El 23 de juliol anam a les urnes per defensar el model de país que volem i que hem construït els progressistes els darrers quaranta-cinc anys a Espanya. Un país del qual jo em sent orgullós.
Diuen que t’adones més de la riquesa d’Espanya quan surts fora a viure i la trobes a faltar. A jo m’ha passat els darrers anys. He estat treballant quatre anys al Parlament Europeu en un context històric per a la Unió Europea, amb l’oportunitat de conèixer persones de tots els països membres.
Explicant a gent d’arreu d’Europa la diversitat cultural que tenim t’adones del valor i el mèrit que té haver sabut conviure per poder créixer junts. Som els més europeistes perquè sabem que un projecte polític conjunt, superant diferències nacionals, no només és possible sinó que és necessari. El 1978 érem el país més endarrerit d’Europa occidental. Avui som un dels quatre països amb més capacitat de lideratge de la Unió Europea.
I per açò m’espanta tant veure que les coses que he après que Europa valora del nostre país i les que sé que ens han fet forts, ara estan en risc. Per primera vegada des de fa quaranta-cinc anys, un partit retrògrada i contrari als valors democràtics podria entrar al govern d’Espanya. Si el PP i Vox sumessin majoria, ja sabem el que faran perquè ho hem vist aquests dies al Consell, al Parlament o a la Comunitat Valenciana. Per poder ser president, Feijóo hauria de fer vicepresident a Abascal. I com veiem, el PP no té cap problema en cedir a les exigències i l’ideari de la ultradreta.
Però no passarà. No passaran. Els progressistes som molts més. Som molts més els que volem un país divers, on tots i totes ens respectem els uns als altres. Som una gran majoria els que creiem que la violència de gènere és una xacra que s’ha d’acabar, i són una petita minoria els que diuen que no existeix. Som una gran majoria els que rebutjam que un home agredeixi a la seva parella, i una petita minoria els que creuen que aquestes agressions són “divorcis durs”. Som una gran majoria els que volem que les parelles homosexuals es puguin casar, i són una petita minoria els que volen abolir-ho. Som una gran majoria els que volem que les dones puguin avortar quan elles així ho decideixin, i són una petita minoria els que volen acabar amb aquest dret.
Per açò crec que els progressistes guanyarem les eleccions el 23 de juliol perquè votarem per defensar el país d’aquells que el volen fer retrocedir. No deixarem que el PP, fent de colador de Vox, retalli, derogui i ens faci retrocedir. Votarem amb consciència per poder continuar avançant i poder continuar sentint-nos orgullosos del país que anam construint junts, units en la nostra diversitat.
