El dret a l’accés a un habitatge digne i en condicions és un dret fonamental de tots els ciutadans i les ciutadanes. Així ho determina la Constitució Espanyola però, com sabem, diversos elements estructurals han dificultat aquest dret durant els 40 anys de democràcia. A Balears, l’Estatut d’Autonomia estableix que les institucions balears han d’assegurar a tota la ciutadania l’accés als serveis públics i el dret a l’habitatge. Per acomplir aquest últim objectiu, ara fa poc més de dos anys, es va aprovar la Llei 5/2018 d’Habitatge de les Illes Balears, impulsada pel govern de Francina Armengol. Aquesta llei posa un marc normatiu innovador per desenvolupar diverses polítiques públiques destinades a pal·liar la manca d’habitatge, amb l’objectiu final de garantir aquest dret fonament.
Fruit d’aquest compromís ferm, el Govern de les Illes Balears està posant tots els esforços i mitjans per desenvolupar les diferents línies d’actuació incorporades en la Llei i que permetran disposar de més habitatges públics al mig i llarg termini. Per altre banda també s’impulsa el canvi de model desitjat que ens allunyi d’un funcionament del sector immobiliari basat en l’economia de mercat, gràcies a la implicació activa de l’Administració Pública.
Una de les línies que està desenvolupant el Govern de les Illes Balears és l’adquisició de pisos dels grans tenidors per destinar-los a lloguer social a través de l’IBAVI i posar-los a disposició de les famílies més necessitades. La previsió del Govern de les Illes Balears és adquirir més de 70 habitatges propietat de bancs i fons d’inversió gràcies a l’exercici del dret de tempteig i retracte. Aquest dret habilita al Govern a ser comprador prioritari en les operacions entre grans tenidors. Una via clau per seguir augmentant el parc d’habitatges públics de les Illes Balears i combatre, alhora, l’especulació immobiliària.
Aquest nou marc normatiu de la Llei d’Habitatge de les Illes Balears introdueix també altres mecanismes per solucionar l’anomalia de l’existència d’habitatges injustificadament desocupats. Posa a disposició de l’Administració eines per exigir als grans tenidors que cedeixen, de forma temporal i per un període aproximat de 7 anys, habitatges que tinguin buits i tancats, que no es trobin a la venda, per destinar-los al lloguer social. Es preveu que durant el present any més de mig centenar de famílies pugin ocupar pisos a través d’aquesta fórmula.
El consens, la col·laboració i el diàleg són els canals fonamentals per desenvolupar aquests procediments, però desgraciadament no sempre es troba una actitud d’enteniment. Per aquest motiu, s’han obert 63 expedients sancionadors a grans tenidors, amb sancions que ascendeixen a 700.000€, per haver ocultat informació important a l’Administració o per haver-se negat a col·laborar amb el desenvolupament de mesures cabdals per millorar les condicions de vida de persones que es troben en situacions extremes.
Tot i la posada en marxa d’aquest nou marc legislatiu, no es deixa d’actuar en la via tradicional de convocatòria d’ajudes al lloguer, a les quals la Conselleria de Mobilitat i Habitatge hi destina 9 milions d’euros a la convocatòria ordinària d’aquest 2021, com també es destinen recursos públics per ajuts a la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica dels habitatges.
Així, el desplegament de totes les eines que posa a disposició de l’Administració Pública la Llei d’Habitatge de les Illes Balears, permetrà desenvolupar a mig i llarg termini polítiques públiques per fer possible el dret a l’habitatge digne, adequat i assequible. La gestió i execució de les diferents línies d’adquisició o construcció d’habitatge públic són processos llargs i sotmesos a rígids terminis administratius. Per aquest motiu la feina constant i rigorosa del Govern de les Illes Balears, permet avançar passa a passa en l’ampliació del parc d’habitatge públic com a servei bàsic, l’objectiu està marcat: l’accés de totes les persones a un habitatge digne i a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut i el benestar.