El PSOE Menorca lamenta que el Pressupost del Govern no contempli inversions a l’illa per a projectes nous i es descartin molts dels que estaven compromesos.
La portaveu del PSOE al Consell de Menorca, Susana Mora, i el portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, Marc Pons, han comparegut, avui, en roda de premsa, per explicar la valoració del partit, des de l’àmbit de Menorca, al Pressupost del Govern de les Illes Balears, per a 2024.
Mora ha manifestat la seva preocupació pel fet que aquest Pressupost sigui el més alt de la història, però, en canvi, açò no es tradueixi en cap projecte nou per a l’illa. La qual cosa constata “una vegada més, el que venim denunciant des de fa quatre mesos, el nul lideratge del president Vilafranca i la seva incapacitat absoluta per negociar inversions en benefici dels menorquins i menorquines”.
Ha dit que l’augment de la transferència corrent que es dona al Consell es deu simplement a una fórmula de la Llei de Finançament, que s’aplica a la recaptació de l’any 2022. Per tant, derivada de la capacitat impositiva del Govern del pacte i no per decisió de l’actual Executiu o per acord amb el Consell de Menorca.
Respecte els 4 milions per aplicació de la Llei de Reserva de Biosfera, ha recordat que el PP, quan no governava, exigia en que fossin 5. I ha explicat que si provenen de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), no hauria de ser en detriment del percentatge que li correspon a Menorca, independentment de la Llei de Reserva de Biosfera. En aquest sentit, ha concretat que a Menorca li correspon entre un 10% i un 14% (normalment es fa un 12%) de l’ITS. Si amb l’impost s’han recaptat 136 milions, a Menorca n’hi corresponen 16. Llavors, Menorca ha de rebre aquests 16 milions, més 4, per la Llei de Reserva. Però no restar-los. Ha afirmat que “esperàvem el sobrefinançament que Ens otorga la Llei, però veim que no arriba”.
Continuen els projectes en marxa, “com no podia ser d’una altra manera”. Però es descarten projectes compromesos, sense alternatives noves. Són, per exemple, el projecte de residència per a persones amb discapacitat física de Ciutadella o el Provilac. Només amb aquests “s’estan deixant perdre 2,8 milions en el cas del centre de físics o 1,3 milions, pel que fa al pla de suport al sector lleter de Menorca”.
Marc Pons ha afegit que “és la situació financera que s’ha trobat el Govern el que li ha Permès fer un Pressupost expansionista de cara al proper any”. I ha manifestat la sorpresa de no veure açò traduït en nous projectes, “encara que fossin propostes que noltros no compartíssim”, i constatar “retrocessos importants”.
Ha explicat que s’abandonen polítiques socials: desparareixen les ajudes als treballadors desocupats, el programa de joves qualificats, desapareix el copagament als centres de dia o les pagues extres a les persones dependents. Recuperen el pagament del transport públic i s’obvien projectes per a la transició energètica com la repotenciació des Milà o la gratuïtat de la recàrrega dels cotxes elèctrics. També s’han eliminat les ajudes als ajuntaments per a projectes de lluita contra el canvi climàtic.
“No hi ha un sol euro per al pla estratègic d’aigua, que es va anunciar fa dos mesos, i no no hi ha recursos per a l’ampliació de les depuradores des Mercadal i de Sant Lluís”.
I si estan d’acord en què l’habitatge és una prioritat, només han fixat dotació per als projectes en marxa. “No hi ha cap nova promoció d’habitatge públic prevista a Menorca al 2024, i açò que hi ha cessions de solars on es podrien fer”.
A més, “inversions importants a Menorca en Educació i Sanitat no queden dotades”, com els centres de salut d’Alaior i de Ciutadella, la reforma del geriàtric de Ciutadella o el centre de físics. Tampoc hi ha partida per al Centre Integral de Formació Professional des Castell.
També es troba en falta el suport a sectors econòmics importants, com el del comerç, amb la supressió dels bons, o a l’agricultura, el departament de la qual redueix el seu pressupost.
Finalment, ha dit que el Govern haurà d’explicar quin serà el cost econòmic d’aplicar la segregació dels alumnes per raó de llengua. “Preocupa que els doblers que vagin dedicat sa açò es treguin de necessitats importants en matèria educativa”.
