La seu del PSIB-PSOE a Palma acull una jornada de treball per presentar la proposta dels Socialistes de Mallorca sobre mobilitat sostenible que s’inclou en el document de Ponència-marc que es debat en el si del 15è Congrés de la Federació Socialista de Mallorca que se celebra el pròxim 5 d’abril a Sant Llorenç des Cardassar. Sota el títol ‘Triam lluitar per la mobilitat sostenible a Mallorca’ s’ha generat un debat amb la presència d’Antonio Giraldo, regidor socialista a l’Ajuntament de Madrid, Alejandra Araya, presidenta de Vianants en Lluita, i Joan Ferrer, conseller del Grup Socialista al Consell de Mallorca. Juan Antonio Lobón, redactor i coordinació de l’àrea de mobilitat de la Ponència de la FSM, ha moderat el col·loqui, mentre que la secretària general de la FSM, Amanda Fernàndez, l’ha presentat.
Com ja va passar recentment a l’acte celebrat a Sa Pobla, amb presència de representants del sector primari, avui la Federació Socialista de Mallorca ha organitzat un nou fòrum de reunió emmarcat dins del camí del 15è Congrés de la formació que se celebra d’aquí a 10 dies a Sant Llorenç. Conscients de què es viu un moment clau, la mobilitat sostenible de la ciutadania ocupa un lloc preeminent en el document programàtic de feina que marca les línies a futur del partit a Mallorca. La crisi climàtica no és una amenaça llunyana, és una realitat urgent que ens interpel·la cada dia. I una de les principals claus per afrontar aquesta emergència és, sens dubte, un canvi profund de paradigma en la mobilitat. Garantir el dret ciutadà a desplaçar-se damunt el territori, però fer-ho de la manera menys nociva cap a l’entorn i la resta d’actors i plantejar models alternatius a la paràlisi actual, des de la sostenibilitat i des del dret al desplaçament de tothom. “La mobilitat sostenible és una aposta per millorar la nostra qualitat de vida, tenir cura del paisatge, del territori, de la nostra salut” ha dit Amanda Fernández”
De la seva part, Antonio Giraldo s’ha referit a la necessitat de que “les ciutats siguin compactes, com ja ho són ara, per que així és més senzill implementar sistemes de transport públics eficients”.
Els socialistes, al llarg dels darrers vuit anys de govern progressista al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears, han fet passes valentes i decidides per impulsar una mobilitat més sostenible, més justa i més eficient. En són exemples l’electrificació del tren i l’impuls de noves línies; la millora substancial de la xarxa TIB, amb més freqüències, noves connexions i una integració tarifària amb l’EMT que ha fet més fàcil moure’s per l’illa; l’inici de projectes estratègics com l’allargament del metro fins al ParcBIT o el tramvia de la Badia de Palma; la renovació la flota d’autobusos i la millora de línies i freqüències a Palma. I, sobretot, s’ha promogut el transport públic fos gratuït, una mesura de justícia social per protegir la ciutadania davant la inflació i incentivar un canvi d’hàbits, malgrat les reticències expressades pels partits de la dreta.
Precisament aquestes reticències han provocat que els actuals governs PPVox a Mallorca i a Balears hagin interromput alguns d’aquests projectes iniciats pels governs de progrés. El Partit Popular ha escollit mirar cap enrere. Han frenat el tramvia, no volen ampliar freqüències ni línies. En lloc d’apostar pel transport públic, han decidit afavorir el vehicle privat, impulsant nous carrils d’autopista, eliminant l’únic carril d’alta ocupació bus-VAO pensat per busos i vehicles compartits, i generant conflictes innecessaris amb l’Estat i amb els tècnics de la DGT. La secretària general de la FSM, Amanda Fernández s’hi ha referit expressament durant la seva intervenció.
“Galmés ha deixat la mobilitat sostenible en pausa a Mallorca. I això, en un moment on l’illa pateix un veritable col·lapse de mobilitat, és especialment greu”, ha dit Joan Ferrer. Amb més de 1,1 milions de vehicles registrats a Mallorca, segons dades de la Direcció General de Trànsit del 2024, la solució de la dreta segueix essent incrementar carrils i velocitats, mes contaminació i risc d’accidentalitat a la xarxa, en un entorn que també rep l’impacte dels milions de turistes que arriben anualment, i que es converteixen en nous actors de l’equació.
El Consell de Mallorca ha impulsat recentment un estudi sobre la capacitat de càrrega de l’illa, interpretat des del PP des d’una visió restrictiva, centrada més en limitar drets que en planificar amb justícia social i ambiental. Des del PSIB-PSOE, hem denunciat que aquest estudi s’ha elaborat sense tenir en compte la mobilitat sostenible ni el dret a l’accessibilitat de la població resident. I amb això i tot, l’equip de govern PPVox ha decidit guardar les conclusions de l’informe en un calaix, per que no concorda amb la submissió davant la mobilitat privada que caracteritza històricament l’ideari de la dreta. No es pot acceptar que es parli de límits sense parlar de redistribució, de sostenibilitat, de planificació conjunta amb els municipis i, sobretot, sense posar les persones al centre.
Posar les persones al centre vol dir incorporar també una mirada feminista en la mobilitat. No totes les persones es mouen igual. Les dones, segons múltiples estudis com els impulsats per Col·lectiu Punt 6, tenen patrons de mobilitat diferents: fan més desplaçaments a peu, en transport públic, sovint acompanyant altres persones, i en horaris més diversos. La mobilitat planificada des d’una òptica masculina i productivista ha invisibilitzat aquestes necessitats. Per això, una mobilitat feminista vol dir una mobilitat segura, accessible, ben connectada i pensada per a la vida quotidiana. Vol dir posar al centre els trajectes curts, els barris, la conciliació, la seguretat i la igualtat d’oportunitats.
En definitiva, la mobilitat sostenible inclou conceptes de ciutadania plena i responsable que van més enllà de la manera com s’efectuen els trasllats entre dos punts, sinó que inclou la petjada que provoquen aquests moviments socials, i la interacció que provoquen amb drets també inalienables de la ciutadania, a respirar un aire net; a moure’s amb llibertat; a viure en una illa accessible i cohesionada socialment i territorialment. “És el moment de reivindicar una mobilitat integradora i vàlida per a les pròximes dècades” ha dit Fernández.
