En aquest 1r de maig, absolutament marcat per l’actual crisi del Covid-19, des del PSIB-PSOE volem fer un homenatge, en primer lloc, a tots els treballadors i treballadores que han perdut la vida a conseqüència d’aquesta pandèmia, tant a aquells que han emmalaltit de manera fortuïta, com als que han contret el virus durant la seva activitat laboral, per pertànyer a una activitat essencial, i que no han pogut superar finalment la malaltia. Aquest any es commemora el 130 aniversari de la primera manifestació reivindicant el Dia Internacional del Treball, i no obstant això, en aquesta ocasió no serà possible sortir al carrer per celebrar aquesta data. El confinament al qual milions de persones de tot el món estam sotmeses actualment, ha transformat la nostra vida de manera radical en un temps rècord, ha paralitzat l’activitat productiva fins a un nivell mai conegut en el món modern, i ens ha sumit en una crisi econòmica i social inaudita, tant per la velocitat del shock com per la seva globalitat.
Però és que, a més, el confinament té una paradoxa, i és que suposa, alhora, part de la solució i part del problema per poder avançar, d’aquí la dificultat i la màxima prudència per part dels Governs a l’hora de prendre decisions en el que s’ha anomenat procés de “desescalada”. La necessitat d’aprovar l’estat d’alarma i el corresponent confinament per aturar l’extensió del virus, ha provocat la hivernació d’una gran majoria de les activitats econòmiques, el que ha causat un impacte brutal en el mercat laboral. Des del primer moment, el Govern Balear i el Central han treballat amb la premissa que totes les mesures per fer front a les conseqüències econòmiques del virus havien d’anar encaminades a protegir l’ocupació i proveir de rendes a la ciutadania afectada per aquesta situació.
D’aquí que s’hagi estès la figura de l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), que a més, a Balears, també es poden aplicar als fixos discontinus que encara no s’havien pogut incorporar a la seva activitat, que s’hagi fomentat el teletreball, i que s’hagi facilitat el cobrament de la prestació per cessament de l’activitat per als treballadors i treballadores autònomes; i alhora, s’hagin cercat solucions de protecció per a altres col·lectius més vulnerables, com les treballadores de la llar, els treballadors temporals o els fixos discontinus. Aquesta crisi té un element afegit d’incertesa respecte d’altres crisis anteriors, perquè el causant és un virus desconegut del qual tenim poca informació, i per tant no sabem quant trigarem a vèncer-lo.
Per això, és fonamental posar en marxa una prestació com l’Ingrés Mínim Vital, una mesura que ja estava en el programa electoral del PSOE i que complementa d’altres mesures, com ara la Renda Social Garantida que el Govern liderat pel PSIB-PSOE ja havia anticipat a Balears; una política que té vocació de permanència, i que suposarà un dic de contenció en front de la pobresa infantil i una xarxa de seguretat per a les llars més vulnerables.
Una situació, la de la pobresa infantil, que ja existia abans d’aquesta crisi, i que es veurà incrementada després d’aquesta. Perquè si alguna cosa ha posat de manifest de manera aclaparadora la crisi del Covid-19, és que la recuperació econòmica no s’havia traduït en una recuperació social, i prova d’això és que el nostre mercat laboral seguia arrossegant els efectes de les polítiques d’austeritat i de retallades que l’anterior Govern d’Espanya va executar: salaris baixos, abús de la temporalitat i falta d’inversió pública en polítiques actives d’ocupació. Tot això unit al debilitament del sector públic ha suposat un problema afegit a l’hora de lluitar contra aquesta crisi, fet que s’ha fet especialment patent i dolorós en l’àmbit sanitari.
Quan aconseguim superar el que avui és el problema més urgent, frenar l’expansió del virus, controlar els contagis i reduir la xifra de morts, haurem d’enfrontar-nos a la pregunta és important que aquesta crisi ens deixarà damunt la taula: quin tipus de país volem ser, quin Estat volem gaudir com a ciutadans. Els socialistes sempre hem defensat un Estat del benestar sòlid, amb uns serveis públics de qualitat i un sistema de protecció social que no deixa la ciutadania abandonada quan pateix un contratemps, i avui ens reiteram en aquesta defensa encara amb més convenciment. Però assolir un estat del benestar que compleixi amb aquestes característiques implica implantar un sistema fiscal just i vertaderament progressiu, perquè les baixades indiscriminades d’imposts que algunes formacions polítiques propugnen i de les quals algunes administracions autonòmiques fa estona que presumeixen, avui es mostren com una irresponsabilitat que està tenint un cost molt elevat. A diferencia d’altres crisis anteriors, aquesta crisi no només és global, sinó que està afectant de forma simètrica a altres països del nostre entorn. Per això, la solució ha de ser global, s’ha d’emmarcar en el marc europeu necessàriament, i en aquesta ocasió no podrà tenir l’austeritat com a element central.
És el moment de demostrar si l’esperit del projecte europeu segueix viu, amb mesures com l’assegurança europea de desocupació, amb el BCE aportant tota la liquiditat que sigui necessària, i amb un pla de reconstrucció per als Estats membres; i igualment serà necessari arribar a un acord sobre una fórmula per a mutualitzar el deute dels països de la zona euro. D’això depèn el futur de la Unió.
A nivell nacional, el repte immediat és seguir protegint l’ocupació mitjançant els ERTOS i dotar de liquiditat empreses i autònoms, així com preparar el procés de desescalada, garantint el compliment de les mesures sanitàries, preventives i de protecció de les persones treballadores. Igualment, són necessaris plans de xoc específics per als sectors del comerç, el turisme, l’oci i la cultura, els més danyats per aquesta crisi. Serà fonamental la feina que es desenvolupi en el marc del pacte de reconstrucció, en el qual esperem la participació de les diferents forces polítiques. Ja s’ha fet la primera passa per part del Govern d’Espanya, amb l’aprovació en el Congrés d’una Comissió no permanent per a la Reconstrucció Social i Econòmica, i a les illes s’està treballant el Pacte per a la reactivació econòmica i social de les Balears amb totes les forces polítiques, així com amb patronals i sindicats i Consells insulars i Ajuntaments. I és que ara, toca cercar consensos i seguir comptant amb eines com el diàleg social, per la qual cosa el paper de les organitzacions empresarials i sindicals serà primordial, una vegada més.
Per últim, no podem oblidar els autèntics protagonistes d’aquesta jornada, els milers de treballadors i treballadores que han seguit al peu del canó en el seu lloc de treball, en totes les activitats essencials, arriscant la seva salut i en alguns casos la seva vida, i que han permès a la resta de la ciutadania viure aquest confinament en les millors condicions possibles. El nostre reconeixement va cap a totes i tots els professionals del sector sanitari, forces i cossos de seguretat de l’estat, netejadores, personal del sector agroalimentari, del comerç d’alimentació i productes bàsics, telecomunicacions, vigilants de seguretat, funcionaris dels serveis públics d’ocupació i, en definitiva, de tots aquells sectors que han mantingut la seva activitat, demostrant no només la seva professionalitat, sinó també la seva humanitat en un dels moments més difícils que recordam.
VISCA EL 1r DE MAIG, VISQUEN ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE TOT EL MÓN!
