El dissabte matí, quan menys m’ho esperava, ma mare em telefonava alterada i amb veu plorosa. Un problema de salut sobtat, d’un familiar directe, encenia totes les alarmes. Ambulància cap a l’Hospital Mateu Orfila. Intervenció d’urgència. Helicòpter medicalitzat cap a l’Hospital Son Espases. Intervenció quirúrgica. Observació i repòs absolut durant una setmana.
El Servei de Salut, amb uns professionals extraordinaris, havia funcionat com un rellotge de precisió suís. L’agraïment per la feina ben feta per tants bons professionals esdevé infinit. Ara ja, una vegada de retorn a casa, toca paciència i seguir les indicacions mèdiques per garantir-ne una correcte recuperació.
De ben segur que aquesta breu història no els ve de nou. Qui més, qui menys, té un familiar, un amic o un conegut que ha viscut una experiència semblant i que valora la importància de ser atès per mans expertes quan et trobes indefens davant un problema de salut.
I és que el Servei de Salut funciona gràcies als excel·lents professionals, però també gràcies als ingents recursos públics que s’hi destinen. Sense els imposts res de tot això seria possible.
Un Servei de Salut on tothom és tractat amb els mateixos criteris, amb independència dels diners que tingui, de la seva condició social, les seves creences o els seus orígens. Aquí no hi ha altre criteri que el de tenir cura i salvar vides. I totes, absolutament totes, són igual de valuoses.
I a ningú, una vegada acabat el tractament, li cobren una factura pels serveis rebuts. Si haguéssim de fer front al cost real d’una urgència sanitària greu, molts dels menorquins no podríem pagar-la sense demanar un crèdit bancari… i no serien pocs, malauradament, els quals es trobarien amb la porta del banc tancada.
D’aquí a la importància dels imposts. La importància de cooperar, de cohesionar societat i de contribuir, a partir de les possibilitats de cadascun, per assegurar-nos uns serveis públics d’excel·lència, a disposició de tots els ciutadans, en el marc d’una democràcia consolidada.
Un gran pacte social. Socialdemocràcia en essència. Un gran acord entre totes i tots que ha fet possible l’estat de benestar. Això és, l’accés de tota la ciutadania a una sanitat o a una educació pública, gratuïta i de qualitat, o a unes pensiones per jubilació o per baixa laboral.
Sí! La mateixa atenció sanitària, educativa i de serveis socials per a tothom. Però on cadascun hi contribueix, amb els seus imposts, de forma diferent. Com a regla general, tothom paga, però paga més qui més té. Així s’estructura el sistema. Els economistes en diuen fiscalitat progressiva.
I funciona! Perquè, a més de garantir serveis públics de qualitat per a tothom, redueix les desigualtats entre ciutadans. Ens apropa, ens cohesiona i, en conseqüència, ens fa més forts. Més resilients.
D’aquí al fet de la importància de defensar el sistema. De saber entendre i explicar les bondats enfront de l’onada ultraconservadora que recorre el món i que s’apodera, passa a passa, de les institucions públiques. Ho saben bé Donald Trump o Elon Musk. També Vladimir Putin o Viktor Orban. Pretenen redefinir el món a la mida dels seus interessos.
A cop de desinformació. Amb els doblers que facin falta. Amb una cobdícia il·limitada, sense escrúpols, manipulen, pressionen i sedueixen amb l’objectiu d’articular, mitjançant moviments populistes, el debilitament de les democràcies i la ruptura de l’estat de benestar. Treballen, en benefici propi, per un model autàrquic que els atorgui el poder global i espectaculars beneficis.
Ja sé que sembla l’argument d’una novel·la distòpica, d’aquelles que recorden un malson, però les seves intencions esdevenen cada vegada més evidents. D’aquí a la preocupació i la necessitat de plantar-los cara. De defensar el model assolit que tanta prosperitat ens ha aportat. D’aquí a la importància de posar en valor la democràcia, l’estat de benestar i els serveis públics de qualitat. D’agrair als funcionaris, als metges, als mestres, al cos administratiu la seva dedicació i compromís. També, per descomptat, al conjunt de la societat per complir amb la hisenda pública.
I és que tots els esforços en defensa d’allò públic, en defensa d’allò que és de tots, seran pocs si a canvi tenim la tranquil·litat que ens dona saber que, davant una urgència hospitalària o l’educació dels nostres fills, serem atesos pels millors professionals. I més si tenim la certesa que, en acabar l’operació quirúrgica, el tractament mèdic o el curs escolar, ningú no ens farà passar per caixa.
