El passat dimarts 1 de març celebràvem la Diada de les Illes Balears, en la qual commemorem la nostra història i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, que va suposar, fa 39 anys, l’establiment d’un sistema d’autogovern. Tot i que fa més de vint anys l’Estat dotava a la comunitat autònoma de major sobirania en transferir també les competències en educació no universitària, no ha estat fins al passat 22 de febrer que, sota el paraigua de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la LOMLOE, es va aprovar al Parlament de les Illes Balears la primera Llei d’Educació.
Una Llei que amb el seu procés d’elaboració no s’entendria sense els fets que van succeir el 2013, on la ciutadania es va llençar massivament al carrer contra un model educatiu impositiu del Partit Popular. Aquests fets, sense dubte, va ser un punt d’inflexió per a la política en general, però també per al sector educatiu que es va unir per treballar i elaborar des del consens el que acabaria essent el nucli de la nova llei, el document ‘Illes per un pacte’.
Des de llavors, i amb el canvi de govern, la pau social s’ha convertit en una normalitat al món educatiu, la contractació de més docents, el diàleg i la gestió política amb famílies, mestres, professors, equips directius i sindicats, així com l’augment en la inversió han aconseguit la millora de tots els indicadors educatius: reduint en un 50% l’abandonament escolar, situant a les Illes Balears per primera vegada per damunt la mitjana espanyola a l’informe PISA, reduint l’alumnat repetidor, i amb una millora general dels resultats acadèmics, a més de ser ja el sistema educatiu que menys segrega a tota Espanya.
La nova llei que s’ha de desenvolupar amb actuacions reglamentàries, ha de consolidar i millorar tots aquests paràmetres garantint un sistema educatiu inclusiu i equitatiu per lluitar contra les desigualtats, obrint així les possibilitats de present i futur a tota la societat: universalitzant la primera etapa de l’educació infantil de 0-3 anys com una etapa educativa, establint una reducció progressiva de les ràtios fins almenys un 10%, augmentant l’autonomia de centres, permetent l’adaptació de currículums i dels espais, consolidant un model lingüístic d’èxit, augmentant l’oferta de Formació Professional, introduint criteris de sostenibilitat a la revisió d’infraestructures o garantint una millora del finançament arribant al 5% del PIB de les Illes Balears l’any 2030.
A fi de garantir l’estabilitat i el futur de l’educació, la Llei s’havia d’esdevenir participada pel sector educatiu i els diferents grups polítics. Fruit del treball i la voluntat de consens, es van aconseguir incorporar més de 300 esmenes de les entitats educatives i més de 200 dels diferents grups parlamentaris, sent una fita que hauria de garantir, idò, la necessària estabilitat de la Llei. Així i tot, lamentàvem que, el Partit Popular, també pendent durant la part final de la tramitació d’observar la tria del nou lideratge Popular a l’Estat, decidís seguir automatitzant la confrontació votant finalment en contra de la Llei, i en coseqüència també de les seves pròpies esmenes incorporades.
Avui, l’aprovació de la primera Llei integral d’Educació assegura la base legislativa a les Illes Balears per lluitar contra les desigualtats i fer-nos progressar com a societat, ja que té un objectiu final molt clar: l’alumnat, la seva formació i la millora des de l’equitat de les seves capacitats per afrontar els objectius que desitgi, superar els reptes i les dificultats que es presentin al llarg de la seva vida, i convertint-nos així en una societat millor, més justa i preparada per al futur.
