Aquesta setmana hem rebut amb satisfacció l’inici de la flexibilització de les mesures sanitàries a Menorca. Una notícia que ha arribat just 15 dies després de l’inici del repte del curs escolar (que s’ha vist superat amb èxit gràcies al suport dels mestres i les famílies).
Aquesta fita ha estat possible gràcies al gran treball i esforç de tota la societat menorquina, els treballadors i treballadores sanitaris, els i les professionals dels serveis essencials i totes les famílies que han complert amb rigor i responsabilitat les recomanacions sanitàries de prevenció davant la Covid-19.
No ha estat aquesta l’única bona notícia que ens ha arribat. La visita del secretari d’estat del Turisme ens ha reafirmat el que fa setmanes estàvem esperant per tornar a donar alè a un dels principals sectors econòmics de l’illa: el suport de Madrid per establir corredors aeris segurs per Menorca. Una passa indispensable per posicionar-nos com un destí estable i segur i, sens dubte, un petit reconeixement a la bona feina feta.
Cal, però, no oblidar d’on venim i el context en el qual vivim. La duresa d’aquesta pandèmia mundial ens ha fet viure uns mesos accelerats, de vertigen. L’estat d’alarma i el confinament van ser uns moments d’una enorme dificultat que la societat menorquina va aconseguir superar amb una gran demostració de responsabilitat i fermesa.
La pandèmia encara s’entossudeix a no donar-nos treva. La segona onada del virus ens ha obligat a multiplicar els esforços, a demanar més sacrificis i responsabilitat a tota la societat i a tot el sistema de protecció de la nostra salut, quan duu tant de temps fent feina amb una dedicació i una abnegació admirables.
També vull tenir un sentit record per les 15 persones que hem perdut durant aquesta pandèmia a Menorca, de condol cap a les seves famílies i estimats, i una calorosa companyia a totes les persones que han patit i patiran aquesta malaltia.
El fet de ser una illa (i de ser una illa petita) ens va ajudar molt a l’hora d’aïllar-nos de la pandèmia. Però també ha fet que les conseqüències de la pandèmia ataquin amb especial duresa la nostra economia, tan centrada en els serveis
És el moment de la responsabilitat. Des de la crítica, sí. Des del reconeixement de les errades comeses davant la incertesa del desconegut, també, és clar que sí. Però amb la mirada posada en la solució dels problemes de tanta i tanta gent afectada per la pandèmia i les seves conseqüències.
Ningú, cap país, no estava prou preparat. Ningú no va preveure ni la gravetat ni la contundència de la pandèmia. Com ningú no va preveure la duresa dels rebrots ni que poguessin començar en ple mes d’agost…
L’inici de la temporada ha estat sacsejada per variables externes de difícil control. La primera onada la vam combatre junts i juntes, des de la unitat i el debat, però la segona onada ha vingut abans del que esperàvem i ha estat un dels motius pels quals aquesta temporada, en part, s’ha vist troncada.
El primer és la salut i el benestar social dels menorquins i menorquines sense deixar de vista l’economia. Hem de trobar les situacions idònies per a les necessitats de la ciutadania en cada moment. I ho hem de fer des de la unitat de feina entre administracions, sector públic i privat i amb tots els partits polítics.
Les mesures que s’han pres fins ara per intentar destruir els menys llocs de feina possible i mantenir aquesta empenta, segurament no seran suficients. No obstant, la reducció del pagament trimestral de l’IRPF o l’IVA, el pagament dels tributs dels autònoms lligat en els seus ingressos, l’ajornament bonificat dels impostos, la prestació de cessament d’activitat i els ERTO, eina que ha ajudat a mantenir tants llocs de feina i empreses, són algunes mesures imprescindibles que han arribat del Govern central i que a nivell autonòmic i insular hem complementat amb altres línies d’ajudes.
És cert que les bonificacions han arribat a Menorca a prop de quatre mil menorquins i menorquines, un 70% dels quals provenen del sector serveis o hoteleria, però és clau que entre tots i totes demanem més i millors mesures per als fixos discontinus, treballadors i treballadores temporals i, especialment, per als autònoms de temporada. De fet, per complementar aquestes ajudes, des del Consell Insular hem injectar 3M€ a liquiditat per millorar aquestes condicions i no deixar a ningú enrere.
Per intentar arribar a cada casa i mantenir la cohesió social de la nostra societat, hem dirigit tots els esforços del Consell Insular per multiplicar per quatre les prestacions a Càritas i Creu Roja amb l’objectiu d’arribar a tothom, duplicar les ajudes socials als ajuntaments, hem aconseguit, entre tots i totes, que l’Estat implementi l’Ingrés Mínim Vital i per multiplicar, també, les ajudes a entitats socials i tot el que té a veure amb prestacions a través de geriàtrics i centres de dia. Tot amb l’objectiu de poder oferir la major i millor seguretat a totes les persones majors i als col·lectius vulnerables per tal que puguin seguir tenir cobertes les seves necessitats i tenguin la millor qualitat de vida possible.
Quant a la sostenibilitat, Menorca ha dibuixat un camí de futur que hem de seguir amb decisió: amb més iniciatives per al desplegament del Full de Ruta per a la descarbonització de Menorca 2030; la declaració de Menorca com a un dels deu territoris de tot l’Estat declarats pilot de l’Agenda Urbana Espanyola; la digitalització i millora de les zones turístiques; entre moltes altres. Aquesta feina, de la mà de tots els sectors, han posicionat a la nostra Illa com un territori pilot i referent en matèria de sostenibilitat i que encaixa, a la perfecció, amb el full de ruta que ha marcat la Unió Europea en aquest sentit.
I hem de treballar per una millor connexió amb els principals mercats turístics i també del turisme nacional per equilibrar, sobretot i sempre des de la màxima seguretat sanitària, les mancances de les temporades i, en un context com aquest, la seva aposta ha de ser conjunta i ferma.
Per tot açò, i per seguir generant oportunitats i retenir talent, hem de seguir el camí marcat fins ara: preservació ambiental i territorial, vitalitat econòmica, innovació, digitalització i qualitat. Per aconseguir-ho, tenim els instruments necessaris i la capacitat, però, sobretot, la responsabilitat perquè, des de la unitat d’acció i la cohesió, puguem superar aquesta crisi i seguir endavant amb aquest projecte que és de tots i totes.
La importància del diàleg, del treball conjunt i dels majors acords possibles entre totes les forces polítiques, totes les administracions i el sector privat, han de servir per consolidar el full de ruta que marca els objectius a mig i llarg termini i que han de permetre, per tant, que Menorca assoleixi la seva recuperació i dinamització socioeconòmica. No tindrem un demà si avui no som capaços d’ajudar a la ciutadania i posar al seu abast tots els mitjans per sortir endavant en situacions d’adversitat.