El 6 de juliol de 2018, el Consell de Ministres va acordar aprovar i declarar Dia Nacional de l’Orgull LGTBI el 28 de juny, coincidint amb el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. Aquesta fita històrica en la societat i política espanyola, reflectia la sensibilitat del Govern respecte a la dignitat i memòria de totes les persones.
Així mateix, el govern va establir la corresponsabilitat amb les Comunitats Autònomes per a treballar en un Pla Estratègic de Convivència Escolar en el qual impulsar la igualtat de tracte en les institucions educatives entre persones amb diferents orientacions sexuals.
Fa 15 anys, un govern socialista va convertir en drets i igualtat real una de les grans reivindicacions de l’activisme LGTBI: el matrimoni entre persones del mateix sexe. Aquesta llei va fer possible que el nostre país retornés la dignitat deguda a les persones LGTIB.
Així mateix, s’han complert 4 anys des de l’aprovació de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per a garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals, i intersexuals. I per erradicar la LGTBI fòbia, una fita important en la lluita contra la discriminació de les persones LGTIB.
Des de les institucions on governam, continuam treballant i no ens resignam. Exemple d’això és que en els últims mesos de l’anterior legislatura, el govern del PSOE va incorporar a la cartera de serveis bàsics del Servei Nacional de Salut el dret fonamental d’igualtat de tracte a les dones lesbianes en matèria de reproducció humana assistida, tal com impulsàrem a Balears la legislatura passada, assegurant així que la inscripció dels fills i filles d’aquestes parelles es produís sense cap discriminació.
Aquest any 2020, per tot el sofert a causa de la pandèmia, volem ressaltar que ha afectat de manera especial als col·lectius més vulnerables, també al col·lectiu LGTBI. Hem vist com el confinament ha agreujat problemàtiques ja existents del col·lectiu LGTBI. Situacions molt conflictives, sobretot entre els i les més joves, dins de les seves llars quan no són respectats per les seves famílies, augment de la violència intragénere, augment del sentiment de sol·licitud no desitjada en un col·lectiu que viu ja per si mateix en sol·licitud de manera considerable, etc…
La responsabilitat ha fet que les reivindicacions del col·lectiu LGTBI no vagin a inundar els carrers i places de tota Espanya com en altres anys. A pesar que l’interès comú per la salut pública preval, això no impedeix que continuem reivindicant i treballant amb la mateixa intensitat i mitjançant l’activisme en xarxes o en el nostre dia a dia. Aconseguirem així, una societat amb igualtat de drets reals, dignitat i respecte per a totes les persones del col·lectiu LGTBI.
Enguany, l’Orgull Estatal està dirigit a la lluita per la igualtat de les dones LBT amb l’eslògan “2020, Dones LBT: Sororitat i Feminisme”.
I és que dins del col·lectiu LGTBI, les dones són les grans invisibilitzades i en alguns casos, fins i tot oblidades. En l’informe La Cara oculta la violència cap al col·lectiu LGTBI, s’indica que el 72% de les víctimes registrades de violència per orientació sexual, van ser homes gais enfront d’un 21% de les dones lesbianes, i un 2% de persones bisexuals.
D’acord amb Violeta Assiego “els homes gais estan més reconeguts i se senten legitimats a denunciar”. Com explica la ILGA, “una de les primeres demandes dels homes homosexuals va ser la visibilitat, el reconeixement de la figura gai… i ho van aconseguir. Però en el cas de les dones lesbianes, hi ha encara una intenció social d’invisibilitzar… Sembla que siguin fantasmes”.
Així mateix, les dones transsexuals també són preses de la discriminació i la desigualtat, atenent especialment la dificultat per incorporar-se al mercat laboral.
No hem de permetre que s’esborri de la Memòria Històrica de l’activisme LGTBI a totes les dones lesbianes, transsexuals i bisexuals que durant tant de temps van lluitar mà a mà amb els seus companys per a aconseguir una societat en la qual totes les persones LGTBI tinguessin drets i igualtat real.
Les dones que es reivindiquen subverteixen l’ordre del sistema; perquè som la majoria social, però no formen part de la majoria dominant.
Per tot això sol·licitam i instam el següent:
Continuarem millorant i implantant la coeducació i el Pla de convivència escolar per a la igualtat de tracte per a les persones LGTBI.
Treballarem en la nova realitat que ens ha portat la pandèmia de la COVID-19 per a construir una societat més lliure i igualitària.
Sol·licitem al Registre Civil que se suprimeixi el requisit discriminatori cap a les parelles dones, que han d’estar casades per a inscriure als nascuts.
Reivindiquem l’aprovació de la Llei Estatal LGTBI que reculli les reivindicacions històriques de tot el col·lectiu, de la Llei Integral d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, la Llei Estatal LGTBI, així com una normativa específica contra Delictes d’Odi.
Instarem a les diferents institucions públiques i privades a trencar amb els estereotips que acompanyen a les dones bisexuals, lesbianes i transsexuals.
Exigirem impulsar la formació i especialització de les dones transsexuals per a evitar que continuïn sent prostituïdes.
Sol·licitarem la creació de protocols específics en els serveis de ginecologia i obstetrícia per a l’atenció de les dones lesbianes, bisexuals i transsexuals així com la implantació de campanyes de prevenció en matèria de salut sexual per a dones que mantenen relacions sexuals amb altres dones.
