El portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista ha acusat la consellera de Presidència, durant la seva compareixença parlamentària, de voler “tornar al model de televisió de Jaume Matas”
El portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, Marc Pons, ha denunciat el menyspreu del Govern cap als consells insulars, les dificultats evidents de l’Executiu per arrancar, els incompliments electorals i d’investidura de Prohens i els anuncis de les seves prioritats, en les quals “tan sols els preocupa controlar IB3 i que l’Oficina Anticorrupció no defensi les seves prioritats”.
Durant la compareixença parlamentària de la consellera de Presidència, Antònia Estarellas, per explicar les principals línies d’acció del seu departament, el portaveu adjunt socialista ha criticat que aquest Govern “ha arrancat malament, de forma descompensada, acomplexada en alguns casos, amb moltes dificultats per trobar gent, amb incompliments de promeses electorals constatables i amb tensions socials que no són pròpies d’un inici de legislatura”.
El portaveu socialista ha criticat la sensació de paràlisi de la meitat dels consellers i conselleres, pel fet que des que el nou govern va començar a caminar, “no hem vist cap proposta de les conselleries de Turisme, Empresa, Famílies i Afers Socials i Agricultura”, la qual cosa demostra “deixadesa i manca d’iniciativa”.
En concret, Pons s’ha referit al pacte PP-Vox com “un fet insòlit que marcà un lamentable precedent institucional”, pel fet que “mai el govern de l’illa de Menorca havia estat moneda de canvi en els pactes a nivell autonòmic”. De fet, ha insistit en el fet que “obligar al nou president del Consell, Dolfo Vilafranca, a haver d’incloure dins el govern insular a Vox en contra de la seva pròpia voluntat, denota manca de respecte cap a l’autonomia d’una de les peces claus de l’arquitectura institucional de la nostra comunitat autònoma, a la vegada que suposa una pèrdua d’autoritat i autonomia del nou president”.
Pel que fa a l’Advocacia, el diputat socialista ha acusat la consellera de fer una “estratègia de judicialització de la política i de confrontació a través de l’Advocacia”. Un exemple és el fet que la consellera ha decidit posar un recurs d’inconstitucionalitat contra el Govern d’Espanya “perquè està en contra de poder declarar zones tensades on fixar la limitació dels preus del lloguer, mentre que el Consell Consultiu diu que és plenament constitucional”.
En relació amb la direcció general d’Emergències, el portaveu adjunt socialista ha assegurat que la gestió del temporal de fa 15 dies “no la deixa massa bé a l’hora de valorar la seva gestió”, amb un temporal que comptava amb avisos i preavisos i amb el director general que es va passar tot el temporal “fora del lloc de control perquè tenia un dinar d’amics i familiars”. Per això, Pons ha demanat a la conselleria si el director general assumirà responsabilitats davant una negligència evidents.
Un altre d’exemple d’una gestió “clarament autoritària i allunyada de la realitat social de les nostres illes i l’obsessió per eliminar qualsevol mena de crítica”, és l’anunci de la supressió de l’Oficina Anticorrupció. En aquest sentit, Pons ha recordat que “l’únic partit polític condemnat per corrupció a les Illes Balears, quan torna al Govern per primera vegada després de la sentència ferma, el primer que anuncia és l’eliminació d’aquesta oficina”.
En la part de funció pública, el portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista ha demanat a la consellera amb quin calendari treballen sobre “l’anunci o no anunci de la supressió del català com a requisit a tota la funció pública, sense cap argument sòlid que apuntali la decisió més enllà del pacte PP-Vox”.
També en aquest àmbit, Pons ha destacat les “incerteses encara no resoltes” per part de la consellera, en relació amb si aprovarà l’oferta d’ocupació pública del 2023 i amb quins criteris i la planificació dels diferents processos en marxa”.
Finalment, Pons també ha lamentat la intenció el Govern de canviar la Llei d’IB3 per cessar el seu director general, el mandat del qual acaba el 2028, un termini diferent del legislatiu “precisament per fer entendre que la ràdio i televisió pública no està al servei de qui comanda, sinó que és un càrrec independent al servei de la professionalitat i la ciutadania”, per la qual cosa ha acusat la consellera de voler “tornar al model de televisió de Jaume Matas”.
