Un Parc Natural és una figura de protecció d’espai natural d’alt valor ecològic, paisatgístic i científic, que permet compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb un ús sostenible del territori. Aquesta declaració implica la regulació d’activitats per minimitzar impactes i garantir la preservació dels ecosistemes. Els Parcs Naturals són declarats pel Govern de les Illes Balears d’acord amb la legislació balear, estatal i europea en matèria de protecció ambiental.
Quan es detecta que un espai natural de gran valor té amenaces importants, és imprescindible activar les eines de protecció que tenim a l’abast de manera immediata i decidida. No es tracta només de frenar la degradació, sinó d’assegurar una resposta coordinada que mobilitzi els recursos, tant econòmics com humans, per recuperar-lo i gestionar-lo de manera adequada. La protecció efectiva d’un territori no es pot reduir a una simple declaració simbòlica; requereix una estratègia clara, voluntat política, planificació rigorosa i inversió sostinguda.
Un dels espais que requereix una protecció urgent a Menorca és el Prat de Son Bou, la segona zona humida més important de l’illa, ja que des de fa anys viu una situació insostenible. De fet, diversos factors amenacen l’estabilitat dels ecosistemes naturals que l’envolten, com l’erosió del sistema dunar, l’impacte sobre els aiguamolls i la contaminació de les aigües. Aquestsproblemes haurien de ser abordats des d’una gestió activa, planificada i coordinada sota la figura de Parc Natural. La declaració permetria, per una banda, destinar més recursos a recuperar la zona amb base a estudis tècnics i, per l’altra, frenar els impactes sobre l’hàbitat, regular les zones que es poden visitar, establir espais interpretatius i rebre més finançament estatal i europeu per a la seva gestió i recuperació.
Cal recordar que el Fòrum-Centre d’Estudis Locals d’Alaior va organitzar el passat mes de febrer una taula rodona, amb la participació de representants institucionals de l’Ajuntament, el Consell Insular i Govern de les Illes Balears, i el GOB, per debatre les possibles solucions a posar en marxa. En aquesta trobada es van exposar els diversos problemes que afecten l’entorn natural, entre els quals es troba la necessitat de la gestió com a eina de conservació i coordinació i la d’un pla de recuperació per evitar l’avanç de degradació de la zona dunar i de la qualitat de les aigües.
Davant d’aquest escenari ens hem de demanar el perquè no li atorgam la protecció que es mereix, ja que és una de les zones més rellevants de Menorca en termes de biodiversitat. A més, compta amb hàbitats que serveixen de refugi per a moltes espècies d’aus migratòries i fauna autòctona i forma part de la Xarxa Natura 2000 com a LIC i ZEPA. Per tant, en una illa que ha estat declarada com a Reserva de la Biosfera aquesta declaració té més sentit que mai, i el Govern de les Illes Balears s’ha de comprometre a fer-la realitat.
Per altra banda, l’Albufera des Grau és l’únic parc natural de Menorca i coincideix, a més, amb el nucli de la Reserva de la Biosfera. Amb una superfície de 5.066,95 hectàrees, aquest espai representa “només” el 7,1% del territori de la illa. I per què dic només? Perquè si comparam aquest percentatge amb altres Reserves de la Biosfera i la superfície que tenen protegida sota la figura concreta de Parc Natural, veim que esteim molt lluny d’assolir compromisos sòlids.
La illa de la Palma compta amb dos Parcs Naturals, el Cumbre Vieja i Las Nieves, i han protegit el 28,1% del total del seu territori, i Lanzarote -illa germana declarada Reserva de Biosfera el 1993- compta amb la part terrestre de l’Arxipèlag Chinijo i el Parc Natural dels Volcans, que en total cobreixen el 22,6% de la seva superfície. Açò sense tenir en compte altres figures de protecció, com Monuments Naturals o Reserves Naturals, i que si suméssim les superfícies la comparativa encara seria més significativa.
Hem de ser conscients de la realitat i assumir el compromís d’iniciar els tràmits necessaris per fer realitat aquesta declaració a fi de garantir un procés participat entre la societat, les administracions i les entitats implicades. No es tracta només de preservar aquest espai natural d’alt valor, sinó d’assegurar que Menorca avanci cap a un model realment sostenible, on la protecció de la natura no sigui un eslògan buit, sinó una política real i efectiva. Només així podrem continuar sent un referent en sostenibilitat.
