Així ho han posat de manifest els números 1 i 2 de la llista al Parlament per Menorca, Marc Pons i Pilar Carbonero, avui, en una roda de premsa convocada a les portes de l’hospital Mateu Orfila de Maó.
Marc Pons ha explicat que a les eleccions del mes de maig, la ciutadania té l’oportunitat de decidir la qualitat i com volem que sigui la nostra sanitat pública. I en aquest sentit, s’ha referit a dos models diferents cap on es pot orientar la política sanitària: bé cap a l’increment dels serveis prestats i la millora en qualitat, o bé cap a la privatització i la reducció de qualitat. Aquests són els dos models que es posen clarament de manifest a les comunitats autònomes, segons si governa el PP o si ho fa el PSOE. I a les Illes Balears, la contraposició és evident, en comparar que s’ha fet ara i què van fer Bauzá i Marga Prohens, quan van governar.
Així, a Madrid, Galícia i castellà i Lleó la gestió sanitària d’aquests governs autonòmics ha dut conflictes laborals i socials, el deteriorament de la salut i un major nivell de mortalitat en la pandèmia.
A la nostra comunitat, el govern del PP va deixar 26.000 ciutadans sense targeta sanitària, va instaurar el copagament farmacèutic, es van tancar els centres de salut els capvespres, es cobrava per cada targeta sanitària, es van acomiadar 1.400 professionals sanitaris i amenaçaven en tancar hospitals. A Menorca, el Govern va acordar el retorn del Verge del Toro al Govern central i no es va executar cap millora a cap centre de salut ni equipament sanitari.
Al contrari, amb els governs socialistes, no només s’ha recuperat la inversió dels anys anteriors al PP, retornant la gratuïtat de la targeta sanitària, anul·lant el copagament de medicaments i reobrint els centres durant els capvespres. Sinó que, a més, s’han contractat 5.000 nous professionals sanitaris i s’ha recuperat el Verge del Toro com a centre assistencial innovador.
Per altra banda, s’ha incrementat el pressupost de Salut en 900 milions d’euros, entre 2015 i 2023 i s’ha posat en marxa un ambiciós pla de xoc per reduir les llistes d’espera. Ara, a Menorca, ningú no ha d’esperar més de 180 dies per a una intervenció quirúrgica i el temps d’espera mitjà és de 30 dies inferior a quan governava el PP. En general, la llista d’espera s’ha reduït un 13% i el temps d’espera, un 28%, en aquests anys.
En concret, a la nostra illa, s’han posat en marxa importants serveis nous. Entre aquests:
- El nou Verge del Toro
- Consultes pediàtriques a Canal Salat.
- La posada en marxa de la nova Unitat d’Atenció i Prevenció del Suïcidi.
- La renovació d’una sala de ressonància magnètica, així com la millora dels serveis de radiologia.
- Nou vehicle SUAP específic per a trajectes d’atenció domiciliària i assistències urgents a Dalt Sant Joan.
- L’increment de les dietes per desplaçament als malalts i familiars.
- Nova tècnica de cirurgia bariàtrica.
- Banyera de dilatació a la sala de parts.
- Nova consulta de cures pal·liatives pediàtriques.
- Nou quiròfan de cirurgia major ambolateral.
- Millores en atenció oncològica: tercer especialista digestiu, nou nutricionista i posada en marxa del servei d’atenció psicològica.
Totes aquestes millores en l’atenció a la nostra illa han permès la reducció del número de desplaçaments.
Per la seva banda, Pilar Carbonero ha posat de manifest el clima laboral que existeix actualment, entre el personal sanitari. L’alta conflictivitat que va caracteritzar l’època del PP ha passat a l’estabilitat dels anys de gestió socialista.
I en aquest sentit ha recordat l’acord assolit entre Govern i els sindicats, en el marc de la Mesa Sectorial de Sanitat, per millorar les condicions laborals i retributives dels professionals, així com millorar les mesures organitzatives i de gestió a l’àmbit de la sanitat.
Així, entre les principals mesures organitzatives s’ha aprovat la jornada laboral de 35 hores per a tot el personal a partir de l’1 de gener de 2023, la creació de borses úniques de treball per a cada categoria i especialitat, l’augment del preu de l’hora de guàrdia dels metges fins a 31,05 €/dia laborable i l’increment de la retribució a partir de la cinquena guàrdia mensual. Açò farà que el Servei de Salut pagui el preu de guàrdia més elevat de tot l’Estat, una prova del compromís del Govern amb els professionals i amb la qualitat que han de rebre els usuaris de la sanitat pública.
Pel que fa a l’atenció primària, les agendes dels metges s’estructuren per adequar les càrregues de feina. En aquest sentit, els metges i pediatres cobraran per activitat extraordinària per cada pacient atès en superar les 35 i les 25 consultes diàries, respectivament.
El Servei de Salut crearà un total de 127 places estructurals de medicina de família, que permetran reduir les quotes de cada metge. També es crearà la figura del responsable de gestió dels processos clinicoadministratius per augmentar la resolució d’expedients en l’atenció primària i es crearà una unitat jurídica de desburocratització.
I per tal de respondre a la manca d’efectius en determinades categories i poder garantir l’assistència sanitària, la Mesa Sectorial va aprovar les retribucions per desplaçament en cas que sigui necessari mobilitzar efectius entre centres hospitalaris.
Amb tot, els candidats al Parlament han tornat a reivindicar el paper de les polítiques socialistes per mantenir i reforçar els serveis públics de qualitat, accessibles a tothom, i han contraposat el model progressista basat en la inversió de recursos en el sistema sanitari amb el model de la dreta, que s’ha caracteritzat per l’empobriment dels serveis que reben les persones.
