El projecte
En el marc del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des de la Secretaria d’Igualtat i Memòria Democràtica del PSIB-PSOE encetam un il·lusionant projecte de recuperació de la memòria de les dones socialistes durant la transició i la primera dècada de la democràcia.
Començam aquest camí recuperant algunes biografies de companyes socialistes que varen formar part de les primeres candidatures democràtiques i que, per tant, varen tenir un paper destacat en el si de la refundada Federació Socialista Balear, després del Congrés de Suresnes, i de la vida pública a les nostres illes.
Es tracta d’un diccionari biogràfic de les dones socialistes -que esperam completar amb el suport de totes aquelles persones interessades en servar la memòria socialista i feminista de les Illes Balears- per recuperar el llegat de tantes companyes que han contribuït des de la militància i la participació política i institucional a la millora de la vida de les dones i homes d’aquesta comunitat.
És un petit homenatge que retem a les pioneres que, amb la seva implicació i participació política, trencaren sostres de vidres enfrontant-se a moltes desigualtats i situacions injustes amb determinació i compromís de transformació social. Dones socialistes i feministes que donaren veu i representaren a milers de dones que confiaren en el Partit Socialista per posar fi a una situació d’injustícia i opressió. Estam en deute amb elles perquè, gràcies a la seva empenta, han aplanat el camí a les que hem vengut darrere i gràcies a elles gaudim de més drets i llibertats.
Silvia Cano Juan
Secretària d’Igualtat i Memòria Democràtica del PSIB-PSOE
Socialistas Feministas: dos de los debates de nuestra historia.
Las mujeres del Partido Socialista han liderado debates internos, introduciendo o avalando lo que muchos movimientos sociales de carácter feminista demandaban y reivindicaban para la construcción real de una sociedad más justa, más igualitaria, más progresista. Muchos de estos derechos se han ido afianzando a través de leyes que han supuesto la consolidación de esos irrenunciables derechos.
Por citar alguna de esas reivindicaciones a lo largo de nuestra historia, una fue la de la incorporación de las mujeres a las listas electorales y/o cargos de responsabilidad orgánica, asegurando un proceso de incorporación progresivo y amplio hasta que se alcanzara la paridad. Fue el denominado tema de las “cuotas”, que no tuvo, en ocasiones, muy buena prensa, e incluso generó, a veces, la broma fácil, desviando el foco de la esencia de su objetivo: la incorporación paulatina pero segura de las mujeres a las responsabilidades orgánicas, políticas, sociales.
Reconozcamos que el avance fue lento, quizás demasiado lento, pero reconozcamos también que, desde ese compromiso, no se dio ni un sólo paso hacia atrás. Es más, alcanzado el objetivo marcado, éste se consolidó y de él emanó uno nuevo más comprometido, más cercano a la paridad real hasta llegar, en las candidaturas, a las listas cremalleras y liderando muchas mujeres las listas locales, autonómicas, estatales o europeas.
Cristina Ferrer
Membre del Consell Assesor de Polítiques d’Igualtat del PSIB-PSOE
Accedeix a les biografies completes
Mercè Amer Riera (1954) - Agrupació Socialista de Manacor
Neix a Manacor l’any 1954. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al PSIB-PSOE ha estat secretària del Medi Ambient i secretària general de l’Agrupació Socialista de Manacor entre el 2000 i el 2005. Ha estat diputada del Parlament de les Illes Balears entre 1995-2003, portaveu d’economia i secretària del Grup Socialista.
També ha estat consellera del Consell de Mallorca entre 1995-2003 amb responsabilitat en Medi Ambient, gestió de residus i carreteres, i regidora de l’Ajuntament de Manacor entre 2003 i 2004. En 2004 fou anomenada directora de l’Alta Inspecció d’Educació a la Delegació de Govern fins l’any a 2007 i des de 2010 a 2013, i consellera d’Agricultura i pesca del Govern de les Illes Balears entre 2007 i 2010.
També ha exercit de professora d’Administració Hotelera a l’IES Joan Taix de Sa Pobla i participà molt activament a les activitats de l’ensenyament agrari, món molt masculinitzat en aquells moments. També fou professora d’economia a l’IES Mossèn Alcover de Manacor entre 2003-2004 i 2013-2015.
Maria Bagur Garrido (1957) - Agrupació Socialista de Ciutadella
Neix el 3 de juny de 1957 a Ciutadella. Va anar a les llistes del PSOE a l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca de número 7 per les eleccions de l’any 1983. Una vegada format Govern va assumir l’àrea d’educació en la qual va ser pionera en la creació i organització de les escoletes municipals de 0-3 anys creant el Patronat Municipal d’escoles Infantils que segueix sent en l’actualitat l’òrgan col·legiat de debat i decisió del conjunt de les escoletes municipals. Va ser la primera regidora d’Educació que va visitar les instal·lacions educatives de Ciutadella per saber les seves mancances. Va seguir com a regidora a govern en la següent legislatura gestionat també la cartera de Serveis Socials, Policia Local i Cultura, portant també la portavocia del grup del PSOE a l’ajuntament. Com regidora de Cultura, va gestionar el seguiment de les obres del Teatre del Born de Ciutadella. A la legislatura del 1991 al 1995 va seguir de regidora a l’oposició.
Durant el seu pas per la política, va defensar Cala Macarella. Un dia li varen tocar a la porta de casa i un dels que volien urbanitzar aquesta platja, li va dir que era aficionat a la caça i que el seu coll li recordava als dels conills.
Després de fer una intervenció com a portaveu socialista al plenari de l’Ajuntament, una senyora de l’alta societat li va agredir físicament per no estar d’acord amb les seves paraules.
Sempre s’ha relacionat i ha participat activament amb col·lectius del món de la cultura i l’educació. Ha estat afiliada al partit i segueix vinculada.
Joana Barceló Martí (1959) - Agrupació Socialista de Ciutadella
Neix a Ciutadella el 1959. És llicenciada en Geografia per la Universitat de les Illes Balears. Fou secretària general del PSOE de Menorca entre 1993 i 1999.
Ha estat presidenta del Consell Insular de Menorca entre l’any 1999 i el 2008, i consellera del Consell de Menorca entre 1991 i 2008. També ha estat diputada del Parlament de les Illes Balears entre 1991 i 2015. Consellera al Govern de les Illes Balears de Treball entre 2008 i 2010, i de Turisme i Treball entre 2010 i 2011.
El 2012 fou secretària segona de la Mesa del Parlament i portaveu del Grup Socialista en temes de Treball.
Felisa Cuenca Tolosa (1960) - Agrupació Socialista de Calvià
Neix el 26 de maig de 1960 a La Gila, pedania d’Alcalá del Júcar, Albacete. Amb catorze anys vé per primera vegada a Mallorca a fer la temporada a l’hotel Beverlly de Peguera, on la faran fixa l’any 1977.Cambrera de pis, s’afilià l’any 1977 a l’ASUDTH (Alternativa per un Sindicat Unitari i Democràtic de Treballadors de l’Hosteleria). Fragmentat el sindicat unitari s’afilia a la UGT on des de la seva militància s’implicarà activament per aconseguir millores en el conveni d’hoteleria i el reconeixement de les malalties de la seva professió. Participarà de l’executiva del sindicat com a vocal Il·lusionada amb el govern socialista de Felipe González es vincula amb l’Agrupació Socialista i s’afilia al partit. Al 1983 forma part de la candidatura municipal de Calvià encapçalada per Francisco Obrador anant de número 14. Durant aquest mandat socialista s’involucra en un programa d’alfabetització de treballadors i treballadores analfabetes a l’Escola d’Adults, proporcionant-los una formació bàsica per garantir l’exercici dels seus drets i per actuar davant d’abusos laborals. A la legislatura dels anys 1995-1999, amb na Margarita Nájera com a batlessa, col·laborarà en un projecte municipal de reconeixement de les malalties professionals de les cambreres de pis.
La lluita per un bon conveni d’hoteleria, condicions laborals dignes i el reconeixement de les malalties professionals de les cambreres de pis formen part del seu llegat.
Rosa Ferrer Marí (1957) - Agrupació Socialista de Formentera
Va néixer el 18 de febrer de 1957. L’any 1987 va formar part de la candidatura socialista a l’Ajuntament de Formentera, sortint elegida com a regidora del consistori. Els dos primers anys de regidora a l’Ajuntament, va formar part de l’equip de govern, gestionant les àrees de Cultura i Educació. Els dos darrers anys de legislatura, va passar a formar part de l’oposició del consistori.Durant els anys que va tenir responsabilitat de Govern, va obrir el cinema municipal de Formentera (1988), va crear el patronat municipal de cultura i va ser la impulsora de l’Escola Mestre Lluís Andreu (1989).
No ha tingut cap càrrec orgànic dins el partit, però ha estat afiliada més de 10 anys.
Pilar Ferrero Torres (1942) - Agrupació Socialista de Sant Josep de Sa Talaia
Neix el 12 de maig de 1942. Va començar a fer feina amb 12 anys i, des de molt jove, es va implicar directament en moviments socials en defensa de la classe obrera i les persones més desafavorides. Va ser militant de la Juventud Obrera Católica i l’any 1972 va participar de la creació de l’associació Mujeres de Valladolid, entitat que va donar suport a les persones que participaven en vagues i als estudiants que recolzaren el tancament de la Universitat de Valladolid per protestes contra el règim franquista. Una vegada mort el dictador va començar el contacte directe amb forces polítiques. Arran d’implicar-se en campanyes per promoure la planificació familiar, va estar pròxima al Partit dels Treballadors, així com en el moviment de les Associacions de Pares d’Alumnes.
L’any 1978, el seu company s’afilia al Partido Socialista Obrero Español, i posteriorment es trasllada a viure a Laguna de Duero, on va conèixer al secretari general de l’Agrupació, que li va proposar afiliar-se, passa que va donar l’any 1980. Es va implicar directament en els assumptes educatius i de participació ciutadana.
Després de la victòria electoral de l’any 1982, el partit li va demanar encapçalar la llista municipal, amb la que es va convertir en alcaldessa de Laguna de Duero en 1983, a una Corporació conformada totalment per homes. L’any 1987 va deixar l’etapa de política municipal i amb 46 anys va aprovar l’accés a la universitat i va cursar la carrera de Treball Social, que va treure amb molt d’esforç en tres anys. Va exercir la professió a Valladolid durant un any, als serveis socials municipals, fins que un govern del Partit Popular la va acomiadar de manera immediata en arribar al poder per una moció de censura, fets que va denunciar públicament. L’any 1985 es va convertir en secretària d’Igualtat a l’executiva provincial del PSOE de Valladolid i l’any 1995 va ser escollida procuradora de les Corts de Castella i Lleó, on va ser portaveu socialista en matèria d’Igualtat. Va compatibilitzar aquesta tasca amb la seua pròpia formació com a especialista de l’INEM, treballant posteriorment com a formadora en escoles taller d’ajuda a domicili.
Per raons personals i familiars, l’any 2002 va decidir desplaçar a Eivissa la seva residència, on ja vivia una de les seves filles. Va contactar immediatament amb la Federació Socialista d’Eivissa per posar-se a la seva disposició i implicar-se en la vida del partit. A través d’un programa del SOIB va començar a treballar com a treballadora social a Creu Roja. L’any 2005 va impulsar, a un Congrés de la Federació Socialista d’Eivissa, la creació de l’associació Dones Progressistes, amb l’objectiu de promoure l’associacionisme entre les dones, promoure la igualtat i denunciar la violència contra les dones.
L’any 2007 va anar en llistes a l’Ajuntament de Sant Josep, on va ser durant quatre anys regidora d’Igualtat i Serveis Socials, decidint en acabar la legislatura que havia acabat la seva etapa d’assumir responsabilitats públiques. L’any 2015 va rebre el premi 8 de març que atorga anualment Dones Progressistes, en reconeixement a tota una vida dedicada a promoure la igualtat. L’any 2020 va ser guardonada amb el premi Menina que atorga la Delegació del Govern per a la Lluita Contra la Violència de Gènere a les persones que s’han destacat en la seva lluita contra les violències masclistes o en el procés d’atenció, assistència i recuperació de les víctimes.
Maria Encarnació Frau Bernat (1944) - Agrupació Socialista de Palma
Neix a Palma el 24 de desembre de 1944. Llicenciada en geografia i història. A la Universitat de Palma es vincula amb els sindicats estudiantils i participarà en les Assemblees. Treballarà a la fàbrica de sabates del seu pare on faran unes famoses botes de cowboy americanes.
Es vincula amb el PSOE al tardofranquisme, encara en la clandestinitat. Dóna la passa per militar l’any 1975 nounada la seva segona filla. L’examinaran a ca seva sobre el llibre «Els conceptes elementals del materialisme històric» de Marta Harnecker, en Ramon Aguiló i en Pere Bordoy, responsables de la refundació de la FSB. Suspèn aquest examen, la qual cosa significa per na Marita una divertida anècdota, pocs mesos més tard aconseguirà el seu carnet de militant.
A principis dels vuitanta dirigeix el Centre d’Estudis Socialistes Gabriel Alomar que es trobava a la seu de la Federació Socialista Balear a la plaça del Rastrillo. Allà desenvoluparà una important tasca de recuperació de la memòria històrica gravant en cintes de cassette entrevistes als fundadors del partit i militants destacats socialistes. Sota la seva direcció es publicaran diversos llibres, es desenvoluparan actes públics i realitzaran en el mes de març de 1984 les I Jornades llatinoamericanes celebrades sota l’auspici de la Universitat de Palma de Mallorca i el programa radiofònic V Centenari de Radiocadena Espanyola. Varen participar Rafael Alberti, María Elenita Olivares, Ernesto Cardenal, Fernández Retamar, Carlos Droguett, Nélida Pinyó, Rafael Humberto-Moreno Durán i Oswaldo Soriano convidats per debatre sobre el futur cultural dels països llatinoamericans.
Formarà part de la candidatura al Parlament de les Illes Balears per Mallorca, anant de número 11 , convertint-se en la primera diputada socialista de la I legislatura (1983-1987). Serà membre de la Comissió de Sanitat.Durant els seus anys de militant ha format part de l’executiva de l’Agrupació Socialista de Palma com a responsable del contacte amb els mitjans de comunicació, vocal de l’executiva de Palma Llevant i membre del Consell Polític de Palma. En contacte amb els grups de dones del partit va formar part del moviment per incorporar la presència femenina als òrgans del partit. La seva trajectòria va ser reconeguda pels Socialistes de Palma a la Festa de la Rosa amb la distinció «Rosa de Plata» reconeixement que va compartir amb el seu company Emilio Alonso.
Carme García Querol (1963) - Agrupació Socialista de Maó
Neix el 10 de juliol de 1963 a Terrassa. És llicenciada en Econòmiques, ha treballat com a directora econòmica i interventora al Consell Insular de Menorca, a l’Ajuntament de Maó i a l’Ajuntament d’Alaior. Ha estat gerent de serveis socials i actualment és formadora ocupacional. Respecte als càrrecs polítics, va ser consellera del 1995 al 1999 a l’oposició i diputada del Parlament de les Illes Balears. Del 1999 al 2003 consellera del Consell Insular en exclusiva, del 1999 al 2005 vicepresidenta del Consell Insular amb les responsabilitats de serveis generals, recursos humans, hisenda, noves tecnologies, atenció al ciutadà, formació i ocupació. Del 2003 al 2007 va ser diputada al parlament i l’any 2005 es va presentar a les primàries a la secretaria general del PSOE Menorca.
Maria Genovart Brunet (1933) - Agrupació Socialista d'Alaró
Va néixer el 23 d’abril de 1933 a Son Carrió, va fer feina a una fàbrica de sabates durant molts d’anys i l’any 1982 va començar la seva militància al partit.
Va formar part de les candidatures socialistes a l’Ajuntament d’Alaró a les eleccions del 1987, 1991 i 1995. Va gestionar les àrees de sanitat i serveis socials i cal remarcar de la seva gestió, la posada en marxa dels habitatges tutelats al poble d’Alaró. També cal destacar la construcció el nou centre de salut d’Alaró, que ho va impulsar com a regidora de sanitat.
Actualment és la presidenta de l’Agrupació Socialista d’Alaró.
Marta Llompart Cassañes (1953) - Agrupació Socialista de Palma
Neix el 23 de juliol de 1953 a Barcelona. Va estudiar una formació professional d’especialització en secretariat administratiu i en 1975 es traslladà Barcelona. El setembre del mateix any retorna a Palma i assisteix a un seminari sobre marxisme que imparteix Pere Bordoy el mateix mes d’octubre.
Posteriorment, el gener de 1976, és quan resulta acceptada finalment com a membre del PSOE a la clandestinitat. El juny de 1976 és enviada a Madrid en qualitat de secretària d’Administració del PSOE clandestí a una reunió a la seu del PSOE al carrer de Santa Engràcia. Allà, després d’una trobada de caràcter tècnic és detinguda i retinguda a la Direcció General de Seguretat a la Puerta del Sol fins a les 23.00 hores del mateix dia. Un cop alliberats, a les portes de la comissaria els esperaven històrics del PSOE com Carmen Bloise, Luis Gómez Lorente i Eduardo “Lalo” López Albizu. Quan va tornar a Mallorca s’adona que aquest fet havia tingut un fort ressò a la premsa local on s’havia destacat el seu nom.
Durant la campanya electoral de 1977 va ser convidada a participar amb un discurs a un míting a la Plaça de Toros de Palma on va intervenir Felipe González.
S’afilià a UGT l’any 1976 i és una de les seves fundadores, arribant a coordinar un dels primers processos electorals sindicals, el de 1978.
Durant la seva activitat com a regidora a l’Ajuntament de Palma va impulsar el primer Reglament de Participació Ciutadana, ja que li va permetre tenir molt contacte amb el teixit associatiu veïnal que en aquella època vivia el seu millor moment. Posteriorment, com a presidenta de l’empresa pública EMAYA, va millorar l’atenció a la ciutadania incorporant les rutines de neteja diàries.
Actualment Llompart segueix activament la vida política de la ciutat i del país i resideix a Marratxí.
Maria de los Llanos Lozano Guevara (1926) - Agrupació Socialista d'Eivissa
Neix a Madrid l’any 1926 i va residir a Eivissa a partir de l’any 1965, illa que ja no abandonaria mai i a on va morir l’any 2015. Va estudiar el batxillerat a Albacete i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Múrcia, on va obtenir el Premi Extraordinari l’any 1949.
Va prendre possessió a Eivissa de la càtedra que havia guanyat a l’Institut Santa Maria, al qual va estar vinculada durant tota la seva carrera docent, excepte per un petit temps que va donar classes a l’institut sa Blanca Dona. La seva manera d’ensenyar i la seva qualitat humana va deixar una empenta reconeguda per diverses generacions d’eivissencs i eivissenques que varen aprendre Filosofia amb ella.
Va ocupar el número 10 de la llista del Partit Socialista a l’Ajuntament d’Eivissa en l’any 1979 i va tornar a anar en llistes l’any 1983, sent elegida com a regidora, càrrec que va ocupar a l’oposició fins a 1987.
Entre molts altres reconeixements, l’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat
d’Eivissa i el 2008 el premi Ramon Llull que atorga el Govern de les Illes Balears, en reconeixement a l’excel·lència de la seva tasca docent, la seva obra periodística i la seva poesia, però també per la seva condició de ‘dona precursora que es va forjar una trajectòria en un moment històric molt allunyat de la igualtat de gènere.
Encarnación Magaña Alapont (1963) - Agrupació Socialista de Formentera
Neix el 3 de maig de 1963 a València. La seva família sempre va estar vinculada a la política, el seu pare va ser militant del Partit de Comunista i ella va militar quan era jove a les Joventuts Comunistes del País Valencià.
Uns anys més tard, es va establir a Formentera i es vincula amb les persones que estaven impulsant el Partit Socialista d’Eivissa i Formentera de la mà d’en Bartomeu Ferrer Marí.
L’any 1987 va tenir la seva primera responsabilitat política com a secretària de batlia de l’Ajuntament de Formentera quan en Bartomeu Ferrer va ser el batle de l’illa i va ostentar aquesta responsabilitat fins a l’any a 1993. Va formar part a les candidatures socialistes al Consell d’Eivissa i Formentera els anys 1987 i 1991. El 1989 va entrar com a consellera del Consell d’Eivissa i Formentera i va gestionar les àrees de Turisme, Medi Ambient, Economia, Igualtat, Serveis Socials i de la Dona. El 1987 forma part de les candidatures del Parlament de les Illes Balears i del Consell d’Eivissa i Formentera com a suplent. El 1989 entrà com a diputada al Parlament de les Illes Balears i consellera al Consell d’Eivissa i Formentera. Al llarg d’aquells anys va ser defensora del Projecte del Parc natural de Ses Salines. Del 1991 al 1995 va ser Consellera al Consell d’Eivissa i Formentera i també va ser Diputada al Parlament de les Illes Balears en representació de l’illa de Formentera.
Als anys 90 va tenir diferents responsabilitats orgàniques: Vocal de l’Executiva del PSIB-PSOE i secretària d’Organització de l’Agrupació Insular de Formentera. Al 1995 es donà de baixa del partit i una dècada més tard, es torna a donar d’alta.
Actualment és una petita empresària turística a l’illa de Formentera i és secretària d’igualtat de l’Agrupació Insular de Formentera.
Maria ``Carmeta`` Torres Torres
Maria Torres Torres neix a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) l’any 1959, va estudiar primària al col·legi Santísima Trinitat de Sant Antoni de Portmany, posteriorment estudià batxillerat al IES Santa Maria d’Eivissa. Es diplomada en EGB, en concret en Ciències Humanes, per la Universitat de les Illes Balears (1979-1982).
Va formar part del grup de teatre “CA Nostra” durant els anys 70 i 80, representant obres com; “Fedra”, “Dios”, “Asamblea General”, “Titella Món”, etc. També va formar part del grup d’animació de CA Nostra.
Margarita Nájera Aranzábal (1954) - Agrupació Socialista de Calvià
Va néixer a Bilbao, País Basc, l’any 1954. S’estableix a Calvià l’any 1974. Es va llicenciar amb els estudis de ciències econòmiques i empresarials a la Universitat del País Basc. A més, és màster en direcció d’empreses i també en organització i direcció política.
Es vincula al PSOE i a la UGT formant part l’any 1983 de la candidatura municipal socialista com a número quatre, convertint-se en la primera tinent de batle de Calvià. Al 1991 es converteix en la primera batlessa del municipi per majoria absoluta. Durant el seu mandat el PP va voler comprar un regidor socialista donant lloc al conegut «cas Calvià». Durant dotze anys va ser batlessa de Calvià i presidenta de la FELIB entre 1999 i 2003. Defensora de les llistes paritàries va elaborar llistes cremalleres per a la confecció de la candidatura municipal, abanderant l’impuls feminista a l’espai públic.
L’any 2007 va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera de Treball i Formació de l’executiu balear, i l’any 2008, va ser anomenada gerent del Consorci de la Platja de Palma.
El llegat de na Margarita Nájera és molt extens a Calvià. Des de la remodelació de zones turístiques madures, fent importants esponjaments i enderrocant nombrosos hotels a primera línia, un pla general innovador i sostenible que va desclassificar més de 1600 hectàrees de sòl urbanitzable, el passeig Calvià que uneix i recorre la majoria dels seus nuclis de població al llarg de 32 quilòmetres, la construcció dels tres instituts i de la xarxa d’escoles i d’escoletes públiques, la política de beques universitàries, entre d’altres.
Amparo Ortega Colomar (1953) - Agrupació Socialista de Formentera
Neix el 27 de juny de 1953. Va ser mestra i directora del col·legi públic Mestre Lluís Andreu, era molt coneguda i estimada arreu de tota l’illa.
Va formar part de la candidatura socialista a l’Ajuntament de Formentera l’any 1995 i va estar com a regidora a l’oposició.
És militant en actiu del partit i va ser vocal a diferents mandats de la Comissió Executiva de l’Agrupació Insular de Formentera.
Natividad Oterino Casajeros (1940) - Agrupació Socialista de Ses Salines i Colònia de Sant Jordi
Neix el 8 de setembre de 1940 a San Leonardo, província de Sòria. Mestra. Va cursar els estudis al Sagrado Corazón de Sòria. Va ser professora de Batxiller de francès i castellà a l’Institut de San Leonardo de 1963 a 1974, any que va ser traslladada a l’Escola Pública Juan Yagüe com a mestra d’EGB.
El 1978 va ser destinada a l’Escola Pública de Ses Salines, on exercí des de 1978 a 1986. Aquest any, inaugurat el Col·legi Públic de la Colònia de Sant Jordi, passà a aquest centre, del que va ser directora entre 1986 i 1990, jubilant-se l’any 2000. Es va relacionar amb l’Agrupació Socialista de Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi durant els anys 80, i el 1987 fou candidata a la batlia. Va ser regidora durant tota la legislatura, fins al 1991. Durant els anys 90 va formar part del Comitè Local de l’Agrupació, de la qual va ser presidenta fins als anys 2000.
Teresa Riera Madurell (1950) - Agrupació Socialista de Palma
Neix el 13 d’octubre de 1950 a Barcelona i és llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, Doctora en informàtica per la Universitat del País Basc i Catedràtica en ciències de la computació i intel·ligència artificial a la Universitat de les Illes Balears.
Es va afiliar al partit l’any 1978, va ser vocal de la comissió executiva de l’Agrupació socialista Universitària, durant 2 anys i també va ser responsable de la UPC. L’any 1980, ingressa a FETE-UGT. Des del 1988 fins al 1991 va ser la secretària de comunicació i imatge del PSIB-PSOE, i després, des de l’any 1991 al 1994, va ser la secretària de participació de la dona a la comissió executiva del PSIB-PSOE. El 1996 va ser membre de la comissió executiva federal fins a l’any 2000 que va passar a formar part de la comissió federal de garanties del PSOE fins a l’any 2004. Ha estat dues vegades presidenta del PSIB-PSOE, la primera vegada va ser des del 1994 fins al 1997, i la segona vegada des del 2012 fins al 2017.
Al llarg de la seva vida política, va exercir diferents càrrecs institucionals, el primer va ser l’any 1989, com a diputada al Parlament de les Illes Balears, on va ser responsable d’investigació i innovació, per just després convertir-se en consellera del Consell Insular de Mallorca, càrrecs que va ostentar fins a l’any 1996. A continuació, va ser diputada al Congrés dels Diputats fins a l’any 2004, on va ser portaveu de la comissió mixta, càrrec que compaginava com a membre de l’OTAN (2000-2004), portaveu de la comissió mixta al Congrés i al Senat, d’investigació científica i desenvolupament tecnològic, i com a secretària general de la Unió Iberoamericana de la ciència, tecnologia i empresa (2002), autora d’informes com la Global Climate Change and the Kyoto Protocol: The science of global change. International response. EU and US position. Des del 2004 fins al 2014, va ser eurodiputada d’indústria, investigació i energia.
Actualment és representant per la investigació i innovació de la UIB i del Barcelona Super Computing Center (BSC), membre del RISE, presidenta del panell d’experts per l’avaluació de les TIC horitzó 2020 i assessora de l’Alliance for Biomedical Research in Europe.
Cristina Rita Larrucea (1955) - Agrupació Socialista de Maó
Neix el 8 de febrer de 1955 a Maó. El 1977 es llicencia en història antiga i prehistòria a la Universitat de Barcelona, on el 1983 presenta la seva tesi sobre les necròpolis romanes de Maó. El 2000 amplia els seus estudis amb el màster de museologia i gestió de patrimoni de la Universitat de Barcelona. L’any 1990 entra com arqueòloga del Consell Insular de Menorca i l’any 2000, és anomenada cap del servei de Patrimoni.
Militant del PSOE des de l’any 1989, va tenir diferents càrrecs orgànics, entre ells, el de secretària general de l’Agrupació de Maó. Dins del PSOE Menorca, es va dedicar fonamentalment a la lluita per a la igualtat d’oportunitats de les dones i va participar en diversos grups feministes. A més a més, va fundar, juntament amb altres companyes, el Grup de Dones.
Cristina Rita va ser regidora del PSOE a l’Ajuntament de Maó des de 1991 a 1999. De 1991 a 1993 va ser regidora de Patrimoni Històric i Exposicions. De 1993 a 1999 va ser tinent de batle de Servei Socials i primera regidora de la Dona. Va crear la Comissió de la Dona de l’Ajuntament de Maó.
Va ser diputada del PSOE en el Parlament de les Illes Balears de 2007 a 2015. De 2011 a 2015 va ser portaveu del Grup Socialista en temes d’Educació i Igualtat.
Magdalena Roig Salas (1959) - Agrupació Socialista d'Alaró
Va néixer el 28 de març de 1959 a Alaró i va formar part de la candidatura socialista al municipi d’Alaró l’any 1983 com a número 5, sent la primera regidora socialista a L’Ajuntament d’Alaró.
Va formar part de l’equip de govern d’aquella legislatura gestionant les àrees d’educació i cultura. Va exercir la seva militància al partit al llarg de més de 13 anys.
Aina Sebastiana Rado Ferrando (1947-2017)
Aina Sebastiana Rado Ferrando, mestra, feminista, política i sindicalista, va néixer a Santanyí el 9 d’agost del 1947, morint, a Palma, el 25 d’abril del 2017, a l’edat de 69 anys.
Es va afiliar a la Unió General de Treballadors i Treballadores (UGT), l’01 d’abril de 1983, participant activament, en la lluita sindical a favor de l’ampliació dels drets laborals, millores salarials i socials i exhaustivament per una educació pública, gratuïta i de qualitat, coeducativa i laica. Entre altres càrrecs, al sindicat, va ser Secretària General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT) de 1987 a 1995 i Secretària d’Acció Social, de la mateixa Federació, a nivell estatal (1995-1998). Com a tal va representar la UGT en innombrables organismes i institucions i va participar en diferents Comitès sindicals.
Magdalena Seguí Galván (1948) - Agrupació Socialista de Palma
Neix el 24 de setembre de 1948 a Palma de Mallorca. Llicenciada en Filosofia i Lletres, exercirà com a professora de Geografia en la Facultat de Filosofia i Lletres a Palma. El seu vincle amb el partit començà l’any 1972 de la mà d’en Pere Bordoy, un dels responsables de la refundació de la Federació Socialista Balear després del Congrés de Surenses, i on van reivindicar fortament el paper de la dona i van criticar el masclisme a l’organització i a la societat. Va pertànyer a l’organització socialista clandestina de Palma des de setembre de 1974. L’abril de 1979 va ser candidata núm. 5 del PSOE per Balears al Congrés dels Diputats sense resultar elegida i posteriorment serà l’encarregada de gestionar el Patronat d’Escoletes Municipals de Palma durant el mandat del batle, Ramon Aguiló.
Just després, es va desvincular de la política i va començar el seu activisme on el va desenvolupar a l’Associació Aula Cultural Balear i també al col·lectiu “Dona i Salut” que va ser una entitat on analitzaven la participació de la dona en el món sanitari. També va lluitar per millors condicions a l’educació, tant per adults com la primera infància.
També va tenir una militància molt activa al sindicat UGT, on participava activament en la configuració del moviment obrer donant xerrades a fàbriques i a altres centres de treball de Barcelona i Palma.
Actualment continua implicada a l’activisme social i segueix l’actualitat política amb deteniment i considera que determinades lluites tals com la igualtat, els drets de les dones, l’educació de qualitat i la llengua catalana no s’han d’abandonar mai, atès que la dreta sempre està disposada a retrocedir-les quan governa.