Aquestes darreres setmanes hem tornat a veure al PP de sempre. Després de mesos d’amagar-se darrere d’un discurs de límits i sostenibilitat que, malgrat ja ens hauria agradat fos cert, era, com ha resultat ser, totalment impostat. S’ha tret la mascareta i ens ha fet ser testimoni d’un pas enrere que personalment em preocupa perquè canviarà el model de Menorca. Un model pel qual tots i totes tant hem lluitat per construir i aconseguir.
El Govern de les Illes Balears, liderat pel Partit Popular, amb la seva recent aprovació del Decret-Llei de simplificació administrativa, està posant en perill la protecció del nostre model territorial, social i econòmic. I davant d’aquest context, vull mostrar la meva preocupació sobre la repetitiva obsessió dels populars de seguir beneficiant els seus, els més poderosos, en detriment dels altres ciutadans i ciutadanes.
El paisatge únic de Menorca és el nostre senyal d’identitat. El que ens ha permès guanyar-nos la distinció com a Reserva de Biosfera ara fa més de 30 anys i el que ens ha ajudat a ser un referent social, econòmic i ambiental arreu del món en un context tan complexe com el de la pandèmia (moment en el qual tothom, com recordareu, volia venir a viure a Menorca).
L’aprovació d’aquesta normativa permetrà, no obstant i entre d’altres, la legalització de construccions i usos en sòl rústic, la qual cosa suposa una amenaça directa a la conservació del nostre entorn, atemptant directament contra tot el que han aconseguit generacions de menorquins i menorquines al llarg de dècades. Amb aquesta política l’únic que garanteix el PP és un desenvolupament desordenat i poc sostenible, tot al contrari del que hem defensat sempre des d’aquí.
El Partit Popular justifica aquesta mesura baix la premissa de simplificar tràmits i fomentar l’activitat econòmica, però és important demanar-nos a quin cost pretén fer-ho. La simplificació administrativa no pot ni ha de ser una excusa per deixar de banda les normatives que protegeixen el nostre paisatge i medi ambient. Menorca no pot ni ha de convertir-se en un territori d’especulació urbanística on els interessos econòmics tenguin prioritat per damunt de la conservació del seu entorn.
Aquest debat que se’ns torna a posar damunt de la taula, com cada vegada que governa la dreta, va quedar superat per la societat menorquina en la dècada dels 90. Es va apostar, de manera conjunta, per un model propi i diferenciat que va quedar definit l’any 2003 amb l’aprovació del Pla Territorial Insular de Menorca -referent arreu-, model i document que, amb el pas del temps i dels esdeveniments socials, econòmics i ambientals, ha quedat validat.
Però el que ens hem de demanar és què suposa a efectes pràctics aquesta aprovació. A partir d’ara, aquelles persones que s’hagin botat la llei per tenir una construcció en sòl rústic, podran legalitzar-la pagant una penalització. Es permetran, a més, fer nous pàrquings en sòl rústic sense tramitació. Un exemple més és la supressió de la Comissió balear de Medi Ambient, així com també dels controls mediambientals. En qualsevol cas, llevar controls no és la solució.
Com a menorquins i menorquines hem de reflexionar sobre les conseqüències d’aquest decret llei sobre el nostre medi ambient, però també sobre tots els àmbits de la nostra vida. Sempre hem defensat un desenvolupament equilibrat entre el progrés i la preservació de l’entorn, i el que no hem de permetre, com a societat, és que males decisions com aquestes comprometin el llegat que hem de deixar als nostres fills i filles. Ni tampoc permetrem que la Menorca que coneixem, i de la qual gaudim tal com és, es detrueixi a cop de decret llei només amb l’objectiu de beneficiar, repetesc, els de sempre, els que més tenen.
Amb tot, reiteram el nostre compromís amb la protecció del territori i amb polítiques que han de fomentar un desenvolupament sostenible, amb eines que han estat pioneres arreu del món com és el Pla Territorial Insular o la Llei Menorca Reserva de Biosfera, entre d’altres. Totes elles, per cert, amb ADN socialista. La nostra illa mereix, com no pot ser d’altra manera, un futur on el progrés no sigui sinònim de destrucció, sinó d’harmonia, respecte i compromís amb el nostre entorn. No permetrem que el nostre senyal d’identitat per excel·lència sigui destruït pel PP de sempre una vegada més.