Cosme Bonet, senador socialista per Mallorca
La seguretat del destí és un valor que cotitza a l’alça, no sé si podem parlar encara del turisme segur com d’un producte més, però està clar que al sector es parla ja del segell “COVID-FREE” com d’una garantia per a qualsevol destí que vulgui tenir un mínim de temporada aquest 2020.
No hi ha dubte que el turisme a nivell global s’enfronta al seu any més difícil, la pandèmia mundial provocada per la COVID19 ha generat una aturada global dels viatges, els ha dificultat com a mínim, ha tancat fronteres, aeroports i ports, impedint el desenvolupament de l’activitat turística, que té en el viatge la seva raó de ser, ja al segle XIX es definia el turista com a persona que viatja per curiositat i oci, al Dictonnare Universel du XIX siécle, el 1876. No hi ha dubte que la humanitat seguirà tenint necessitat d’oci i una curiositat insaciable, tornarem a viatjar i tornarà el turisme, però, com ho farà?
Les veus més autoritzades dins el sector turístic creuen que la recuperació dels nivells anteriors de negoci serà lenta, el propi CEO de Melià, Gabriel Escarrer, afirmava en un recent article que el turisme tendrà una corba de recuperació més perllongada que altres sectors, i això es deurà a la dificultat de recobrar el nivell de viatges, de recuperar la confiança en els mitjans de transport i en els allotjaments, que hauran de donar suficient garantia de seguretat, des d’un punt de vista sanitari. Això comportarà, previsiblement, que arribin menys viatgers, aquesta temporada sens dubte, i que siguin més exigents amb el destí que han escollit, menys i més exigents, esperant adequades mesures higièniques, un control de la salut que només es podrà oferir a través de la tecnologia i de sistemes homologats a nivell internacional, i a més, valoraran que hi hagi menys massificació, perquè sabem que la distància física, el distanciament social com es diu habitualment, es convertirà en una part normalitzada del tracte amb altres persones a partir d’ara, així un destí massificat no resultarà atractiu. Aquest viatger, molt possiblement, sigui també un turista responsable, conscient de les condicions que marcaran el seu període d’oci.
Aquest panorama representa un gran repte, sens dubte, pel propi sector, que haurà d’adaptar la seva oferta a aquesta nova realitat, els espais comuns hauran de ser forçosament més amplis, hauran d’existir protocols d’actuació (el ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme ja ha publicat àmplies guies elaborades per l’ICTE per a la reducció de contagis per la COVID19), es valoraran les certificacions sanitàries, haurem de garantir una adequada formació i reciclatge dels treballadors de l’hoteleria, que sempre han estat per la marca Mallorca un element de qualitat en l’oferta del nostre destí, i dels quals no tenc dubte que demostraran la mateixa professionalitat que sempre ens ha permès superar els moments de crisi.
I que pot fer el sector públic per estalonar l’adaptació del sector al futur diferent que ens espera? Al nivell més macro cal fer referència a les mesures que la Unió Europea pugui posar en marxa, en aquest sentit el Comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, reclamava una cimera sobre el turisme i al voltant del 20% del “Pla Marshall” europeu front a la COVID19. El paper d’Europa serà clau en la recuperació de la connectivitat, sense la qual, l’activitat turística, el viatge per oci i curiositat que dèiem abans, no serà possible. Afortunadament veiem als mitjans com es va avançant en diferents idees per reprendre la connexió segura entre els països europeus. Els Governs dels estats, per la seva banda, han pres mesures des del primer moment per garantir la seguretat dels llocs de treball, els ERTOs han estat una important mesura per frenar la previsible destrucció de llocs de treball que s’hagués pogut produir, i els diferents governs han entès que, pel que fa al sector turístic, no es pot limitar la seva efectivitat a la vigència de les mesures extraordinàries com l’estat d’alarma espanyol, que ja ha prorrogat els ERTOs per força major fins a 30 de juny, en el cas de la República Francesa ja han prorrogat les seves mesures d’atur parcial per treballadors del turisme fins al mes de setembre.
Els governs, tant estatals com regionals, i fins i tot locals, hauran de prendre mesures per facilitar que el sector turístic, en el seu sentit més ampli (no només oferta d’allotjament sinó també oferta de restauració, oci, etc…) s’adapti a les noves necessitats, així cobren sentit mesures que facilitin la modificació d’espais, com està impulsant el Govern de les Illes Balears, així com també la formació del personal a tots els nivells, o ajudes especials per a les empreses més petites, treballadors per compte propi, autònoms, microempreses, que tendran necessitat de liquidesa, i pot ser necessitin ajut públic en forma de subvencions, ajudes per condicionar la seva oferta a les exigències d’aquest nou temps.
En tot cas, no podem obviar que la situació provocada per la COVID19 ens obliga a reflexionar sobre el model de turisme que hem tengut fins ara i el que haurem de tenir, en especial a les Illes Balears, per les quals s’obren algunes oportunitats per a impulsar la diversificació del model econòmic que podrem abordar amb un poc més de convenciment, sempre tenint en compte que la recuperació econòmica de les Illes passa, necessàriament, pel turisme.
El turisme, des del moment que va deixar de ser privilegi d’uns pocs per convertir-se en un fenomen socio-econòmic massiu, un dels més importants del segle XX, va transformar per sempre la realitat de les Illes Balears. A Mallorca pensar en un any 2020 sense temporada turística semblava fins avui ciència ficció, fruit d’una distopia més pròpia d’una novel·la que d’un article d’actualitat, inimaginable i no desitjable per les evidents conseqüències econòmiques i socials que tendria, perquè aquest panorama no l’hem vist a les Illes des de la post-guerra civil, des dels temps de l’aïllament d’Espanya que havia destruït l’incipient turisme dels anys 20 i 30. Van ser als anys 50 del segle passat quan les autoritats de la dictadura, al mateix temps que aconseguien un mínim reconeixement internacional, van començar a veure en el turisme un motor econòmic, precisament el 1951 tenia lloc la primera Asamblea Turística de Mallorca, i una dècada després, el 1960, ja es comptaven 360.000 visitants, al voltant de 40.000 llits, 600.000 passatgers que arribaven a l’aeroport de Son Bonet. Són imaginables les xifres de 1960 en aquesta temporada? Dependrà de com evolucionin les properes setmanes. Ser capaços de convertir Mallorca, les Illes Balears, en sinònim de turisme segur, serà la millor garantia per recuperar una temporada d’estiu que ens hem de resistir a donar per perduda.
Això sí, quan parlam de turisme segur hem de pensar que és en una doble via, el resident a les Illes Balears no pot veure amb desconfiança l’arribada de turistes, pensant en què si es mouen sense controls als aeroports d’origen i sense controls als aeroports d’entrada a les Illes, poden ser un perill per a una nova onada de contagis de coronavirus. És fonamental poder donar les màximes garanties de seguretat als ciutadans de les Illes Balears, no podem rebre els visitants amb por, generar rebuig social a l’activitat turística en un moment tan delicat i en el que el futur de tantes famílies treballadores pot dependre de què es creïn aquests “corredors segurs” perquè puguin arribar visitants, recordem que l’Organització Mundial del Turisme quan es refereix a Turisme Sostenible parla de tres vessants: medi ambiental, econòmica i socio-cultural, i aquesta darrera implica el grau d’acceptació que té l’activitat turística entre la població que rep els visitants. L’acceptació passa, avui, necessàriament per garantir la seguretat també a la població resident del destí.
Ara és el moment de preparar-se per superar totes les dificultats que breument hem descrit, després arribarà el moment de la promoció de la marca, del nostre turisme segur, del destí en definitiva, on es puguin seguir gaudint experiències úniques, no només a la platja, sinó amb la bicicleta, amb la cultura i patrimoni, o la gastronomia de les Illes,… de moment ens toca preparar-nos, i al futur visitant, tal com feia la campanya de promoció del Consell de Mallorca, recordar-li que “no pot viatjar, però pot somniar”. També nosaltres somniarem en què podem superar les actuals dificultats, com han fet sempre els professionals del turisme de les nostres Illes, des dels emprenedors als treballadors, superant totes les crisis, totes les dificultats, que després de 70 anys ha viscut aquesta terra, superar-les un cop més i sortir-ne més forts i, aquesta vegada, també més sostenibles.
