosament, també per anar a collir olives a Artà, Bunyola i Sóller. Fins i tot, hi va haver una notable presència de la dona arianyera a la indústria perlera de Manacor i a la de la pell d’Inca”, explica Lladó.
Respecte a Catalina Vanrell Gomis ‘Sa Mestra Pou’, Lladó destaca el testimoni d’Antoni Pascual a la Revista Ariany (agost 1983) que expressa que “aquesta dona, des de fa més de seixanta anys, després d’atendre les obligacions familiars com una mare de família, s’ha dedicat a l’ensenyament de les primeres lletres als infants i, sobretot a la tasca d’ensenyar-nos a la gran majoria d’arianyers…, i encara avui amb tants d’anys a l’esquena, li perdura el do de saber-se guanyar als infants que amb ella es troben a gust.”
També destaca el testimoni de Biel Frontera Mestre, a la revista local (agost 1990), en el qual expressa que “… hauran de passar moltes generacions perquè es deixi de parlar de sa mestra Pou. Quasi tots els infants del poble, durant una època no molt llunyana, van passar per ca seva per aprendre sa doctrina, per veure el betlem o per resar el mes de Maria, per aprendre a llegir i a escriure, sonar el tambor i cantar moltes vegades caragol treu banya amb ella.”
