Cada 24 d’octubre se celebra en el món el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una commemoració instaurada per l’ONU a causa dels desastres naturals que està provocant en el nostre planeta l’escalfament global.
El canvi climàtic és un procés natural que, lluny de desenvolupar-se naturalment pel pas del temps, ho està fent a causa de l’activitat humana, i més concretament, la contaminació generada producte d’aquestes activitats que ha accelerat el procés a una velocitat alarmant i que si no es frena pot ocasionar la mort de milions d’espècies, inclosos els éssers humans.
En l’àmbit europeu, els socialistes donam impuls a què els governs dels Estats apostin de manera valenta i decidida per implantar polítiques que aturin aquest desastre natural. Cal treballar per a millorar les aspiracions i assegurar-nos de complir amb l’objectiu d’1,5 graus que estableix l’Acord de París i que implica un objectiu de descarbonització de l’economia per a 2050.
La Conferència de Nacions contra el Canvi Climàtic 2021 (COP26) que se celebrarà el mes de novembre d’enguany a Glasgow ha de servir per traslladar aquestes aspiracions a mesures concretes per poder posar en pràctica les promeses de l’Acord de París. La COP26 serà un èxit en la mesura en què els líders de tot el món abordin la crisi climàtica i assoleixin compromisos mundials que consolidin una major ambició climàtica.
Els socialistes hem renovat, cada vegada que tenim oportunitat de governar, la nostra ambició ecologista. Tant els governs de Pedro Sánchez com el de Francina Armengol han estat pioners en aprovar la Declaració d’Emergència Climàtica i Ambiental i en situar en el centre de l’acció de l’Executiu la lluita contra l’escalfament global.
En els dos àmbits també hem estat pioners en l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i que es complementa amb l’Estratègia de Descarbonització a Llarg Termini 2025, el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, l’Estratègia Espanyola d’Energia Circular i el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima.
Amb la cooperació del Govern Balear i Central, s’està fixant la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el conjunt de l’economia espanyola d’un mínim del 23% el 2030 i estam compromesos a assolir la neutralitat climàtica abans de 2050. S’han planificat les tasques de desmantellament de les instal·lacions vinculades a l’energia nuclear i fòssil i s’han seqüenciat mesures per a reduir els efectes negatius, propiciant sinergies entre transició energètica, diversificació de l’economia i noves oportunitats d’ocupació per no deixar ningú enrere.
Els Fons Europeus de Recuperació són una oportunitat única per a dur a terme aquesta transformació en el nostre país en els cinc anys vinents. Tal com sempre ha defensat el PSOE, una part important d’aquests fons està destinada a la transició ecològica i la totalitat d’aquests està condicionada a què no existeixi un deteriorament ambiental. Així, totes les inversions públiques en la recuperació han de respectar el principi ecològic del no impacte.
En el seu darrer informe presentat el mes d’agost de 2021, el Grup Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) acumula noves evidències sobre la responsabilitat de l’activitat humana com a causant de la major amenaça al progrés i benestar humà en el segle XXI. Entre altres dades actualitzades per l’informe difós destaca que en el període 2011-2020 la temperatura mitjana en la superfície ha estat 1,09 °C superior a l’existent en el període 1850-1900, un increment que ha estat major sobre les zones terrestres (+1,59 °C) que sobre les marines (+0,88 °C).
Hi ha una certesa total que els extrems càlids (incloses les onades de calor) s’han fet més freqüents i intensos en la majoria de les zones emergides des dels anys cinquanta del segle passat mentre que els extrems freds (incloent-hi les onades de fred) s’ha fet menys freqüents i severs. Alguns extrems càlids recentment observats haurien estat extremadament improbables en absència d’influència humana.
S’ha detectat un increment en la freqüència i la intensitat dels episodis de pluges molt fortes a partir dels anys cinquanta en aquelles zones en les quals es compta amb dades suficients. En el cas concret de la regió mediterrània, l’informe atribueix a l’activitat humana l’increment observat en els registres extrems d’altes temperatures i en les sequeres agrícoles i ecològiques.
Si no feim res, la temperatura global superficial continuarà incrementant-se almenys fins a mitjan present segle en tots els escenaris d’emissions analitzats. Almenys que en les pròximes dècades s’aconsegueixin fortes reduccions en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, al llarg del present segle se superaran tant els ascensos globals de 1,5 °C i 2 °C.
Com diu la nostra companya i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera «”és temps d’actuar i de fer-ho ja; les noves aportacions de l’informe no deixen marge al dubte, ni caben pal·liatius. Les alteracions del clima se succeeixen a un ritme cada vegada més accelerat i l’evidència científica ens empeny als governs i al conjunt de la societat mundial a accelerar el ritme de transformació del nostre model de desenvolupament i del nostre sistema econòmic per a fer front a la gran amenaça que representa el canvi climàtic. Aquesta transformació és inajornable i no podem posposar l’adopció de mesures correctores no ja amb l’horitzó de 2050, sinó ni tan sols el del 2030».
